drets culturals

 
Recupera la nostra conversa entre Alexandre Santini, president de la Fundació Casa de Rui Barbosa, vinculada al Ministeri de Cultura del Brasil, i Marta Vallejo, escriptora i membre de la cooperativa cultural La Fundició que es va celebrar el 28 d'octubre Auditori del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC)
 
 

Alexandre Santini, un dels principals artífexs de la Llei de Cultura Viva de Brasil i integrant des dels seus inicis del Moviment Llatinoamericà de Cultura Viva Comunitària, reflexiona sobre els 20 anys d'aquest programa pioner que ha transformat les polítiques culturals comunitàries amb impacte global.

  
State of Culture és molt més que un informe sobre les polítiques culturals europees. És un intent de diagnosticar una contradicció que travessa bona part del sector cultural: com més s’insisteix en demostrar que la cultura contribueix a l’economia, a la salut, a la cohesió social o a la sostenibilitat, més difícil sembla justificar-la com un camp polític amb valor

A l’octubre arriben les noves suggerències en matèria de cultura, de la mà de Josep Maria Aragay Borràs, responsable del projecte Basket Beat, on ha acumulat una experiència titànica, i director del Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya.

Josep Mª Aragay Borràs va estudiar Integració Social, Educació Social i Musicoteràpia. És anti-professor de creativitat al Grau d'Animació Sociocultural del Departament de Carreres socials a la Universitat París Est-Créteil. Té una llarga trajectòria en la participació en festivals, congressos i jornades internacionals, així com amb la publicació de diversos articles i llibres.

Aquest divendres 20 de setembre de 2024 se celebra el Dia Internacional de la Llibertat d’Expressió de Pensament.
 

"Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l'exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir."

  Maria Aurèlia Capmany. Dietari de prudències, 1982 
 

    
Coincidint amb aquesta jornada, diversos equipaments culturals de Catalunya realitzaran accions coordinades amb l’objectiu de reivindicar la llibertat d’expressió i la diversitat cultural. Aquesta acció dona compliment al ‘Decàleg per a la garantia de la llibertat d’expressió als equipaments culturals de Catalunya’, que es va acordar el passat mes de gener. El Decàleg recull 10 principis per fer front a situacions d’amenaça i censura en l’àmbit cultural, com ara respectar l'autonomia i els drets d’artistes i creadors evitant qualsevol intervenció no justificada en la seva tasca.

  
Durant molts anys, els centres cívics han estat definits des de la proximitat, la programació d’activitats o la participació veïnal. Però cada vegada és més evident que aquesta definició és insuficient per explicar el paper que poden tenir dins les polítiques culturals locals contemporànies. El treball de Senén Roy situa aquesta discussió en un altre lloc: els centres cívics no només com equipaments de dinamització, sinó com a dispositius des d’on garantir drets culturals, reduir desigualtats i repensar la relació entre institucions i ciutadania.
  

  
En un context en què la cultura guanya presència en els debats internacionals sobre desenvolupament sostenible, drets i polítiques públiques, IFACCA planteja una pregunta menys evident del que sembla: què implica realment afirmar que la cultura és un bé públic?