recerca cultural

  
La divisió entre ciències i lletres continua apareixent sovint com una frontera natural entre formes diferents de coneixement. Tanmateix, cada vegada resulta més evident que molts dels grans reptes contemporanis requereixen capacitats que travessen aquesta separació: comprendre dades i evidències, interpretar contextos socials, construir relats compartits i imaginar futurs possibles.

  
En el context europeu dels anys posteriors a la crisi, els treballadors de la cultura i la comunicació comencen a articular respostes compartides davant una transformació profunda del mercat laboral. El sector de les arts, els mitjans i l’entreteniment es caracteritza cada cop més per formes d’ocupació que s’allunyen del model estàndard: contractes temporals, treball per projectes, autoocupació o combinacions inestables d’activitats.

Cercle de Cultura

En ple procés de reforma de la llei del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), la junta de govern del Cercle de Cultura ha fet públic el document «Consideracions del Cercle de Cultura sobre la Proposta de nova llei del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts», en què expressa el seu posicionament envers els que haurien de ser els fonaments del futur CoNCA, parant atenció a la seva missió, les funcions i les pautes d’organització; una proposta «molt més propera» al «Document per a l'establiment del Consell de la Cultura i de les Arts a la Generalitat de Catalunya», elaborat pel comissionat per al Consell de la Cultura i de les Arts el 2005, que a la proposta de nova llei elaborada recentment pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els aspectes principals de desavinença amb la proposta presentada al Parlament són els següents:

  
  
Els indicadors culturals no es limiten a descriure una realitat prèviament existent. Seleccionen quines pràctiques es fan visibles, les tradueixen a categories comparables i contribueixen a determinar quins resultats mereixen reconeixement públic. Making Culture Count examina aquesta dimensió política de la mesura i planteja com construir formes d’avaluació més plurals, contextuals i participatives.
  

Us presentem el vídeo guanyador del concurs anual de comunicació científica Dance Your Ph.D. (‘Balla el teu doctorat’), de Jacob Brubert, de la Universitat de Cambridge, en què mostra la seva tesi doctoral en enginyeria biomèdica. Per explicar la seva recerca sobre el desenvolupament d’una vàlvula del cor, Brubert i els seus amics van ballar claqué i salsa i van fer malabars.

Dance your Ph.D. es tracta d’un concurs anual organitzat per la revista Science des del 2008, i permet als investigadors que s’hi presenten explicar, per mitjà de la dansa, la recerca en què es basa la seva tesi doctoral.

Canada Council for the Arts

Amb l’objectiu de fer servir entorns i eines digitals per millorar la qualitat i l’abast de les arts, el Consell de les Arts de Canadà està desenvolupant una estratègia digital per a que el sector de les arts respongui més eficaçment als canvis originats per la irrupció de les tecnologies digitals: la cimera «the Arts in a Digital World», que es va celebrar entre el 15 i el 17 de març, n’és una prova.

En aquest context, el Consell ha encarregat l’informe «The Arts in a Digital World – Literature Review», que analitza les estratègies digitals adoptades per artistes i institucions culturals referents d’arreu del món, a partir d’una revisió de la literatura i entrevistes amb membres d’aquestes organitzacions.

Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya

El 2015, prop de 20,5 milions de persones van visitar els equipaments patrimonials de Catalunya, xifra que s’eleva gairebé als 22 milions si es compten els usuaris dels serveis complementaris que ofereixen els museus, les col·leccions i els monuments catalans.[1] Els equipaments dedicats a l’art, els quals representen el 30% del total, van atreure el 64% dels visitants i van aconseguir el 86% del total de seguidors a les xarxes socials, mentre que els equipaments dedicats a la ciència i la tècnica són els que van tenir més visitants escolars (una mitjana de 15.573) i a més van presentar la taxa d’usos per visitant més elevada (2,37).

Wright, David | Palgrave

«Què significa ser una persona amb bon gust en ple segle XXI?  Què cal fer per tenir-ne i per què hauríem de preocupar-nos-en?» Aquest llibre, explora les diverses investigacions científiques sobre el gust, per qüestionar-les i demostrar que el context és canviant, per anar més enllà i actualitzar els debats teòrics i metodològics en l’estudi del gust.

«Understanding Cultural Taste» és una invitació a pensar de forma crítica sobre el complex concepte del gust, responent a la importància que hi té en la participació cultural i tenint en compte implicacions socials com la desigualtat, l’alfabetisme de la ciutadania o les relacions socials de dominació i poder.

  
L’article de Per Mangset aborda un dels conceptes més citats i, alhora, més ambigus de la política cultural contemporània: el principi d’arm’s length, entès com el mecanisme que hauria de garantir una separació efectiva entre el poder polític i les decisions sobre finançament artístic. El text parteix d’una constatació rellevant: malgrat que aquest principi és invocat com a pilar de les polítiques culturals en molts països, la seva interpretació i aplicació són extraordinàriament diverses i sovint contradictòries.
  

  
La tesi central de l'informe és que la participació cultural està fortament associada amb alguns dels principals atributs de les societats inclusives, especialment la confiança interpersonal, la tolerància i el respecte per la diversitat. L'argument no és que la cultura produeixi automàticament aquests valors, sinó que els països amb nivells més elevats de participació cultural tendeixen també a presentar nivells més elevats de cohesió social.