recerca cultural

IETM - International network for contemporary performing arts

La revolució digital és una de les qüestions clau per entendre les societats actuals d’arreu del món i que, per tant, també afecta en gran mesura les arts escèniques. Aquest document explora com s’empra la tecnologia digital en les diferents etapes del procés artístic (creació, producció, difusió, arxiu...) i amb quins objectius (inspiració, desenvolupament de públics, màrqueting...).

A mode de guia, ens ofereix un interessant llistat d’experiències, de centres per a la producció de propostes digitals, centres de recerca i festivals d’arts digitals de tota Europa.

  
Llegit avui, el marc no és només una eina tècnica. És un intent de situar la cultura en el centre del debat democràtic amb una nova estratègia: fer-la mesurable per fer-la governable. (n. de l'e., 2026)
  

L’Indicator Framework on Culture and Democracy. Policy Maker’s Guidebook neix d’una ambició que durant anys havia quedat enunciada però poc operativitzada: demostrar amb evidència empírica que la cultura no és un complement simbòlic de la democràcia, sinó un dels seus fonaments estructurals. El document proposa un sistema d’indicadors que permet observar, comparar i interpretar aquesta relació, amb l’objectiu explícit d’incidir en la presa de decisions públiques.
  

El blog EconomistsTalkArt.org és una iniciativa per difondre l’anàlisi de polítiques de recerca cultural en clau econòmica, que va començar el novembre de 2015. Els fundadors i editors són investigadors experts en economia de la cultura d’arreu del món, i es dirigeixen a tècnics de cultura, assessories, institucions de patrimoni cultural, universitats, empreses, periodistes culturals i estudiants de gestió cultural per posar en relleu la importància de la innovació i la divulgació de les metodologies de recerca cultural.

Sara Selwood (ed.) | Routledge

Les aproximacions a la noció de participació cultural mitjançant els indicadors convencionals de consum, en termes d’impacte, fan que aquesta es limiti a una sèrie de pràctiques, activitats i institucions que no reflecteixen altres usos culturals del dia a dia. El monogràfic de la revista «Cultural Trends» que s’ha publicat enguany posa les bases per al nou enfocament sobre el significat actual del valor de la cultura i les implicacions que se’n deriven, en l’àmbit de les polítiques culturals i la recerca, a l’hora d’entendre la seva relació amb els mecanismes de participació cultural.

Guillermo Fernández , Ana Salazar | Obra Social ”la Caixa”

CosmoCaixa, el museu de les ciències de l’Obra Social “La Caixa”, ha desenvolupat un programa d’avaluació per conèixer l’impacte que produeixen les exposicions programades en aquest espai, els resultats del qual es recullen en aquest document.

L’informe, que compta amb un marc teòric extensament desenvolupat per a l’avaluació d’exposicions, es tracta, si més no, d’una eina útil aplicable a d’altres processos de desenvolupament de projectes expositius que tinguin un focus en la interacció i l’aprenentatge dels usuaris.

  
Publicat originalment el 2011 i traduït el 2016, Implica a tu público proposa un gir rellevant en la manera d’entendre la relació entre institucions culturals i ciutadania: ja no es tracta només de programar continguts, sinó de pensar l’experiència completa del públic com un procés amb recorregut. El document parteix d’un context de canvi accelerat en els hàbits culturals i en les expectatives de les audiències, cada vegada més orientades cap a experiències interactives, personalitzades i amb capacitat de generar sentit.

  
  
Aquest informe del CoNCA situa els esdeveniments culturals en un terreny que el 2015 encara ha rebut poca atenció en els estudis sobre festivals: els efectes socials que produeixen sobre les comunitats que els organitzen.

La presència de dones en el mercat laboral continuava sent inferior a la dels homes el 2014 dins la Unió Europea, i representava el 47% pel que fa al sector de la cultura, segons dades del 2014 que mostra la tercera edició de Culture Statistics publicat per Eurostat, l’Oficina Europea d’Estadística. Espanya era, el 2014, un dels països europeus amb la taxa d’ocupació femenina en el sector cultural més baixa (al voltant del 42%); per contra, als Països Bàltics, al voltant del 65% de les persones que treballaven en el sector cultural eren dones.

Article d’Eduard Miralles publicat a Cyberkaris 162 el novembre del 2016. 

Fes clic aquí per veure l’article original

El debat entorn de la necessitat, i fins i tot sobre la pertinença, de dispositius que apleguin informació i la transformin en coneixement aflora de manera més o menys periòdica en l'àmbit de les polítiques públiques per a la cultura. Una qüestió que, sovint, es formula des d'una perspectiva més o menys acadèmica, tot i que des d'altres punts de vista forma part d'allò que podríem denominar la trilogia bàsica per a una nova governança en cultura, és a dir: els consells (instàncies per a la participació i la representació), les agències (plataformes per a la implementació executiva) i els observatoris (llocs per a la recerca, el desenvolupament i la innovació).

Les dades de 2015 introdueixen una idea ambigua: el sector cultural deixa enrere els descensos més intensos, però no recupera encara el terreny perdut. L’Anuari SGAE 2016 mostra un sistema que es reanima parcialment mentre arrossega els efectes acumulats de la crisi.