La manca de dades és sovint un dels grans límits per entendre el sistema cultural. Aquest informe fa un pas en sentit contrari i dibuixa un mapa precís de la música clàssica a Catalunya. El resultat és clar: l’activitat creix, però no es distribueix. La concentració en pocs equipaments i la manca de programació en la majoria de municipis apunten a una desigualtat estructural. Rellegir-lo avui permet situar una qüestió de fons que desborda el sector musical: com es garanteix l’accés a la cultura en el conjunt del país i no només en els seus centres més visibles. (n. de l'e., 2026)
Un 72% dels municipis catalans no ha acollit cap activitat de música clàssica en tot el 2023, segons l'estudi.Els concerts creixen un 12,4% respecte l'any anterior constatant una "recuperació" amb certes "deficiències"
Alexandre Santini, un dels principals artífexs de la Llei de Cultura Viva de Brasil i integrant des dels seus inicis del Moviment Llatinoamericà de Cultura Viva Comunitària, reflexiona sobre els 20 anys d'aquest programa pioner que ha transformat les polítiques culturals comunitàries amb impacte global. 
El 30 de novembre de 2023 es va publicar al 
En els darrers temps, les associacions de professionals d’arts visuals han detectat nombroses convocatòries de concursos de direcció en museus, monuments i centres d’art del país —tant de titularitat pública com privada, però receptors de fons públics— que han creat controvèrsia
Diversitat cultural i límits institucionals
La diversitat cultural és avui una evidència social. El que no és evident és la seva presència real en les institucions culturals. Aquest informe del CoNCA parteix d’aquesta fractura: una societat cada cop més diversa i uns equipaments que no han incorporat aquesta pluralitat amb la mateixa intensitat. La qüestió ja no és si la diversitat existeix, sinó com es tradueix —o no— en les polítiques, les pràctiques i els relats institucionals.