desenvolupament territorial

Paper de la cultura en els processos de desenvolupament local i territorial. Criteri S’utilitza en articles que analitzen la relació entre cultura, territori i transformació urbana o rural.

Quan la cultura ha de cosir un municipi fragmentat


  
El Pla d’Acció Cultural de Santa Margarida i els Monjos no parteix de la manca d’activitat ni de la debilitat del sistema. Parteix d’un problema més estructural: un municipi amb diversos nuclis, dinàmiques diferenciades i una cultura que ha d’actuar com a mecanisme de cohesió territorial i social.
  

El PAC de Santa Margarida i els Monjos: full de ruta cultural per a un municipi singular


  

No és fàcil entendre Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), un d’aquells municipis que molts veuen de passada, del cotxe estant, aparador fugaç de passat i present industrial, al cor d’una comarca vinícola amb paratges més pintorescos i a prop, massa a prop, d’una petita gran capital com és Vilafranca. La seva estructura territorial és particular, i tampoc és fàcil d’interpretar. Un municipi estès al llarg de la carretera, amb dos nuclis de fort caràcter (els Monjos i La Ràpita) que són motors d’una dinàmica societat civil que, amb tot, no deixa de mirar-se de reüll, porta d’entrada al parc natural del Foix, amagat rere les imponents xemeneies cimenteres i una estació de tren a mig camí de tot i d’enlloc a la vegada.

Quan el mapa enganya: repensar la política cultural més enllà dels equipaments



Una lectura crítica dels "deserts culturals" que qüestiona la idea que més infraestructures signifiquen millors polítiques locals, i que reclama revisar la seva sostenibilitat, el seu sentit i el lloc que ocupen en la garantia real dels drets culturals.
  

La cultura com a infraestructura de revitalització rural


  
L'interès creixent per la despoblació rural ha situat la cultura en el debat sobre el desenvolupament territorial. Aquest article representa un pas rellevant perquè intenta anar més enllà dels impactes econòmics habituals i preguntar-se si els projectes culturals poden modificar les condicions de vida dels territoris.

Fer política cultural en municipis petits: el cas de Sant Vicenç de Torelló


Què vol dir fer política cultural en un municipi petit i amb nuclis de població diferenciats? Aquesta pregunta ha estat el fil conductor del procés d’elaboració del Pla estratègic de cultura de Sant Vicenç de Torelló (2025).

Una experiència que ha permès explorar els límits i les potencialitats de la planificació cultural en zones rurals i que dona pistes valuoses: aposta per una mirada supramunicipal, posa en relleu el paper de la memòria i planteja la cultura com a dret i eina de cohesió en un territori amb tres nuclis, una forta tradició associativa i reptes compartits amb altres pobles rurals.

Drets culturals i cooperació transfronterera: entre el marc normatiu i la pràctica desigual


  
L’informe Els drets culturals a les regions transfrontereres de Catalunya, Nova Aquitània, Occitània i el País Basc s’inscriu en un moment en què els drets culturals han passat de ser una formulació normativa relativament marginal a esdevenir un eix emergent de les polítiques culturals europees. El text parteix d’una constatació clara: existeix un creixent reconeixement institucional dels drets culturals en l’àmbit internacional i europeu, però la seva implementació continua sent desigual, fragmentada i sovint limitada en termes d’impacte real.

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Primera quinzena de novembre


  
  

La primera quinzena de novembre mostra un mapa municipal en moviment, amb ajuntaments que obren debats sobre nous espais culturals, projecten connexions més sòlides entre recerca i territori, i recuperen equipaments que tornen a situar la cultura al centre de la vida local. També hi emergeixen iniciatives que reforcen el talent jove, la participació ciutadana i la preservació del patrimoni, mentre diversos municipis reivindiquen models més equilibrats de política cultural.
  

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Segona quinzena d'octubre


  
  

En aquesta segona quinzena d’octubre, el #Som311 recull com la cultura local continua actuant com a espai d’innovació i cohesió. Dels debats sobre governança patrimonial a Premià de Mar fins als projectes de pensament crític de Manresa o la revitalització comunitària de Sant Boi, els municipis mostren que la cultura no és només activitat, sinó estructura i mirada. Els ajuntaments i agents culturals impulsen projectes que connecten ciència, art i ciutadania, i que consoliden la cultura com a motor de transformació quotidiana.

El foc festiu, patrimoni viu: noves eines per a una gestió segura i compartida



La nova guia de recomanacions per a l’ús d’articles pirotècnics reforça el paper dels ajuntaments i colles en la protecció d’una tradició que combina cultura, comunitat i responsabilitat.
  


A Catalunya, el foc és molt més que un element festiu: és un llenguatge cultural que encén identitats locals, vincula generacions i projecta la força col·lectiva d’un poble que viu la festa com una forma de participació i pertinença. Els correfocs, les cercaviles i el bestiari de foc formen part d’un patrimoni immaterial que ha crescut en complexitat i reconeixement

Quan la cultura és central en el discurs… però perifèrica en l’arquitectura


  
El Pla d’acció cultural de Masquefa parteix d’una afirmació forta: la cultura ha de ser un dels eixos principals de la política municipal. La lectura política no està en aquesta declaració, sinó en el que passa quan es contrasta amb la resta de l’arquitectura estratègica del municipi.