drets culturals

Reconegut del dret de totes les persones a participar en la vida cultural. Criteri Inclou continguts sobre marcs jurídics, polítiques públiques o debats sobre drets culturals.

Els drets culturals entren al centre del debat legislatiu català


  
El text reconeix el dret de totes les persones a accedir a la cultura, a participar-hi i a gaudir d’una educació artística al llarg de tota la vida. També defineix i organitza el Sistema Cultural de Catalunya per tal de garantir i desenvolupar els drets culturals i fixa el pressupost del Departament de Cultura en un mínim del 2% dels comptes de la Generalitat 

Sostenir les arts en viu des del local: mirar lluny sense perdre el context


  
L’article de Tena Busquets proposa una lectura situada sobre el paper de l’administració pública en el sosteniment de les arts en viu, construïda des de la pràctica quotidiana dels equipaments escènics municipals. El text parteix d’una experiència concreta, les xarxes de teatres públics i les dinàmiques de cooperació territorial a les comarques de Girona, per situar una tensió de fons que travessa avui les polítiques culturals: la distància entre unes estructures institucionals hereves de l’estat del benestar i unes pràctiques artístiques que operen cada cop més en clau relacional, comunitària i contemporània.
  

Esteve Plantada: ‘La cultura ens ofereix un esperit crític que ens pot dur a replantejaments estructurals’.


Amb motiu de l’Espai Claustre La cultura com a prioritat: per què hem de  situar-la al capdavant de tot?, celebrat al Pati Manning el 5 de març, i organitzat pel CERC, hem tingut amb nosaltres Esteve Plantada, escriptor, periodista i gestor cultural, que en aquesta entrevista ens parla de situar la cultura en el centre de la nostra societat

Cultura, participació i democràcia: una relació més profunda del que sembla


  
Aquest informe resulta especialment rellevant perquè aporta evidències sòlides a un debat recurrent en les polítiques culturals: la cultura és només un espai d’expressió i gaudi o també contribueix al funcionament democràtic de les societats? L'estudi impulsat per la Comissió Europea respon aquesta pregunta a partir d'una àmplia revisió de recerca internacional i conclou que la participació cultural està associada de manera consistent amb nivells més elevats d'implicació cívica, confiança social, participació democràtica i cohesió comunitària. No es tracta simplement d'un argument normatiu sobre el valor de la cultura. El document mostra que les persones que participen regularment en activitats culturals tenen més probabilitats de votar, fer voluntariat, involucrar-se en iniciatives comunitàries i mantenir actituds més obertes envers la diversitat.
  

Els meus millors consells, de Joan Gener Barbany


Un mes més, us apropem els consells culturals d’una persona membre de la comunitat d’Interacció.

En aquesta ocasió ens acompanya Joan Gener Barbany, que va visitar-nos al CERC el juliol de 2023 amb motiu del curs La ràdio intermitent: el pòdcast com a dinamitzador de la cultura local. El mes de març vinent farà exactament nou anys que en Joan és membre d'Interacció.

Joan Gener és agitador cultural i membre de L'Eixida, col·lectiu d'agitació cultural itinerant que treballa en els àmbits de l'educació cultural, l'acció comunitària i la participació i governança de la cultura. Un dels darrers projectes on dedica més temps és Ràdio Intermitent, una ràdio itinerant i comunitària que fa més amples els marges de la cultura. Des de fa més de 17 anys, es mou entre l'activisme cultural i polític i l'educació social de carrer, l'acció cultural i comunitària i la participació ciutadana. Darrerament s'està centrant en els drets culturals, la cultura comunitària i el cooperativisme cultural.

Joan Gener va estudiar Criminologia, Educació social i ara està acabant el màster en Gestió cultural.
 
 

Cultura amb impacte social o institucions en cerca de legitimitat?


  
Després de la crisi financera de 2008, moltes polítiques culturals europees van començar a justificar-se no només pel seu valor simbòlic o econòmic, sinó també per la seva capacitat de generar impactes socials. Salut, benestar, cohesió comunitària, regeneració urbana o participació ciutadana van començar a aparèixer de manera recurrent en programes, convocatòries i discursos institucionals. L’article de Lluís Bonet, Giada Calvano i Pablo Fernández Compañ observa aquest desplaçament des del cas de Barcelona i planteja una pregunta especialment rellevant: què fa possible que alguns projectes culturals desenvolupin realment impactes socials i d’altres només els incorporin com a relat legitimador?
  

Projecte d'Assemblea Ciutadana Metropolitana de la Biennal Manifesta


Es busquen persones que es dediquin a la gestió cultural, artistes independents, persones que pertanyin a organitzacions socials, culturals i/o ecologistes locals de les ciutats de Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa, estan cridades a participar en l'Assemblea Metropolitana Manifesta, un prototip d'espai participatiu fruit de la col·laboració entre el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), amb la Biennal Manifesta en el marc de la Capital Europea de la Democràcia.
 
 

Més d’una vintena de recursos per atendre els drets culturals de la ciutadania


 
La Diputació de Barcelona a través de l'àrea de Cultura posa aquest any a disposició dels ens locals de la província 25 recursos, dotats amb un total de 4.589.600 euros
 

La Diputació de Barcelona posa a disposició dels governs locals de la província fins a 25 recursos econòmics, materials i tècnics, perquè puguin desenvolupar les seves polítiques culturals amb l'objectiu de contribuir a que la ciutadania pugui exercir els seus drets culturals, així com a la democratització de l’accés a la cultura i de la creació artística i cultural.

En relació al Catàleg la vicepresidenta tercera de la Diputació de Barcelona, Candela López, ha afirmat que “a l’Àrea de Cultura tenim el pressupost més elevat de la Diputació de Barcelona. Una dada que parla de la transcendència que tenen les polítiques culturals pel nostre govern.

Treballar amb joves des de les institucions: receptes per l’èxit


L’Interacció23 va ser una oportunitat única per conèixer les demandes dels joves que programen cultura, però també va ser una plataforma on nombrosos tècnics i gestors van explicar les seves receptes per l’èxit a l’hora de programar cultura per a un públic jove.

Diverses taules rodones van intentar escatir com obrir les institucions als joves, i discernir quines estratègies funcionen i quines no per acostar-los a les nostres programacions i fomentar la seva participació.

Accés, participació i democràcia cultural: deu converses per repensar la cultura


  
Un cop llegit, 10+1: Access, Participation and Cultural Democracy. Visions and Experiences resulta especialment interessant perquè aborda tres conceptes que sovint apareixen junts en els discursos culturals, però que no sempre es tradueixen en pràctiques coherents: l’accés, la participació i la democràcia cultural.