participació cultural

Fa referència a les formes d’implicació activa de la ciutadania en la vida cultural. Inclou tant la participació en pràctiques culturals com la intervenció en processos de programació, gestió o presa de decisions culturals. Aquesta etiqueta s’utilitza en articles que analitzen com les persones i les comunitats prenen part en la cultura, ja sigui com a públics actius, com a creadors o com a agents que intervenen en l’organització de l’activitat cultural. Criteri editorial Utilitzar aquesta etiqueta quan el focus del text és la implicació activa de les persones en la cultura. Quan l’article tracta sobretot les condicions d’entrada o les barreres per accedir a l’oferta cultural, és més adequat utilitzar accés a la cultura.

Ocupar la institució des de la pràctica cultural


  
Durant molts anys, bona part de les institucions culturals han funcionat com a espais orientats principalment a mostrar, conservar o programar continguts. L’article “Guanyar espais per a la cultura”, publicat el 2023 a Quadern de les idees, parteix d’una altra hipòtesi: la cultura contemporània necessita espais capaços d’activar relacions, processos col·laboratius i formes compartides de producció cultural.
  

Experiències destacades dels municipis catalans que promouen la inclusió i el respecte a la diversitat social


Aquesta publicació recull 84 experiències exitoses implantades pels municipis i consells comarcals de Catalunya i que han estat seleccionades per l’equip investigador del Banc de Bones Pràctiques (BBP) de la Fundació Pi Sunyer durant el període 2023-2024
 
 

1

‘Invertir en activitats culturals per als infants implica construir un espai on la qualitat i la innovació siguin una prioritat’


 Entrevista a Albert Puig, Gisel Noè i Cristina Alonso
 

Amb motiu del curs online ‘Les programacions culturals per a infants en els municipis’, que tingué lloc els dies 12 i 14 de novembre, hem entrevistat Albert Puig, periodista musical i director del festival Petits Camaleons, Gisel Noè, cap d’Acció Cultural del Servei de Cultura de l’ajuntament de Mataró i directora del M|A|C (Mataró Art Contemporani) i Cristina Alonso, co-directora artística del Teatre L’Artesà del Prat del Llobregat, i co-directora de l'Espai de recerca i residència Austràlia, a Buenos Aires.

Els museus com a espais per aprendre a viure junts

  
  


Aquest recull de ponències de la XXXV Jornada de la Xarxa de Museus Locals mostra fins a quin punt el debat museístic ha desplaçat el centre de gravetat des de la transmissió de coneixements cap a la construcció de ciutadania. El fil conductor de la jornada no és tant l’educació en el sentit escolar del terme com la pregunta sobre quin paper poden jugar els museus en societats cada vegada més diverses, desiguals i fragmentades.

L’impuls al sector musical i als drets culturals a través de la música, bases per un nou pla estratègic a Vic


  
El valor del document rau en una idea de fons: sense governança, no hi ha política cultural sostenible. La música deixa de ser un àmbit sectorial per esdevenir una política pública amb capacitat d’ordenar i projectar ciutat. A Vic, la qüestió no és si hi ha música. La qüestió és com es governa perquè aquesta riquesa no es dispersi, sinó que es converteixi en estructura, dret i oportunitat compartida. (n. de l'e., 2026)


El dimecres 27 de novembre es va presentar el Pla estratègic per a la música de Vic, un document que marca un full de ruta estratègic per als propers anys. A petició de la Regidoria de cultura i llengua de l’Ajuntament de Vic, el treball ha estat possible amb el suport Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).
 

La cultura inclusiva, garantia dels drets humans


En les últimes dècades, i amb la voluntat de treballar per garantir espais culturals cada vegada més democràtics i oberts a la ciutadania, s’ha fet palesa la necessitat de garantir l’accessibilitat de totes les persones, entesa des d’un sentit ampli del terme: física, sensorial i cognitivament parlant.

Al mateix temps, també s'han intensificat les polítiques públiques per garantir els drets culturals de la ciutadania, que són una part fonamental dels drets humans i fan referència al dret de les persones i les comunitats a accedir, participar i contribuir a la vida cultural.

‘Les biblioteques i les llibreries comparteixen una relació estreta i essencial dins de l'ecosistema del llibre’


Entrevista a Fe Fernández (llibreria L’espolsada) i Judit Terma (Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona)
 

Amb motiu del curs online ‘Les llibreries: un factor clau de la dinamització dels municipis’, hem entrevistat Fe Fernández, llibretera de l’Espolsada (Corró d’Avall-Les Franqueses) i Judit Terma (Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona). El curs ha tingut molt bona acollida i ha comptat amb dues edicions: el 29 i 30 d’octubre d’enguany, i el 5 i 7 de novembre.

Aquest és el diàleg apassionant que totes dues han teixit al voltant del paper de les llibreries en els municipis, i el seu lligam indestriable amb els agents culturals i les biblioteques.
 

Participació cultural: el paper dels agents


  

Drets Culturals i Cultura Comunitària: 20 anys de Cultura Viva Iberoamericana


 
Recupera la nostra conversa entre Alexandre Santini, president de la Fundació Casa de Rui Barbosa, vinculada al Ministeri de Cultura del Brasil, i Marta Vallejo, escriptora i membre de la cooperativa cultural La Fundició que es va celebrar el 28 d'octubre Auditori del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC)
 
 

Alexandre Santini, un dels principals artífexs de la Llei de Cultura Viva de Brasil i integrant des dels seus inicis del Moviment Llatinoamericà de Cultura Viva Comunitària, reflexiona sobre els 20 anys d'aquest programa pioner que ha transformat les polítiques culturals comunitàries amb impacte global.

Els beneficis emocionals i cognitius d’un programa d’arts escèniques en persones amb malalties neurodegeneratives


Un projecte de recerca impulsat per la UOC avaluarà els beneficis emocionals i cognitius d’un programa d’arts escèniques com ara el teatre en pacients amb Parkinson. El projecte ‘Dramatitzant la salut: el paper del teatre per al benestar emocional, social i cognitiu’, en què hi col·laboren el Teatre Lliure i l’Hospital de Sant Pau, buscarà establir un marc teòric específic que expliqui la relació que s’estableix entre el gaudi del moment i una millora de l’estat emocional, i com això es trasllada a la salut mental.