recerca cultural

Lectura prèvia a la Interacció 18 — Sobre la humanitat dels humans

Aquesta lectura introdueix una reflexió sobre com la tecnologia no és només una eina addicional, sinó una dimensió que transforma profundament les pràctiques educatives, culturals i socials.

  
Les residències d'artistes i escriptors s'han convertit en una de les eines més esteses de les polítiques de suport a la creació contemporània. Tot i això, continuen essent un objecte poc estudiat des d'una perspectiva acadèmica. Aquest número monogràfic de Culture & Musées (2018), coordinat per Carole Bisenius-Penin, proposa un marc d'anàlisi que supera la idea de la residència com un simple espai de treball per entendre-la com un dispositiu on convergeixen creació, mediació cultural, desenvolupament territorial i polítiques públiques.

  
Cultural Value Scoping Project

Informe de la Dra. Patrycja Kaszynska, elaborat per King’s College London per a l’Arts & Humanities Research Council i la Paul Hamlyn Foundation, en col·laboració amb Arts Council England. Publicat l’agost de 2018.
  

El debat sobre el valor de la cultura havia acumulat una quantitat considerable de recerca, dades i iniciatives. El Cultural Value Scoping Project parteix d’una pregunta més ambiciosa: què cal perquè aquest coneixement sigui realment útil per a les persones que produeixen cultura, investiguen, dissenyen polítiques o decideixen sobre el finançament?

  
El document d’Icíar Alzaga Ruiz analitza comparativament el model francès dels intermittents du spectacle i el sistema espanyol de contractació temporal dels artistes en espectacles públics, situant el debat en el marc de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El text parteix d’una constatació clara: el treball cultural funciona sovint sobre una temporalitat estructural que els ordenaments laborals han intentat regular sense resoldre del tot les tensions entre flexibilitat productiva i protecció social.
  

  
Trenta anys després de la seva publicació, el llibre de Jesús Martín-Barbero continua interpel·lant perquè va desplaçar una pregunta central dels estudis de comunicació: en lloc de preguntar-se què fan els mitjans a les persones, va proposar entendre com les persones, les cultures i les experiències quotidianes donen sentit als missatges que reben.
  
 

   
Cap a una xarxa de polítiques culturals: connectar experiències per enriquir pràctiques
  

Davant de reptes globals calen solucions globals. L’actual panorama socioeconòmic mundial s’estén més enllà de les fronteres físiques i simbòliques i té repercussions en l’àmbit local. Pel que fa a les polítiques culturals, cada vegada és més necessari establir lligams en el terreny supranacional

  
Aquest article proposa una lectura dels festivals culturals que va més enllà dels impactes econòmics, turístics o d’imatge habitualment associats a aquests esdeveniments. Les autores plantegen una pregunta diferent: com contribueixen els festivals a crear espai urbà? Per respondre-la analitzen el cas del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), un festival públic consolidat que se celebra des de finals dels anys vuitanta, a partir de les percepcions dels residents sobre els seus efectes en la vida quotidiana de la ciutat.
  

   
Un informe del CoNCA analitza hàbits, percepcions i desigualtats per entendre com accedeix la ciutadania a la cultura i què condiciona aquesta relació.
  

Com accedim els catalans a la cultura? Aquesta és la gran pregunta que ha impulsat el nou informe del CoNCA, “La participació cultural a Catalunya 2013-2016”. Una de les missions del consell és justament encarregar estudis per radiografiar la situació de la cultura a Catalunya

  
La ciència es dona sovint per justificada. Innovació, progrés, competitivitat. Però quan es pregunta per la seva utilitat social, el discurs es torna menys clar. Qui defineix el valor de la recerca i amb quins criteris?
  

  
L'avaluació dels projectes culturals ha deixat de ser una qüestió exclusiva dels finançadors per convertir-se en una competència estratègica de les organitzacions culturals. The Evaluation Journey: A Toolkit for Cultural Operators (2017), elaborat per Dagna Gmitrowicz i Marie Le Sourd amb un pròleg de Jordi Baltà, s'inscriu en aquest canvi de perspectiva.