arts i creació

Un assaig que qüestiona el relat optimista sobre la participació en línia i analitza com les indústries culturals integren l’activitat dels usuaris dins els seus propis models de poder i producció.
  

El professor Mirko Tobias Schäfer, investigador de nous mitjans a Utrecht University, examina en aquest estudi el paper real dels usuaris dins l’ecosistema digital contemporani. El seu treball parteix d’una premissa clara. La participació tecnològica no constitueix necessàriament un procés emancipador.

  
Hi ha una part de la cultura que no es programa, no s’exhibeix i sovint tampoc es reconeix. Aquest text hi entra de ple: observa les cultures juvenils suburbanes no com a expressió marginal, sinó com a pràctiques que construeixen identitat i disputen legitimitats culturals. La seva força no és descriptiva, és analítica: mostra com l’espai urbà, l’oci i els consums culturals poden esdevenir llocs de conflicte simbòlic. Rellegir-lo avui permet ampliar la mirada sobre què entenem per cultura i, sobretot, sobre qui té la capacitat de definir-la. (n. de l'e., 2026)
  

Una recerca de Jordi Nofre interpreta el fenomen “cholo” com a expressió d’alteritat juvenil i disputa simbòlica urbana
  

Un article clàssic qüestiona l’hegemonia estètica que ha convertit la música en territori d’especialistes i defensa el valor educatiu i social de la pràctica amateur.
  

L’investigador Thomas A. Regelski analitza com la tradició racionalista del segle XVII i la teoria estètica del XVIII van contribuir a institucionalitzar la música com un camp regulat pel criteri del bon gust i el domini tècnic. Aquest procés històric ha consolidat una jerarquia cultural que situa professionals i experts al centre i desplaça els amateurs cap a una posició marginal.

  
Una lectura de Efraín Foglia que explora com les tecnologies digitals i els mitjans locatius reconfiguren les pràctiques culturals i els models de participació.