desenvolupament territorial

Paper de la cultura en els processos de desenvolupament local i territorial. Criteri S’utilitza en articles que analitzen la relació entre cultura, territori i transformació urbana o rural.

Cultural Creative Spaces & Cities (1/2): La cultura i el bé comú, bases de la renovació urbana


Durant anys, molts projectes culturals han estat pensats com a dispositius que s’implanten en un territori. Cultural Creative Spaces & Cities proposa un gir: entendre els espais culturals com a actors que participen en la definició mateixa de les polítiques urbanes. El projecte articula aquesta idea a través de processos de cocreació entre administracions i ecosistemes culturals, situant la cultura en el terreny del bé comú. Rellegir-lo avui permet veure fins a quin punt aquest desplaçament, de la gestió a la governança compartida,  s’ha incorporat realment a les polítiques culturals locals o continua sent, en bona part, una aspiració. (n. de l'e., 2026)
  

Els espais culturals no són només infraestructures, sinó agents actius en la definició de polítiques públiques.
  

Ciutats creatives per a un futur més sostenible i inclusiu

UNESCO Creative Cities Network (UCCN)

La Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO (UCCN, per les seves sigles en anglès) ha publicat una guia que inclou una visió general de les polítiques, estratègies i accions dutes a terme en matèria cultural per les 246 ciutats membre, de 80 països diferents, amb focus en el desenvolupament sostenible urbà.

Garraf Actua promou una xarxa de professionals de les arts escèniques


  
El projecte Garraf Actua, impulsat per NODE Garraf amb el suport de la Diputació de Barcelona, promou la creació d’un cens de professionals i empreses de les arts escèniques de la comarca
  

La cultura, el pilar que falta


  
The Missing Pillar: Culture’s Contribution to the UN Sustainable Development Goals (British Council, 2020) parteix d’una idea central: la cultura continua absent dels tres grans pilars reconeguts del desenvolupament sostenible -econòmic, social i ambiental- malgrat que contribueix de manera decisiva a assolir molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per aquest motiu, l’informe defensa que la cultura hauria de ser reconeguda com el “quart pilar” del desenvolupament sostenible.

Els equipaments culturals com a instruments de transformació urbana: l'ambivalència del cas de Brussel·les

 
  
   
Actualment, el debat sobre la relació entre cultura i gentrificació està deixant enrere les interpretacions simplificades que atribueixen als grans museus un efecte automàtic sobre la regeneració urbana. L'article de Simon Debersaques s'inscriu en aquesta línia de recerca, centrant l'atenció en les formes més subtils amb què els equipaments culturals intervenen en les transformacions urbanes.

Cultura i ruralitat. La cultura contemporània a i des del territori


  
La Comissió Europea estableix que les zones rurals són aquells nuclis amb menys de 5.000 habitants. D’acord amb aquesta definició, el 85% el territori espanyol es considera rural i gairebé la meitat dels municipis compta amb 12 habitants o menys per km2. Els processos de despoblació dels petits pobles fa anys que són constants. De fet, les generacions més grans porten dècades veient morir els pobles. Els joves marxen atrets per la diversitat de serveis i les oportunitats laborals que ofereixen les ciutats. 

Ampliar drets urbans per repensar la ciutat diversa


  
L'aprovació de la Nova Agenda Urbana de les Nacions Unides i l'expansió del debat sobre el dret a la ciutat han situat els governs locals davant d'una pregunta nova: com garantir la igualtat en ciutats cada vegada més diverses. Aquesta monografia de CIDOB no es limita a reivindicar el dret a la ciutat com un nou marc normatiu.

Ciutat, cultura i educació. Monogràfic de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores

“Una ciutat no serà mai sostenible sense que la seva dimensió cultural sigui explícita i operativa. És urgent transformar la cultura en una dimensió clau de les polítiques urbanes, protegint el patrimoni, donant suport a la creativitat, promovent la diversitat i garantint que el coneixement sigui accessible a tothom.”

Catarina Vaz Pinto, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lisboa

Les entitats i els nous agents de la cultura


  
Desenes de milers d’entitats culturals enxarxen tot el territori de Catalunya. La majoria de municipis, per petits que siguin, esdevenen un aixam d’associacions i entitats que activa i dinamitza la pròpia activitat cultural. A cada vila amb les seves particularitats, com a reflex de la seva societat, canviant com els habitants que hi viuen. I és que el món de les entitats ha canviat força en els darrers anys. Actualment, a molts municipis hi conviuen entitats de tipus clàssic al costat de noves organitzacions que impliquen maneres diferents d’organitzar-se, d’actuar i de relacionar-se amb la ciutadania. Aquest és el sentit de la formació que va oferir el CERC el 27 i 29 d’octubre passats, amb 'Les entitats i els nous agents de la cultura', obrir l’espiell per ampliar un camp de possibilitats en la gestió i organització entre entitats.

Del monument a la superfície: art públic i regeneració urbana


  
Llegit avui, l’article continua sent especialment útil per pensar la relació entre cultura, espai públic i govern urbà. Sobretot perquè obliga a preguntar-se si les polítiques culturals urbanes transformen realment les condicions socials dels territoris o si, en molts casos, només n’estetitzen els conflictes. (n. de l'e., 2026)