sectors culturals i creatius

Conjunt d’activitats econòmiques vinculades a la producció cultural i creativa. Criteri S’utilitza en articles que analitzen indústries culturals, economia creativa o transformacions dels sectors culturals. Articles sobre audiovisual, videojocs, música, disseny o economia creativa

La esfera pública digital y el activismo político

Juan Pecourt Gracia | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 75-98.

Resumen: El desarrollo de las tecnologías digitales ha impulsado transformaciones fundamentales en la esfera pública, que se manifiestan en la tipología de los medios, las formas de organización, la orientación de las acciones y su escala cada vez más globalizada. Estos cambios, a su vez, han abierto nuevas posibilidades para el activismo político, que aprovechan las oportunidades ofrecidas por la digitalización. Las nuevas formas de activismo incluyen el activismo digital ampliado, el activismo digital innovador y el activismo digital recursivo.

Indicadores de Confianza Empresarial de las Artes e Industrias Culturales

Observatorio Vasco de la Cultura

Esta es la primera encuesta de Indicadores de Confianza Empresarial de las Artes e Industrias Culturales realizada por el Observatorio Vasco de la Cultura (KEB-OVC). El objetivo principal es conocer, semestralmente, las percepciones que las empresas de las Artes e Industrias Culturales tienen entorno a la situación actual del negocio y sobre las expectativas a corto plazo.

Ocupació cultural en temps de crisi: resistència, fragmentació i noves desigualtats


  
L’estudi elaborat per la European Expert Network on Culture analitza el comportament de l’ocupació en els sectors culturals i creatius (SCC) en el context de la crisi econòmica iniciada el 2008, amb una hipòtesi de partida clara: aquests sectors han mostrat una certa capacitat de resistència en comparació amb el conjunt de l’economia.

La RSC, material altamente inflamable


  
Publicat originalment al blog L’estraperlista i recuperat a Interacció, aquest article de Carme Rodríguez qüestiona l’ús de la Responsabilitat Social Corporativa com a relat legitimador dins les institucions culturals. A partir de casos concrets, assenyala com determinades pràctiques que es presenten com a responsables poden amagar precarietat laboral, externalitzacions problemàtiques o aliances amb actors econòmics amb impactes socials i ambientals discutibles.  Interacció el recupera perquè aquest desajust entre discurs i pràctica continua travessant el sector: la RSC sovint opera més com a cobertura simbòlica que com a transformació real de les condicions en què es produeix la cultura
. (n. de l'e., 2026)
  

Models de micromecenatge innovadors a Europa: ecosistema financer i panorama regulador

Comissió Europea. Xarxes de comunicacions, continguts i tecnologia

Estudi que analitza la situació del crowdfunding basat en l’equitat a Europa, s’hi examina la seva regulació a escala europea, nacional i internacional i la compara a la d’altres models de finançament. S’hi detallen les diverses variants de crowdfunding, les tendències del mercat, el seu potencial per a la R+D+I i s’estudien quins són les factors d’èxit per a les campanyes de micromecenatge, així com per a la seva interacció amb d’altres sectors del mercat financer.

Els festivals creixen més ràpid que les dades que els haurien d’explicar


  
Els festivals s’han convertit en peces centrals de la política cultural i urbana. Generen activitat, visibilitat i economia. Però hi ha una pregunta que encara no sabem respondre del tot: què fan realment i amb quin impacte?
  

 

Ludoliteracy Informe sobre la alfabetización mediática en el juego digital. Experiencias en Europa

Daniel Aranda Juarez; Jordi Sánchez-Navarro; Silvia Martínez-Martínez | Universitat Oberta de Catalunya, UOC

Resum | L'informe que presentem a continuació recull 18 experiències, projectes, activitats, investigacions o polítiques més significatives que es realitzen a Europa relacionades amb l'alfabetització mediàtica en el context dels videojocs (ludoliteracy). La ludoliteracy té com a finalitat potenciar les capacitats i competències analítiques, reflexives i creatives al voltant del joc digital.

L’accés al finançament de les empreses culturals i creatives de la UE

Cornelia Dümcke, Zora Jaurová, Péter Inkei ׀ European Expert Network on Culture (EENC)

Informe breu que fa un diagnòstic dels mecanismes de finançament per a les petites i mitjanes empreses del sector de les indústries culturals i creatives a la Unió Europea (UE). Segons l’estudi, aquesta és una de les  qüestions més rellevants de l’agenda política de la UE ja que, malgrat la majoria de nous llocs de treball del sector creatiu els han generat petites empreses o treballadors autònoms, aquests negocis encara compten amb molts més obstacles financers que les companyies més grans. Aquest informe fa un primer diagnosi de les intervencions governamentals i dels mecanismes específics de finançament (garanties de préstec, capital risc, àngels inversors, etc) que poden beneficiar a la petita i mitjana indústria creativa i cultural als països de la UE. També explica casos de bones pràctiques en matèria d’innovació.

La necesidad y límites de una nueva forma de producción cinematográfica. #littlesecretfilm

el balcón de la espera

“…el verdadero [cine] no está detrás de nosotros, dado que no cesa de reinventarse. Incluso enfrentado a los nuevos desafíos de la producción, la difusión y el consumo, el cine sigue siendo un arte de un dinamismo pujante cuya creatividad no está de ningún modo de capa caída…”

“…El cine conoce hoy una mutación de fondo que afecta a todos sus dominios, a la producción tanto como a la distribución, al consumo tanto como a la estética fílmica…no es el fin del cine sino la aparición de un hipercine…”

Empiezo citando a Lipovetsky y Serroy en su libro “La pantalla Global” para hacer un análisis de cómo la nueva forma de producción cinematográfica que representa #littlesecretfilm, promete ser accesible a todos, tanto en su producción, como en su distribución.

Augment de la precarietat en el sector de l’arqueologia a l’estat espanyol

Instituto de Ciencias del Patrimonio (Incipit-CSIC) ׀ Discovering the Archaeologists of Europe (DISCO)

Segons aquest estudi que presenta els resultats corresponents a l’estat espanyol del projecte DISCO (Descubrint els arqueòlegs d’Europa),  Espanya ha perdut entre 2009 i 2013 un 66% de llocs de treball i un 42% d’empreses dedicades a l’arqueologia. En aquest període s’ha passat de 2.358 a 796 llocs de treball. Un 56% dels contractes són temporals i els salaris estan allunyats de la mitjana europea. El projecte, que compta amb finançament comunitari i recull dades de 21 països europeus, descriu la situació del sector de l’arqueologia a Europa, fa un recompte dels professionals que s’hi dediquen i analitza les seves condicions laborals. Informa també sobre els diners públics destinats a cada país a l’arqueologia i sobre l’impacte de la crisi econòmica en el sector.