participació cultural

Arribem a finals d’any i fins a dia d’avui ens han acompanyat més de 28 membres de la comunitat amb les seves recomanacions. Us animem a rellegir-les aquests dies, entre neules i torrons.

Aquest mes de desembre comptem amb els consells d'en Xavier Guijarro, Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i Director d' ICC Consultors Culturals.

El passat 23 d’octubre es va aprovar el nou Pla d’acció cultural al Ple Municipal de Sant Vicenç dels Horts. Amb aquesta aprovació es rendia comptes de la feina feta entre l’Ajuntament i el teixit associatiu del municipi, de la mà del CERC i la consultora CEPS, durant més d’onze mesos.

Per tal de copsar l’essència de com ha sigut el procés d’elaboració d’aquest pla hem volgut establir un diàleg amb en Jordi Gil Dorado, que des de 2023 exerceix com a regidor de cultura, sistemes, tecnologies i administració digital a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i n’és el President de l'Àrea de Serveis a les Persones.

Què vol dir fer política cultural en un municipi petit i amb nuclis de població diferenciats? Aquesta pregunta ha estat el fil conductor del procés d’elaboració del Pla estratègic de cultura de Sant Vicenç de Torelló (2025).

Una experiència que ha permès explorar els límits i les potencialitats de la planificació cultural en zones rurals i que dona pistes valuoses: aposta per una mirada supramunicipal, posa en relleu el paper de la memòria i planteja la cultura com a dret i eina de cohesió en un territori amb tres nuclis, una forta tradició associativa i reptes compartits amb altres pobles rurals.

La primera quinzena de novembre mostra un mapa municipal en moviment, amb ajuntaments que obren debats sobre nous espais culturals, projecten connexions més sòlides entre recerca i territori, i recuperen equipaments que tornen a situar la cultura al centre de la vida local. També hi emergeixen iniciatives que reforcen el talent jove, la participació ciutadana i la preservació del patrimoni, mentre diversos municipis reivindiquen models més equilibrats de política cultural.
  

Els millors consells del mes de novembre arriben de la mà de la Laia Campañà, directora de projectes al Centre Cívic Drassanes.

La seva visió ens ofereix una inspiració molt valuosa per al món local, especialment per a aquelles persones que treballen per enfortir la vida comunitària a través de les arts visuals. Els seus consells son una excusa doncs per a revisar pràctiques, repensar rols i obrir espais on tothom se senti part essencial del procés creatiu.

  
Aquesta quinzena, el debat cultural europeu i local s’entrellaça al voltant d’un mateix fil: com repensem les polítiques culturals perquè siguin més justes, sostenibles i properes. Les lectures seleccionades mostren una cultura en transició —entre la desigualtat i la innovació, entre la institucionalització i la creativitat ciutadana, entre la precarietat i la recerca d’un treball digne.

Aquesta edició incorpora una novetat: la secció “Pistes per als municipis”, que acompanya cada article amb reflexions específiques per als equips de cultura locals. Vol obrir ponts entre els grans debats internacionals i les realitats municipals, i oferir idees i aprenentatges que ajudin a llegir els moviments de fons de la cultura contemporània des del territori.

Les lectures d’aquesta quinzena parlen de la recuperació cultural desigual a Europa, la festa com a espai polític i creatiu, l’autogestió ciutadana, la creació digital, la visualització de dades com a eina narrativa, la intersecció entre art i educació, el pagament just i la sostenibilitat en l’art públic. En conjunt, apunten a una mateixa direcció: repensar la cultura des de prop, amb les persones al centre.

En aquesta segona quinzena d’octubre, el #Som311 recull com la cultura local continua actuant com a espai d’innovació i cohesió. Dels debats sobre governança patrimonial a Premià de Mar fins als projectes de pensament crític de Manresa o la revitalització comunitària de Sant Boi, els municipis mostren que la cultura no és només activitat, sinó estructura i mirada. Els ajuntaments i agents culturals impulsen projectes que connecten ciència, art i ciutadania, i que consoliden la cultura com a motor de transformació quotidiana.

  
El Pla d’Acció Cultural de Sant Vicenç dels Horts no parteix de la manca ni de la dispersió. Parteix d’una condició més profunda: una ciutat metropolitana amb desigualtats internes, pressió externa i una cultura que ha de demostrar el seu paper en un ecosistema urbà competitiu.

Setmanes de debat dens sobre la cultura com a espai de democràcia i resistència. Els articles que destaquem aquesta quinzena comparteixen una preocupació de fons: la fragilitat del vincle entre cultura i vida pública en un context d’austeritat, desigualtats i noves hegemonies simbòliques. Des de la reflexió sobre els festivals i el paper de la creació, fins a la defensa de la llibertat artística o la revisió del model institucional, la lectura que en fem des del món local és clara: la política cultural no pot limitar-se a gestionar recursos, sinó que ha de protegir el dret a “fer cultura” com a pràctica social compartida.