gestió cultural

Comencem un nou curs amb les piles carregades i la mirada posada en tot allò que ens mou: la cultura, l’art i la creativitat compartida. Però no ho fem soles. Aquest any, seguim obrint la porta a veus que ens inspiren: amics, col·legues, experts i companys del sector cultural que, des de la trinxera o al capdavant de projectes punters, tenen molt a dir.

Ells i elles ens deixaran consells, recomanacions i reflexions engrescadores que alimenten les ganes de continuar creant, connectant i compartint cultura. Perquè escoltar-los és una manera de recordar per què fem el que fem… i per què val tant la pena continuar.

Al setembre hem volgut escoltar l'aportació d'Antonio Alcántara.

La Roser Sanjuan és responsable de programes públics i de la direcció del Centre d’Art La Panera  de Lleida.

És historiadora de l’art per la Universitat de Lleida (UdL), investigadora i comissària, Màster en gestió cultural i Postgrau en Art Actual per la Universitat de Barcelona.

Ha comissariat exposicions i ha escrit sobre art contemporani i mediació per a articles acadèmics i altra bibliografia. Ha impartit conferències en nombrosos congressos i seminaris d’educació artística, així com realitzat classes en màster is postgraus d’educació (Ramon Llull- Blanquerna), Gestió Cultural (Carlos III), Museografia i educació (Saragossa), entre d’altres.

Dissenya i coordina projectes artístics col·laboratius en contextos sanitaris i col·lectius en situació de vulnerabilitat i s'interessa per com l'art pot vehicular una hibridació de sabers.

«Nos queda la voz. Nos queda la decisión de seguir escribiendo incluso cuando nadie nos busca.»

— Ángel L. Fernández Recuero

Durant anys, una part important del treball cultural —també des de l’àmbit públic— ha consistit a fer-se visible: arribar a nous públics, generar impacte, fer créixer les audiències, guanyar presència digital, sumar seguidors. Ens vam acostumar a pensar que el valor del que fèiem es podia mesurar en clics, reproduccions i interaccions. I potser, en part, era cert. Però el context ha canviat.

Els pressupostos participatius són una eina clau de la democràcia local. Ara, la Diputació de Barcelona en publica una guia que sistematitza pas a pas com desplegar aquest tipus de processos. Però... i si ens preguntem si això també es pot aplicar a la cultura? Com seria un pressupost cultural participatiu?

La publicació Pressupostos participatius al món local, editada per la Diputació de Barcelona, recull de manera clara i ordenada les fases, preguntes clau i bones pràctiques per impulsar un procés participatiu que permeti a la ciutadania decidir com es destina una part del pressupost municipal.

Aquest mes de maig ens arriben els millors consells de la mà de Marcel Oliveres i Guixer, gestor cultural amb experiència en el camp de la cultura popular i tradicional i l’associacionisme. 

Actualment és el Cap del Servei d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Granollers, el responsable de tot el cicle festiu municipal i de la Festa Major de Blancs i Blaus i el coordinador de la Troca de Roca Umbert Fàbrica de les Arts.

Alella aprova el seu Pla d’Acció Cultural amb horitzó 2030. Amb la col·laboració del CERC i el suport del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona, Alella defineix una estratègia cultural pròpia per als propers anys. El PAC s’ha construït amb una àmplia implicació tècnica i ciutadana i proposa línies d’acció clares per enfortir la cohesió, la xarxa d’equipaments i la participació cultural al municipi.
 

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) va finalitzar el Pla d’Acció Cultural d’Alella (PAC) – que ara ha estat aprovat en el ple municipal del mes d’abril - amb els objectius principals d’analitzar les dinàmiques culturals d’Alella i definir les línies estratègiques per guiar les polítiques municipals en relació a la cultura.

  
Hem tancat abril amb una bona collita d’iniciatives culturals arreu del territori. A #Som311 recollim accions locals que ens parlen de música en viu, llibres compartits, cinema recuperat, plans de lectura, nous cicles i museus reclamats.

Observem que molts ajuntaments aposten per fer de la cultura un bé comú: obren espais, reactiven usos, impulsen polítiques públiques i reclamen suports. La creativitat local es reforça quan hi ha projecte, complicitats i continuïtat.