planificació cultural

El Pla de Museus de Catalunya 2015-2025 vol potenciar el conjunt de museus del país, expandir el seu ús social, aconseguir la màxima rendibilitat cultural i enfortir-lo en termes econòmics i de gestió, tot establint un consens entre agents polítics, culturals i socials. 

Catalunya és l'onzè país d'Europa amb més museus, col·leccions obertes al públic i centres d'interpretació: 643. Els últims sis anys s'han estrenat prop d'un centenar d'equipaments.
 
Segons la Conselleria, amb el Pla es busca “modernitzar i consolidar el sistema museístic català” i que es marca un “objectiu ambició amb l’augment de visitants d’un 20% en aquests 10 anys”.

Què vol dir donar ús a un equipament quan el repte no és només funcional, sinó de sentit? L’estudi de Cal Altisent a Sant Climent de Llobregat no parteix d’un buit d’activitat, sinó d’un municipi amb identitat clara però amb dificultats per convertir-la en projecte cultural estructurat. I aquí apareix la pregunta de fons: com es transforma un relat local en infraestructura cultural operativa?
  

  
El Pla d’acció per a l’enfortiment de la dimensió territorial de la política cultural de Fonollosa posa el focus en una realitat molt concreta: com articular culturalment un municipi dispers, format per diversos nuclis que funcionen amb lògiques pròpies.  

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

El Pla d’Acció Cultural (PAC) de Sant Just Desven és una iniciativa de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sant Jus Desven que compta amb el suport del Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona. Realitzat entre els mesos de desembre de 2013 i octubre de 2014.

«Els objectius inicials a fi d’iniciar un procés per elaborar un pla d’acció cultural al municipi són els següents:

• Impulsar un procés de reflexió a l’entorn de les programacions culturals al municipi.
• Cridar les entitats ciutadanes a participar en l’elaboració i implementació de les noves dinàmiques culturals del municipi.
• Proposar nous models per a la gestió dels equipaments municipals.

Eastern Partnership Culture Programme (Regional Monitoring and Capacity Building Unit)

Manual que proporciona una visió clara i estructurada del procés de planificació estratègica, de la seva metodologia i de les fases que implica. Té per objectiu promoure reformes i millores en les polítiques culturals governamentals, proporcionar eines de capacitació i millorar a les organitzacions culturals i millorar la professionalització del sector cultural. Així com contribuir a l’intercanvi d’informació, d’experiències i de bones pràctiques entre institucions públiques, societat civil i operadors culturals

  
Què passa quan la política cultural es mira des dels espais que la fan possible? El Pla d’Equipaments Culturals de Vilassar de Mar desplaça el focus de la programació cap a una qüestió més estructural: com els equipaments ordenen, condicionen i, en última instància, defineixen l’accés real a la cultura.  
  

  
El Pla d’Acció Cultural de Vallirana posa el focus en un municipi marcat per la dispersió territorial i el creixement residencial: com construir una política cultural capaç de connectar barris, públics i iniciatives en un territori fragmentat.
  

  
L’article El mapa cultural de Sabadell: arguments i impactes recupera una experiència fundacional de la planificació cultural local a Catalunya i la llegeix des de la seva doble condició: com a artefacte metodològic pioner i com a procés polític capaç de transformar la relació entre cultura, institucions i ciutadania. Situat a inicis dels anys noranta, el Mapa Cultural de Sabadell emergeix en un moment en què la política cultural encara es mou entre la intuïció, l’activisme i l’oportunitat, i introdueix una lògica nova: la necessitat d’ordenar, argumentar i estructurar l’acció cultural com qualsevol altra política pública.
  

    
Què vol dir activar el patrimoni en una ciutat que ja en té molt? El Pla de dinamització del patrimoni cultural de Terrassa no parteix de la manca, sinó de l’abundància. I és aquí on apareix la qüestió de fons: com es passa de conservar a activar, de tenir patrimoni a fer-lo operar realment en la vida cultural i econòmica de la ciutat.