recerca cultural

Nancy Duxbury, W.F. Garrett-Petts, David MacLennan (eds.) | Routledge

Llibre que introdueix el concepte de mapatge o cartografia cultural i presenta una sèrie de perspectives interdisciplinàries i estudis de cas a escala local, regional, nacional i internacional. L’obra concep la cartografia cultural com un instrument d’investigació i una eina metodològica per a la planificació urbana, la sostenibilitat cultural i el desenvolupament comunitari i presenta formules innovadores que promouen la intervenció artística i la participació ciutadana en aquests processos. Es tracta de fer visibles històries, pràctiques, relacions, espais memòries i rituals locals i convertir-los en significatius. Cal també saber abordar els problemes derivats d’implicar artistes, creadors i públics en les diverses fases d’investigació, recollida i interpretació de dades i presentació de resultats. I el llibre proporciona algunes idees per fer-ho.

Adriana Partal, Kim Dunphy | Impact assessment and project appraisal

La investigadora Adriana Partal, membre d’aquesta comunitat, juntament amb Kim Dunphy revisen en aquest article la literatura internacional sobre programes d’avaluació d’impacte cultural. Les autores analitzen articles i altres recursos publicats entre 1988 i 2015 i observen, entre d’altres aspectes, com conceptualitzen i defineixen els conceptes de cultura i d’avaluació de l’impacte cultural, quines metodologies s’han emprat o quins han estat el àmbits més avaluats.

  
Després de la gran recessió, alguns indicadors culturals apunten una lleu millora. L’informe sobre l’estat de la cultura a Espanya 2016 ho confirma, però també en matisa l’abast: la recuperació existeix, però no reverteix les pèrdues ni resol les febleses estructurals del sistema.
  

  
L’any 2015, la Comissió Europea impulsa un estudi de viabilitat amb un objectiu aparentment tècnic: millorar la recopilació i l’anàlisi de dades sobre els sectors culturals i creatius (ICC). El punt de partida és clar i, alhora, revelador: després de dues dècades d’esforços institucionals, Europa continua sense disposar d’un sistema estadístic capaç de captar de manera completa el valor econòmic i social de la cultura.

 
Un volum col·lectiu que analitza l’evolució, les tensions i els reptes de la governança cultural estatal. Més que una síntesi històrica, proposa una lectura estructural del sistema.
  

Treinta años de políticas culturales en España. Participación cultural, gobernanza territorial e industrias culturales, editat per Joaquim Rius-Ulldemolins i Juan Arturo Rubio Arostegui i publicat per la Universitat de València, aquest llibre reuneix investigadors i especialistes de referència amb l’objectiu d’oferir una anàlisi crítica del conjunt de les polítiques culturals a l’Estat espanyol després de més de tres dècades de desenvolupament institucional.

Carol Scott, Jocelyn Dodd, Richard Sandell | Arts & Humanities Research Council

Informe que analitza la literatura existent sobre l’experiència de visitar i participar en museus i galeries d’art i sobre el valor cultural que genera en els usuaris. A partir de de la revisió crítica d’estudis i recerques realitzades al Regne Unit i amb fons públics durant les dues últimes dècades, les autores de l’informe es plantegen si els paradigmes i marcs metodològics emprats són els més idonis per a una bona comprensió d’aquesta experiència. L’informe planteja també algunes recomanacions per millorar, de cara a futures recerques, les metodologies i els sistemes de recollida de dades per obtenir una avaluació més acurada del valor cultural de l’experiència museística per als visitants.

Uldis Spuriņš i Gints Klāsons | Network of European Museum Organisations (NEMO)

Informe pilot que mostra els resultats d’un primer mapeig del sector. Els volums de participació i desenvolupament d’audiències, la disponibilitat de les col·leccions, així com la cooperació dels museus amb altres creatius no vinculats al personal de la pròpia institució han estat algunes de les dades claus tingudes en compte.

  
El programa Culture and Sport Evidence (CASE) del Department for Culture, Media and Sport britànic ha publicat una de les revisions més ambicioses sobre els impactes socials de la cultura i l'esport. L'informe no presenta una investigació original, sinó una revisió sistemàtica de la literatura científica disponible amb l'objectiu d'identificar què es pot afirmar amb prou solidesa sobre la contribució social de la participació cultural i esportiva.

  
  
En els darrers anys de dictadura un aire de revolta impregnava  cada racó, cada poble i cada barri. Per tot es multiplicaven els espais de debat, la creació d’associacions, es recuperaven les festes i  tradicions, i les propostes artístiques es convertien en expressió de nous aires d’obertura: Els Joglars, Dagoll Dagom, Els Comediants, les trobades de Canet o els  concerts  dels diferents  cantautors feien més creïble la proximitat del canvi. Alhora, un moviment associatiu popular i polític s’estenia per tot el país.

  
La producció d’estadístiques culturals sembla una tasca purament tècnica. Aquest document mostra que, abans de comptar la cultura, cal definir-la. I aquesta definició no és neutra: determina què es farà visible, què quedarà fora de l’anàlisi i quina imatge del sector acabaran oferint les dades.