participació cultural

Miquel Missé és sociòleg, expert en gènere i sexualitat. Actualment està implicat en diferents línies de treball que van des de la investigació, la pedagogia i la comunicació. Treballa com a consultor i formador independent en qüestions de gènere i diversitat sexual. I també es dedica a la divulgació del pensament i les ciències socials. Alhora, treballa com a comissari i assessor de continguts en múltiples projectes escènics i culturals. És conductor del programa de diàlegs entre estudiants de secundària i intel·lectuals convidats del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Des de fa 6 temporades és col·laborador del programa radiofònic Vostè primer dirigit per Marc Giró a RAC1.
    

Aquesta setmana a #Compartim posem el focus en com la impostura, allò que semblava una excepció, s’ha instal·lat com una norma en la nostra societat, facilitada pel món digital i el màrqueting personal. Ens toca repensar com aquesta realitat impacta la confiança i l’autenticitat, també en l’àmbit cultural. Alhora, aprofundim en la cultura digital més enllà de la tecnologia i l’art, per entendre com transforma la nostra vida quotidiana i els processos socials. No hi falta el patrimoni en risc, amb el cas de Sixena, ni els debats europeus per trobar un equilibri entre innovació i protecció dels drets culturals. Un recull que interpel·la directament la gestió cultural municipal, perquè reflexionem i actuem des de la proximitat i la responsabilitat  
  .  
  
  

La impostura com a norma social

El porvenir de la impostura

Carlo Frabetti, 5 de juny de 2025

Carlo Frabetti reflexiona sobre com la impostura s’ha normalitzat en una societat dominada pel màrqueting personal i la superficialitat. A partir d’experiències personals, l’autor exposa com ha estat percebut com a expert en àmbits com la semiótica o el còmic, malgrat no tenir una formació específica,

  
Fabrice Raffin proposa una lectura original dels tercers llocs culturals que desplaça el debat dels drets culturals cap a les formes d'experiència estètica. Més que definir aquests espais pels seus objectius socials o polítics, defensa que cal entendre la cultura específica que hi circula. L'article és suggeridor perquè recupera la genealogia de les friches culturelles i intenta explicar què n'ha perviscut en els tercers llocs actuals.

Teixir sentit des del territori. Hi ha setmanes en què sembla que tot estigui connectat. El món local cultural és divers, però les iniciatives, els projectes i les mirades que s’hi despleguen dibuixen un mapa de preocupacions compartides.
  
  

Segona quinzena de maig i el sector cultural municipal es manté actiu, divers i amb reptes sobre la taula. Aquesta edició del #som311 recull iniciatives que posen el focus en la vinculació entre cultura i educació, la reivindicació del patrimoni i el valor del treball comunitari. També hi trobem nous lideratges locals i propostes que busquen descentralitzar l’oferta cultural des de la iniciativa independent. Cada quinze dies fem una tria de les notícies que poden ser útils per seguir el pols de la cultura als municipis. Aquí teniu què ha passat i què es proposa. Seguim.
  
  

Els pressupostos participatius són una eina clau de la democràcia local. Ara, la Diputació de Barcelona en publica una guia que sistematitza pas a pas com desplegar aquest tipus de processos. Però... i si ens preguntem si això també es pot aplicar a la cultura? Com seria un pressupost cultural participatiu?

La publicació Pressupostos participatius al món local, editada per la Diputació de Barcelona, recull de manera clara i ordenada les fases, preguntes clau i bones pràctiques per impulsar un procés participatiu que permeti a la ciutadania decidir com es destina una part del pressupost municipal.

Les polítiques patrimonials acostumen a presentar les festes populars com a espais de cohesió, identitat compartida i continuïtat cultural. L’article de Xavier Roigé Ventura, Mireia Guil Egea i Lluís Bellas Melgosa qüestiona aquesta lectura simplificada i defensa una idea molt més conflictiva del patrimoni immaterial: les festes són també espais de tensió, disputa i confrontació política.
  

#Compartim 21 arriba amb un recull de textos que, des de diferents punts de vista, posen la cultura al centre del debat social, polític i emocional. Parlem de resistència, salut mental, drets laborals, intel·ligència artificial, Europa, Palestina o fotografia analògica. Des de Romania fins al Raval, passant per Brussel·les i Vilassar, la cultura es mostra com a espai de crítica, d’imaginació i de cura. I, mentrestant, a casa nostra es publiquen plans de patrimoni, glossaris digitals, informes del sector i opinions que reclamen noves mirades. Què ens ha cridat l’atenció aquesta setmana? Aquí ho teniu.
  
  

Primera quinzena de maig i el mapa cultural municipal s’omple d’iniciatives que connecten patrimoni, serveis públics i comunitat. Des de nous equipaments fins a festivals de proximitat, passant per l’ús de tecnologia immersiva o el debat sobre la governança metropolitana, la cultura pren formes diverses als municipis i es reivindica com un espai de cohesió, accés i experimentació.

A #Som311 fem un recorregut per quinze notícies que ens han cridat l’atenció. No és una llista exhaustiva, però sí una mostra del pols viu que manté el territori. Aquí van, ordenades de la més recent a la més antiga.

Aquest 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, posem el focus en el vincle entre educació, digitalització i sostenibilitat cultural. Què vam aprendre durant la pandèmia? I què n’ha quedat?
  

Durant els mesos més durs del confinament, molts museus catalans van reaccionar amb rapidesa i van obrir finestres digitals per mantenir viu el contacte amb les escoles i les famílies. Xarxes socials, reptes en línia, vídeos formatius, materials pedagògics en PDF...