internacionalització cultural

Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació

Debats és una revista que, partint de l’òptica de les ciències socials, recull reflexions entorn de la cultura i la seva relació amb el poder, la política, la identitat, el territori i el canvi social. Comença ara una nova etapa d’aquesta publicació – nascuda l’any 1982 – amb la direcció de Joaquim Rius-Ulldemolins, membre actiu de la comunitat Interacció, recuperant una versió totalment en català i d’accés gratuït als seus continguts.

El número 130 de la revista presenta el monogràfic «Comunitats imaginades al segle XXI. Homenatge a Benedict Anderson» que, partint de les aportacions teòriques d’aquest intel·lectual, aprofundeix en la qüestió del nacionalisme com un fenomen de la modernitat i en com funcionen les dinàmiques de construcció dels «imaginaris socials».

Observatori de Dades Culturals de Barcelona

L’Observatori de Dades Culturals de Barcelonaacaba de publicar l’informe de resultats de l’enquesta sobre les subvencions que atorga l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Cal destacar que entre els criteris de subvenció considerats més importants per les entitats són la qualitat artística i tècnica del projecte, que tinguin un pressupost equilibrat i un compromís amb el territori i impacte social. A l’altra cara de la moneda, entre aquells menys valorats, es trobarien aspectes relacionats amb la interdisciplinarietat del projecte o la vinculació amb xarxes internacionals i àmbits no culturals, el que explicaria que les entitats sol·licitants tindrien un perfil poc favorable a la realització de projectes transversals i el treball en xarxa.

Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP)

En el debat sobre les polítiques culturals locals, un dels temes més recurrents en els darrers temps és el de la transversalitat. Amb aquest concepte tan genèric es pretén posar damunt de la taula la necessitat de posar en relació l’acció cultural dels municipis i la resta de polítiques públiques que impulsen els ens locals. La idea és que les polítiques culturals i artístiques també han de tenir l’objectiu d’incidir en aspectes com la cohesió social, el desenvolupament econòmic i la planificació urbana. Una de les sinergies més evidents que tenen les polítiques culturals en entorns rurals en un país com el nostre és amb el turisme d’arrel cultural i amb l’economia relacionada amb el món de la gastronomia. Aquesta nova manera de fer pot implicar polítiques molt més eficients i requereix canviar la manera de treballar, tant interna com externa, per part de les administracions públiques.

Yolanda Smits, Clémentine Daubeuf, Philippe Kern | KEA European Affairs

Estudi que analitza el paper que poden jugar els instituts de cultura nacionals en la nova estratègia europea per a la cultura en les relacions exteriors de la Unió Europea. L’informe descriu la missió, estructura, recursos i models de gestió dels diversos instituts de cultura dels estats membres, l’Institut Cervantes en el cas espanyol. L’objectiu dels autors és determinar la dimensió europea de les activitats que realitzen aquestes institucions nacionals i quan les seves accions poden donar suport a les relacions de la UE amb països tercers. L’estudi fa una sèrie de recomanacions polítiques i propostes de millora per una cooperació més eficaç entre els instituts de cultura nacionals i els organismes europeus per tal de potenciar la visibilitat de les accions exteriors de la UE.

Perla Innocenti | Ashgate

Aquest llibre presenta els resultats d’una investigació sobre xarxes culturals que donen suport a la preservació i difusió del patrimoni migratori i fomenten el diàleg intercultural a Europa. L’estudi mostra el potencial d'aquestes xarxes per definir pràctiques, polítiques i orientacions innovadores per fer front als reptes i oportunitats de la globalització i construir una Europa més inclusiva en una època de gran mobilitat migratòria. El treball explora diverses tipologies de xarxes i partenariats en matèria d’estudis, gestió i recerca en patrimoni cultural, antropologia, sociologia, biblioteques i ciències de la informació.

Els festivals de cinema europeus arreu del món no són només esdeveniments culturals. Són instruments de diplomàcia. La pregunta no és si funcionen, sinó què vol dir fer política exterior a través de la cultura.
  

  
L’article The cultural paradiplomacy of Barcelona since the 1980s: Understanding transformations in local cultural paradiplomacy proposa una lectura que desplaça el focus habitual sobre la internacionalització cultural de Barcelona. No es tracta només d’explicar l’èxit d’un model urbà ni d’una política cultural amb vocació exterior, sinó d’entendre en quines condicions emergeix aquesta acció internacional i com es converteix en una peça estructural de governança urbana. La ciutat apareix aquí com un actor polític que construeix relacions internacionals pròpies, en un context de transformació econòmica, reconfiguració de l’Estat i competència global entre territoris.
  

David Márquez Martín de la Leona |  Real Instituto Elcano | ARI 68/2015 

La aceleración tecnológica de los últimos años necesita de una rápida respuesta institucional que cambie el marco normativo en el que los europeos nos relacionamos y comerciamos digitalmente.

Creada en el marc de treball de la UE Horizon 2020, la plataforma social CulturalBase presenta lloc web.

El seu treball, articulat al voltant dels eixos temàtics memòria, inclusió i creativitat culturals, busca aportar una millor comprensió i participar en l’anàlisi del paper de la cultura en un context com l’actual (de digitalització i globalització), de la transformació que ha significat tant a nivell professional del sector com per la mateixa ciutadania.

Charles Nattier Sous ׀ Association internationale des études québécoises (AIEQ)

Informe que dóna a conèixer l’evolució recent de les estratègies i pràctiques de diplomàcia pública cultural desenvolupades a Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Regne Unit i als estats no sobirans de Catalunya, el Quebec i la Federació Valònia-Brussel·les. L’estudi sobre Catalunya està elaborat per Andrew Davis, delegat del govern de la Generalitat als Estats Units. Les anàlisis evidencien que cada vegada és més freqüent una diplomàcia ‘tova’ que complementi o rellevi a la diplomàcia oficial governamental. L’objectiu de l’informe és conèixer millor les polítiques i recursos per a la diplomàcia cultural implementades a país i estat no sobirà, detectar-hi diferències i convergències, identificar-ne els principals reptes i extreure’n lliçons útils per al Quebec.