Interacció

El passat 23 d’octubre es va aprovar el nou Pla d’acció cultural al Ple Municipal de Sant Vicenç dels Horts. Amb aquesta aprovació es rendia comptes de la feina feta entre l’Ajuntament i el teixit associatiu del municipi, de la mà del CERC i la consultora CEPS, durant més d’onze mesos.

Per tal de copsar l’essència de com ha sigut el procés d’elaboració d’aquest pla hem volgut establir un diàleg amb en Jordi Gil Dorado, que des de 2023 exerceix com a regidor de cultura, sistemes, tecnologies i administració digital a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i n’és el President de l'Àrea de Serveis a les Persones.

(CERC) Què va motivar la necessitat d’elaborar un pla estratègic de cultura i de sol·licitar-lo a la Diputació de Barcelona?

(J.G.) Crec que tots els ajuntaments hem anat desenvolupant polítiques culturals basant-nos en el nostre teixit associatiu, en la realitat del nostre món local i en allò que crèiem que havíem de fer. Després de molts anys, i de veure que totes les accions s’han de poder valorar científicament, vam pensar que l’elaboració d’un pla que ens digués si allò que estàvem fent estava realment ben fet i en què podíem millorar ens ajudaria.

Quins consideres que son els principals reptes culturals que té Sant Vicenç a dia d’avui? Creus que un pla estratègic d’aquestes característiques pot ajudar a aconseguir-los?

És evident que el gran repte que té la cultura és intentar que sigui accessible a tothom. S’està parlant molt de drets culturals, i de que tothom ha de tenir el dret garantit a gaudir de la cultura, però quan et mires les dades fredament veus que hi ha només una petita part de la població que la gaudeix i un tant per cent que en queda desatesa. I l’altre repte hauria de ser, en el nostre cas, entendre que tenim un teixit associatiu molt potent i veure com podem reforçar el vincle entre la societat civil i l’administració. El pla ajuda a fer una fotografia de la situació actual i a aportar solucions que t’ajudin a garantir o a solucionar aquests reptes.

Entrem ara a la “cuina” del projecte. Com ha sigut el procés d’elaboració d’aquest Pla d’acció cultural?

El procés ha sigut excel·lent i crec que s’ha d’agrair a tothom que hi ha col·laborat. Valoro molt positivament el fet que la gent hi participi, vegi que això és una cosa estratègica i important per la seva ciutat i dediqui un temps (molt valuós al segle XXI, on tothom en té molt poc!) per a fer-ho possible.

En el procés d’elaboració s’ha establert una relació molt directa entre la pròpia àrea de cultura de Sant Vicenç, la Diputació i l’empresa consultora. També s’han creat diferents espais de treball amb el teixit associatiu i aquelles persones que crèiem que tenien coses a dir en l’àmbit de la cultura. Hem fet 8 jornades de treball més obertes amb entitats i agents a nivell particular i després sessions més específiques amb departaments de l’Ajuntament implicats, com ara la biblioteca, el departament d’educació, el de joventut i el de cultura, per descomptat. En resum, han estat uns onze mesos de molta feina i de molt parlar, analitzar i avaluar les nostres polítiques per tal d’extreure aquest document a mode de conclusió.

En el procés d’elaboració del PAC s’ha posat especial èmfasi en la governança i en la creació d’estructures per a garantir-la en un futur. Què ens podries dir d’aquest aspecte?

Nosaltres tenim ja un espai de governança en l’àmbit de la cultura de Sant Vicenç que és la Taula de Cultura, on bàsicament participen entitats culturals, no hi participa públic en general. Quan fèiem la reflexió de qui podia participar activament en la redacció d’aquest pla vaig veure que quedava una mica “coix” si només hi participava el teixit associatiu. A partir d’aquí vam iniciar un procés de reflexió per a cercar persones que fossin referents culturals amb impacte: poetes, actors i actrius, gent que es dedica al món de la música, etcètera. Vèiem que era important incorporar aquestes persones, les quals aportaven valor afegit perquè son influents al municipi. Vam crear una Comissió de seguiment més àmplia on hi havia entitats de la Taula de Cultura però també persones a títol individual. Crec que això ha aportat “frescor” al procés i aquesta mateixa gent que ha participat a la diagnosi son els que hauran de fer el seguiment de si allò que s’havia discutit s’haurà acabant fent o no.

Seguim parlant d’aliances. Amb les altres regidories de l’Ajuntament, què ha suposat aquest pla?

Això sempre costa més. Les pròpies dinàmiques internes de l’administració fan que tothom estigui més pendent d’allò seu que del que fa el veí. Jo personalment considero que és un error perquè les administracions modernes han de treballar d’una manera menys departamental, incorporant la transversalitat en el seu dia a dia. En definitiva, potser aquesta ha sigut la part menys interessant del pla, però és necessària.

I com s’han recollit i prioritzat les necessitats del territori?

