diversitat cultural

  
Una reflexió que posa el focus en com la presència, la mirada i la producció de dones en l’àmbit cultural aporta diversitat, profunditat i noves formes de sentir i entendre la cultura.
  

Seguint amb la perspectiva de gènere i feminista que ens acompanya aquest mes de març, posem en primer pla la imatge de la dona a la publicitat i als mitjans de comunicació.

  
Durant dècades, bona part de les polítiques culturals europees s'han construït al voltant de dues preguntes: com ampliar l'accés a la cultura i com afavorir la participació cultural. El monogràfic Droits culturels : controverses et enjeux proposa un desplaçament més profund: què passa si la cultura deixa de concebre’s només com un bé al qual cal accedir i passa a entendre’s com un dret vinculat a la identitat, al reconeixement i a la capacitat de participar en la definició dels significats culturals?

    
Els estereotips de gènere no apareixen a l’edat adulta. Es construeixen des de la infància i defineixen què es considera possible per a cada persona. La cultura hi té un paper central, sovint invisible.
  

  
La presència de dones en la ciència no garanteix, per si sola, la igualtat. Les dificultats per accedir als espais de responsabilitat, dirigir projectes o obtenir reconeixement mostren que la desigualtat també es construeix en les estructures que decideixen qui pot progressar i qui acaba quedant fora.

  
L’article d’ Oriane Calligaro La politique européenne de la culture parteix d’una constatació que travessa tota la construcció europea en matèria cultural: la inexistència d’una política cultural pròpiament dita i, alhora, la presència constant de la cultura en múltiples àmbits d’intervenció. Aquesta ambivalència no és anecdòtica. Defineix un camp d’acció fragmentat, subordinat al principi de subsidiarietat i sotmès a tensions estructurals que no s’han resolt amb el temps. La cultura apareix com una categoria expansiva i ambigua, capaç de designar alhora patrimoni, indústries culturals, formes de vida i sistemes de valors, fet que dificulta la seva delimitació com a objecte de política pública i explica la seva instrumentalització en altres camps.
  

 
   
Jean-Michel Lucas proposa una crítica frontal a la política cultural francesa: no n’hi ha prou amb “refondar-la”; cal abandonar les ficcions que encara sostenen la seva legitimitat.

Aquest text és especialment útil perquè no discuteix només els instruments de la política cultural, sinó les seves creences de fons.

  
Jugar sembla una activitat espontània, lliure i sense conseqüències. Les joguines, els jocs i els imaginaris que envolten els infants també transmeten, però, idees sobre què poden fer, com s’han de relacionar i quin lloc poden ocupar. El joc és, per tant, una pràctica cultural.

  
Aquest text captura un moment en què la cultura entra amb força en l’agenda global del desenvolupament. L’informe de la Unesco proposa un marc ambiciós que connecta governança, drets i sostenibilitat a escala mundial. Rellegir-lo avui permet observar amb més distància el recorregut d’aquest horitzó: fins a quin punt ha orientat realment les polítiques culturals i fins a quin punt ha quedat com a marc compartit que no sempre es tradueix en pràctica. És en aquesta distància entre escala global i acció local on el text continua interpel·lant. (n. de l'e., 2026)
  

  
Una reflexió sobre com les polítiques culturals han d’incorporar objectius globals de diversitat, governança i sostenibilitat per afrontar els reptes del futur.
  

  
En un moment en què l’streaming i les grans plataformes digitals comencen a alterar profundament les formes d’accés als continguts culturals, La Culture sans État. De Modiano à Google planteja una pregunta eminentment política: què queda de la política cultural si una part creixent de la producció, la distribució i l’accés a la cultura passa a dependre de grans empreses digitals?

  
Crònica que desplaça la diversitat religiosa del registre de la convivència cap al terreny de la gestió pública, situant l’espai públic com a lloc de negociació de drets, reconeixement i conflicte, i interpel·lant directament les administracions sobre els seus instruments d’intervenció.(n. de l'e., 2026)
  
  
El 29 de novembre es van celebrar les Jornades RELIG 2017 centrades en espai públic i religió. Aquestes jornades, celebrades a l’Auditori de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC),  es vinculen amb la convocatòria d’Ajuts a projectes de recerca en l’àmbit de la diversitat religiosa gestionades per l’AGAUR i resoltes per la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR) de la Generalitat de Catalunya.