diversitat cultural

  
L’article de Jordi Baltà proposa una lectura analítica sobre la incorporació del paradigma de la diversitat a les institucions escèniques de Catalunya, situant-lo no com un ajust cosmètic sinó com un canvi estructural encara incipient. El text parteix d’una constatació clara: la diversitat s’ha incorporat en el discurs institucional, especialment en relació amb els públics, però rarament s’ha traduït en una transformació profunda de les organitzacions, els criteris de programació o les estructures de poder.
  

Creada en el marc de treball de la UE Horizon 2020, la plataforma social CulturalBase presenta lloc web.

El seu treball, articulat al voltant dels eixos temàtics memòria, inclusió i creativitat culturals, busca aportar una millor comprensió i participar en l’anàlisi del paper de la cultura en un context com l’actual (de digitalització i globalització), de la transformació que ha significat tant a nivell professional del sector com per la mateixa ciutadania.

Sonia Gsir i Elsa Mescoli | Centre d’études de l’ethnicité et des migrations

Les investigadores posen el focus d’atenció en les pràctiques culturals associades amb els països d’origen de la població migrada i de com els països d’origen la utilitzen com a element per mantenir o crear un lligam amb la seva població emigrada; i si aquest esforç influencia en el seu procés d’integració en el país d’acollida.

  
L'article d'Alice Chatzimanassis és especialment interessant perquè no presenta la democràcia cultural com una simple evolució terminològica de la democratització de la cultura, sinó com un canvi profund en la manera d'entendre què és la cultura, quin és el paper de les polítiques públiques i quina posició ocupen els ciutadans dins la vida cultural. El cas del Quebec serveix per mostrar que aquest desplaçament no és només teòric, sinó que pot traduir-se en orientacions polítiques concretes.
  

Cultural Heritage Counts for Europe | Cultura. Comissió Europea

Informe que presenta els resultats del projecte Cultural Heritage Counts for Europe, desenvolupat entre 2013 i 2015 amb el suport de la Comissió Europea, i que té per objectiu mostrar amb dades i evidències el valor del patrimoni cultural i el seu impacte en l’economia, la cultura, la societat i el medi ambient europeu. Aquest projecte vol demostrar el valor i el potencial del patrimoni cultural com a recurs estratègic per a una Europa sostenible; augmentar la consciència pública sobre aquest recurs i presentar recomanacions estratègiques per al seu desenvolupament. Així mateix, el projecte també vol aportar arguments demostrables i persuasius per tal de convèncer els responsables polítics europeus sobre els múltiples beneficis d’invertir en patrimoni cultural.

 Espuga, M., Torné, E., Llovera, M., Amatriain, C., Silvestre, N., Sanz, S., Solé, I., Álvarez Massó, M. | Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona

Aquest treball pretén ser una ajuda a les persones que treballen a la biblioteca pública fent especial esment a diferents aspectes relacionats amb la multiculturalitat. La idea és donar pautes, idees i experiències útils per: 

- conèixer les particularitats del nostre entorn

- entendre la diversitat cultural com un punt fort de la biblioteca

  
Un informe europeu analitza com els museus poden esdevenir espais clau d’aprenentatge, inclusió i participació per a joves de 14 a 25 anys.
  

L’estudi elaborat pel grup de treball de NEMO i LEM examina el potencial educatiu dels museus en relació amb adolescents i joves. El document situa aquestes institucions com a entorns capaços de generar benestar, habilitats socials, participació cívica i oportunitats professionals

Arts. Núm 39, novembre 2014

La revista Arts del Cercle de Belles Arts de Lleida ha elaborat un dossier especial amb articles sobre la planificació de la cultura, la llengua i l’educació a la Catalunya independent 

Editorial
Entrevista Miquel Calçada
El lloc de la cultura en la Catalunya independent | Joan Manuel Tresserras
Una política cultural per a la Catalunya independent |Eduard Voltas
Fer de la cultura l’eix | Carles Duarte i Montserrat
La llengua catalana en una república independent | Miquel Pueyo
Educació i nació catalana | Ramon Camats
El mapa de Catalunya, el mapa del català | Vicenç Villatoro

L'estraperlista

De origen latín, la palabra tendencia procede del participio tendens del verbo tendo ‘extender, tender, dirigirse a’, cuya raíz verbal y sufijo se traduce en ‘la cualidad de lo que tiende’. Como sustantivo, femenino y singular sus significados más comunes son 1. inclinación natural que una persona tiene hacia una cosa o 2. idea o corriente que sigue determinada dirección.

Mariano M. Zamorano, Joaquim Rius Ulldemolins, Ricardo Klein | European Review of Latin American and Caribbean Studies No 96 (2014)

Resumen: Desde los inicios del estudio de la política cultural en los años ochenta, la dimensión comparativa internacional ha sido uno de sus ejes de análisis. Esto ha revelado la diversidad de enfoques y la existencia de modelos nacionales y regionales, unas diferencias que han sido explicadas por condicionantes históricos y políticos. Asimismo se ha diagnosticado una tendencia a la difusión internacional de estos modelos. En el caso Latinoamericano, se han realizado en los últimos años algunas compilaciones de estudios nacionales, pero raramente estos estudios abordan la tarea comparativa. En este artículo, intentaremos responder a la pregunta de si existe un modelo sudamericano de política cultural.