equipaments culturals

  
  
▌L’actual crisi de la covid-19 ha eclipsat les qüestions climàtiques en l’àmbit dels museus, però aquesta serà una tasca important pels museus durant els propers anys sense cap mena de dubte. (Nordisk Museologi, 2020,  p. 3)
  

Aquest número monogràfic de The Journal Nordic Museology es dedica a la qüestió del canvi climàtic. A través de quatre articles recull les principals aportacions de les jornades 'Curating Climate - Museums as contact zones of climate research, education and activism', que van tenir lloc a Oslo a finals de l’any 2019.

  
Aquest article resulta especialment interessant perquè planteja una pregunta clau: és possible crear un museu començant per la comunitat abans que per la col·lecció, l’edifici o el programa museogràfic? L’experiència del Museu Marítim de Mallorca mostra un intent conscient de construir la institució a partir de processos de coparticipació amb la ciutadania i els agents vinculats al patrimoni marítim.

Fundación Alternativas | E. Rosillo
 

La crisi sanitària ha fet desaparèixer no pocs espais de música en directe, incapaços de fer front a la incertesa d’un escenari inesperat i a unes mesures per detenir l’expansió del virus que han dificultat el manteniment de l’activitat. Això ve a afegir-se a una dinàmica, durant la darrera dècada, caracteritzada per una reducció generalitzada del nombre de sales de concerts, sobretot aquelles amb un aforament petit o mitjà, en part deguda a un canvi de prioritats entre el jovent.

 
El procés de recuperació ha inclòs la restauració global del monument i el seu entorn i l’adequació de l’interior per al seu ús com a museu.
 

El Centre d’Interpretació del Patrimoni Cultural de Sant Pere de Ribes, el primer projecte museístic del municipi, obrirà portes a finals de maig, un cop finalitzat el procés de restauració que s’ha dut a terme al monument i el seu entorn i l’adequació de l’interior per al seu ús com a museu. La recuperació d’aquest edifici, que havia estat la residència del ballarí i coreògraf José de Udaeta fins 2007, ha comportat una inversió de més de 700.000€, finançats en un 57% a través de subvencions de la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

El Punt Avui | Maria Palau
 

Què ha suposat la pandèmia per als equipaments i els agents culturals de Catalunya? Maria Palau, periodista del diari El Punt Avui especialitzada en art, ve recollint una sèrie d’entrevistes amb alguns dels actors més rellevants de l’art català des de l’inici de la pandèmia sota el títol Art a l’era Covid.

En aquesta ocasió hem fet una selecció de directores i directors de museus locals i de proximitat, equipaments que han hagut de fer front a la manca de visitants i activitat causada per la pandèmia, sovint amb pocs recursos però amb voluntat per crear xarxa i col·laborar mútuament, i que potser surtin millor parats que els grans museus del país, més dependents d’aspectes com el turisme.

POLIÈDRICA és una revista i arxiu que es dirigeix a la comunitat de professionals que treballen per una cultura de proximitat, vinculada al teixit social d’un territori. Una cultura produïda i gestionada a partir del treball en xarxa, la cooperació i el diàleg entre administracions, equipaments, creadorxs, entitats, veïns i veïnes.
 

Polièdrica és un espai de visibilitat d’allò que està passant. Connecta els i les lectorxs amb el lloc dels fets: comunitats, places, barris, escoles, centres cívics, teatres, museus, centres d’art, equipaments de joventut, auditoris, etc. També és un espai per pensar entorn dels reptes que plantegen aquestes pràctiques culturals.

  
Si la primera part del projecte situava la cultura en el terreny del bé comú i la cocreació, aquest segon text mostra com aquest discurs intenta prendre forma en pràctiques concretes. Mapatges, programes i xarxes dibuixen un ecosistema d’iniciatives que busquen intervenir en la ciutat des de la cultura. Rellegir aquests materials avui no és tant una qüestió de replicar models com d’entendre com es construeix una política cultural a partir de casos, connexions i aprenentatges compartits. És aquí on es fa visible una tensió persistent: entre la capacitat de generar experiències valuoses i la dificultat de convertir-les en estructures estables. (n. de l'e., 2026)
  

La traducció del discurs en dispositius, programes i pràctiques. El valor no és tant cada cas concret com el conjunt que dibuixen.