participació cultural

  
El Pla de dinamització cultural de Sant Martí Sesgueioles no planteja una expansió ni una reorientació de la política cultural. Parteix d’una altra realitat: la necessitat de generar condicions mínimes perquè la cultura pugui existir com a sistema en un municipi petit i dispers.
  

  
  
Aquí trobareu les novetats sobre gestió i política cultural als municipis de la demarcació de Barcelona. Cada quinze dies us portarem una selecció de les últimes notícies perquè estigueu al dia del que passa en l’àmbit cultural del nostre territori. En aquesta primera quinzena d'abril, repassem els fets més destacats.

Observem com els municipis segueixen apostant per la cultura com a motor de transformació social i territorial. Des de la consolidació de festivals i esdeveniments fins a les accions per preservar el patrimoni, la cultura continua sent un eix fonamental de la nostra comunitat. Esperem que aquesta informació sigui útil i contribueixi a donar més visibilitat a l'acció cultural dels nostres municipis.
  

  
Aquí recollim les novetats sobre gestió i política cultural als municipis de la demarcació de Barcelona. Cada quinze dies us portarem un recull amb les últimes notícies perquè estigueu al dia del que passa en l’àmbit cultural del nostre territori.

En aquesta primera edició, repassem les notícies més destacats dels darrers quinze dies de març de 2025. Esperem que us sigui útil i interessant i que contribueixi a donar més visibilitat a l'acció cultural dels nostres municipis.
  

  
    
La nova definició de museu aprovada per l'ICOM el 2022 va recuperar un terme que havia estat sovint menystingut en la teoria museològica: el gaudi o el plaer de la visita. La introducció del número 31 d'ICOM Education parteix d'aquest fet per plantejar una pregunta clau: si milions de persones visiten voluntàriament els museus, per què la reflexió professional ha dedicat tan poca atenció a comprendre què fa que aquesta experiència sigui agradable? Lluny de considerar el plaer com un aspecte superficial o secundari, el text defensa que constitueix una de les funcions essencials del museu contemporani i proposa convertir-lo en objecte d'anàlisi i de recerca.

L’informe "Culture Spaces & Democracy"(Amann, 2025) analitza com els espais culturals poden enfortir la democràcia i la participació ciutadana. Basat en el model de Creative FLIP, proposa mesures per garantir espais culturals inclusius i accessibles
 
 

En un moment de profunds canvis socials, econòmics i tecnològics, la democràcia a Europa i al món està sotmesa a una creixent pressió. La participació ciutadana, la llibertat d'expressió i els drets culturals es veuen afectats per la desinformació, la desigualtat i la reducció de l’espai cívic.

Davant aquest escenari, el projecte Creative FLIP analitza com la cultura pot esdevenir un element clau per enfortir la democràcia.

La nova guia NEMO ajuda els museus a organitzar fòrums ciutadans sobre l'acció climàtica.

Els museus estan evolucionant més enllà de la seva funció de conservació patrimonial per convertir-se en espais de confiança i diàleg col·lectiu. Segons NEMO (Network of European Museum Organisations), aquests espais poden jugar un paper fonamental en la cohesió social i en la construcció d’un futur més participatiu.

Yolanda Esteve Giner és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, Màster en Gestió Cultural també per la UB i Postgrau en Direcció d’organitzacions i recursos humans per la UManresa-UAB i ha treballat sempre en l'àmbit de la gestió cultural.

Actualment és tècnica de cultura de l’Ajuntament de Manresa, on coordina projectes en l’àmbit de la literatura, la lectura i la divulgació del coneixement com el Festival literari Tocats de Lletra, la plataforma digital Manresa Ciutat Àgora, i els programes de xerrades de pensament Cosmògraf, El bosc pensa, Pessics de saviesa i Pessics de vida, entre d’altres. 

Arriben els primers consells del 2025 i ho fan de la mà de la Jordina Puntí Abelaira.
      

Llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció Filosofia) ha cursat diversos màsters i postgraus en Cultura Popular i Tradicional, en Empreses Culturals i el Màster de Gestió Cultural a la Universitat de Barcelona.

Ha treballat com a gestora cultural a Sant Cugat del Vallès, i ha estat la cap del Servei de Cultura de Cerdanyola, i de Patrimoni, Turisme i Innovació cultural a Sant Cugat, així com Directora de l’Àrea de Cultura.