governança cultural
Processos de decisió, coordinació i participació que intervenen en la definició de l’acció cultural pública.
Criteri
S’aplica a continguts que analitzen relacions entre administracions, institucions, sector cultural i ciutadania, així com models de governança multinivell o col·laborativa.
L’estudi Els equips de gestió dels equipaments culturals d’àmbit local s’inscriu en el desplegament del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010–2020 (PECCat) amb una voluntat clara: situar els equips humans al centre de la política d’equipaments. El punt de partida és explícit: no n’hi ha prou amb planificar infraestructures ni amb definir tipologies arquitectòniques. Un equipament cultural només esdevé servei públic si hi ha un equip de gestió capaç de donar-li forma, continuïtat i sentit.
La cultura sovint es defensa en termes de valor simbòlic o econòmic. Aquest text la situa en un altre lloc: com a part de la qualitat democràtica d’una societat. La seva aportació és clara. Les polítiques culturals no són només un servei, són una peça en la construcció de ciutadania i en la manera com es distribueix el poder simbòlic. Rellegir-lo avui permet tornar a una pregunta de fons: quin paper juga la cultura en la qualitat real de la democràcia. (n. de l'e., 2026)
Un informe impulsat per la Generalitat de Catalunya proposa ampliar el marc habitual de la participació ciutadana i situar la cultura com a espai central d’apoderament col·lectiu.
L’article de Santi Martínez i Oriol Picas se situa en un moment en què la noció de “territori creatiu” comença a consolidar-se com a marc d’acció per a les polítiques culturals locals. Lluny d’una lectura espontaneïsta de la creativitat, els autors plantegen la necessitat d’una planificació cultural capaç d’ordenar, connectar i projectar els recursos culturals d’un territori en clau estratègica. La creativitat no apareix com un atribut difús, sinó com una capacitat que es construeix a partir de condicions concretes: densitat cultural, capital social, articulació institucional i capacitat de governança.
Un informe impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i elaborat per Pau Mas i Agnès Pros analitza el paper de les federacions culturals i assenyala camins de modernització compartida entre administració i sector associatiu.
El tercer sector cultural travessa una etapa de redefinició profunda vinculada a transformacions socials, canvis en els valors col·lectius i noves condicions institucionals.
