internacionalització cultural

Charles Nattier Sous ׀ Association internationale des études québécoises (AIEQ)

Informe que dóna a conèixer l’evolució recent de les estratègies i pràctiques de diplomàcia pública cultural desenvolupades a Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Regne Unit i als estats no sobirans de Catalunya, el Quebec i la Federació Valònia-Brussel·les. L’estudi sobre Catalunya està elaborat per Andrew Davis, delegat del govern de la Generalitat als Estats Units. Les anàlisis evidencien que cada vegada és més freqüent una diplomàcia ‘tova’ que complementi o rellevi a la diplomàcia oficial governamental. L’objectiu de l’informe és conèixer millor les polítiques i recursos per a la diplomàcia cultural implementades a país i estat no sobirà, detectar-hi diferències i convergències, identificar-ne els principals reptes i extreure’n lliçons útils per al Quebec.

Cercle Tecnològic de Catalunya | Departament d’Empresa i Ocupació Cicle de la Innovació Tecnològica de Catalunya

Document elaborat a partir de les sessions de treball amb la participació de 20 representants d’empreses dedicades del món de la producció audiovisual, creació d’apps, universitats, administració, publicitat i tecnologia.

Una de les primeres qüestions que van sorgir va ser la complexitat a l’hora de definir qui forma part del sector de les indústries creatives. Sembla evident la dificultat d’acotar les activitats d’aquest sector degut a la ràpida evolució que amplia constantment els camps d’actuació. De fet, la digitalització ha fet transversal la creació de continguts. Aquesta reflexió porta a considerar que les indústries creatives, de fet, no són una ampliació del sector audiovisual tradicional, sinó que és una amalgama de sectors ja preexistents que conflueixen en un nou sector.

Interreg Europa

Podeu consultar els informes d’anàlisi i recomanacions sobre indústries creatives i culturals (ICC) que es van presentar en les jornades que va organitzar el programa Interreg el passat mes de desembre a Bolònia per reflexionar sobre cooperació interregional, presentar experiències i projectes i informar sobre les principals tendències.

José Andrés Fernández Leost | Fundación Alternativas

Ante la pujanza cultural de las economías emergentes, es previsible que a medida que retomen el crecimiento, los países europeos perfeccionen sus modelos de acción cultural exterior: depurando duplicidades, clarificando competencias, abriéndose a la sociedad civil, diseñando estrategias de naturaleza tradicional y digital y respetando la independencia funcional de las instituciones culturales. Concediendo, en definitiva, una consideración de política Estado a una esfera cuyo impacto solo es evaluable a medio y largo plazo.

Us presentem l’últim número d’«Encuentros», el suplement cultural del diari de Tarragona, una bona publicació d’informació i debat cultural amb entrevistes, articles d’opinió, crítiques d’exposicions, noticies, publicacions, blogs i informacions d’interès per al sector. El suplement inclou també la secció ‘A fondo ¿Qué es un comisario de arte?’ amb entrevistes a comissaris i comissàries d’art contemporani on reflexionen i exploren a fons què pot i què no pot fer un comissari, on comença i on acaba la seva funció en l’organització d’una exposició o d’un projecte artístic. En l’últim «Encuentros» podeu trobar una entrevista al comissari i crític d’art Martí Manen, un article sobre la motivació, orientació i objectius de les estratègies d’internacionalització de la cultura de David Márquez i un reportatge de Déborah Camañes sobre el futur i el prestigi de la crítica d’art contemporani.

  
La Unió Europea situa la cultura com a peça clau en les seves relacions internacionals. La qüestió és què implica aquest desplaçament i quins interessos activa.
  

El 8 d’abril del 2014 va tenir lloc a l’Atrium de Viladecans una sessió de treball del Festival Internacional de Teatre i Animació Al Carrer on es van analitzar les conclusions de l’anterior sessió que s'havia celebrat novembre del 2013.

L'arquitectura és un sector inclòs en totes les classificacions internacionals de les indústries creatives.

El document sintetitza alguns estadístics de la dimensió econòmica dels estudis d'arquitectura a Catalunya, fa una reflexió estratègica dels principals reptes del sector i presenta un pla d'acció per a l'impuls i la internacionalització de l'arquitectura.

  
El Creative Economy Report 2013, coeditat per la UNESCO i el PNUD, proposa un gir rellevant en la manera d’entendre la cultura dins les polítiques de desenvolupament. Parteix d’una evidència econòmica contundent i la desplaça cap a una idea més exacte: la creativitat no només genera riquesa, també construeix capacitats, cohesió i sentit.
  

  
Una lectura incisiva sobre com la cultura ha passat de ser motor d’emancipació a engranatge seductor dins les lògiques del consum global.
  

El sociòleg Zygmunt Bauman examina a La cultura en el mundo de la modernidad líquida l’evolució històrica del concepte de cultura i el seu paper en societats travessades per globalització, migracions i interdependència.