Tal com he dit abans, hem tingut en compte totes les persones vinculades al món de la cultura. També vam incorporar les empreses que hi estan relacionades: escola de teatre, escola de música, escola de dansa, perquè entenem que no és només la part pública sinó també les empreses que permeten que tots els ciutadans la puguin gaudir.

Si tinguessis un regidor/a d’un altre ajuntament que ha començat un procés d’elaboració d’un PAC, què li recomanaries?

Que no tingués por. Que intentés incloure als màxims agents en la diagnosi perquè tothom tindrà quelcom a aportar. Sovint tenim l’apreciació que la relació entre el teixit associatiu i l’ajuntament és gairebé com el d’una entitat financera: la gent demana i segons dones o no, estan més o menys contents. I no és així. Crec que quan hi ha persones que, enlloc d’estar amb els seus amics i les seves famílies, dediquen hores a la cultura és perquè hi ha un sentiment d’estima envers aquesta.

I ara que Sant Vicenç ja disposa d’un Pla, en què creus que canviarà o ajudarà a millorar la situació del vostre ecosistema cultural?

Tenir aprovat un Pla d’acció cultural en un Ple municipal et dona la confiança per poder dir coses que fins ara deies amb la boca petita. Com per exemple que hi ha una manca de finançament en l’àmbit de les polítiques culturals. Això ara ens ajuda a que totes les forces polítiques siguin  conscients que cal fer un esforç econòmic. També et dona la potestat per anar a veure altres departaments i explicar-los que s’ha detectat un problema i que cal cercar una solució conjunta, trobar mecanismes per abordar-los. Un exemple d’això, vinculat amb la comunicació, és la dificultat que la gent conegui les activitats culturals que es fan a Sant Vicenç i la manca d’una línia estratègica en aquest àmbit. Per a fer-ho, ja ens hem reunit amb el departament de comunicació per treballar-hi. També ens hem plantejat que cal crear una comissió d’activitats per veure com fer que les agendes no estiguin tan carregades. El document ajuda en definitiva a canviar realitats que no ens agraden en realitats que haurien de ser.

Hem parlat de fortaleses, però què és allò que es podria haver millorat?

Com en gairebé tots els plans, hauríem d’haver dedicat més temps a la fase inicial, a la “pre”, en com es volia plantejar aquest pla. Des de que ens vam posar a treballar fins ara hem aconseguit els objectius inicials. Volíem que la gent participés activament de la redacció i això ha passat. Però segurament vam destinar menys temps a pensar en els processos interns. Pel que fa a la resta, hem aconseguit una cosa que era molt difícil: la motivació de tots els agents implicats, i això ha sigut un èxit de totes.

Ara disposeu d’un pla que té una estratègia a desplegar i una comissió de seguiment. Com creus que es podrà anar implementant?

Ara hem de desgranar el gra de la palla. Què és el més urgent i què no i veure com ho abordem. Hem d’anar veient com les debilitats del pla (comunicació, relació, pressió en zones concretes i com es despleguen les polítiques culturals més enllà del centre de la vila) es van solucionant.

I el fet que el pla s’hagi aprovat al ple municipal creus que garanteix la seva continuïtat més enllà de canvis polítics o de legislatura?

Evidentment, això passarà sempre i quan la política segueixi sent política i hi hagi forces democràtiques als ajuntaments. Per això per a nosaltres era important aquest fet i es va aprovar amb el suport de totes les forces polítiques, només amb una abstenció. La comunitat, l’educació i la cultura son tres grans pilars transformadors del nostre país i hem de seguir apostant per ells. Son tres elements que estan “tremolant” a dia d’avui i que hem de reforçar. Aquest pla, insisteixo, ajuda a les forces democràtiques a no oblidar-ho.

Del contingut que conclou el pla podem extreure que Sant Vicenç dels Horts compta amb un teixit associatiu profundament arrelat i compromès, un bressol de persones artistes i creadores una identitat pròpia que cal reforçar, una oferta cultural que cal diversificar i una voluntat d’apropar la cultura des de la proximitat, reforçant les estratègies de comunicació entre els agents. Estàs d’acord amb aquesta síntesi?

Jo crec que això és el que es resumeix de la feina d’onze mesos... però és molt difícil fer un resum en un paràgraf.

En conclusió, som conscients que tenim fortaleses com son el teixit associatiu, la capacitat de generar artistes (tot i que no tenim ni una escola de música ni d’art municipal, sembla mentida!) però que hem de seguir treballant per garantir el dret a la cultura a les nostres veïnes i veïns. El que toca fer ara és que la part positiva segueixi sent positiva i que la part negativa es reverteixi.

Si haguessis de resumir-ho en una frase: Per què creus que és important que un municipi tingui un pla estratègic de cultura?

És bàsicament una manera de veure què és allò que estàs fent bé o malament i per què. I és també una manera de teixir aliances amb els teus veïns i veïnes.

  
  
 _____________________________________________________________________________________________________