blog de Interacció

Francesco D. Sandulli | Cultura en Red 2014

Informe sobre les noves ofertes legals que ofereix el sector de les indústries culturals de continguts digitals a Espanya. Segons l’estudi, en els últims cinc anys la indústria de continguts digitals a Espanya ha crescut un 50% mentre que la de continguts físics ha disminuït un 20%, tot i que encara representa la major part de les vendes totals del mercat. En termes d’ingressos totals, la indústria del llibre és la que obté els millors resultats en l’àmbit digital, amb 74 milions d’euros de vendes en 2012, malgrat que aquesta quantitat representa només un 4% de la seva quota de mercat. La indústria de la música, en canvi, ha tingut més èxit en la transició al món digital on les vendes en 2013 van representar un 40% del total d’ingressos de la indústria de la música. Pel que fa al vídeo i als videojocs, el sector va guanyar 141 i 26 milions d’euros respectivament en 2012 i representen un 5% i un 6% del total de les seves vendes.

  
Es tracta d’un text de José Ramón Insa Alba (@culturpunk) publicat originalment al seu blog i recuperat per Interacció. La peça adopta la forma d’un conjunt de notes breus que proposen repensar el paper dels centres culturals més enllà del model institucional centrat en la programació i la difusió cultural. 
L’autor parteix d’una mirada sociològica i urbana de la cultura que entén aquests espais com a possibles mapes de l’estat emocional de la ciutat i com a llocs de trobada, conflicte i experimentació cultural. 
  
  

  
Una anàlisi crítica dels processos que estan redefinint les indústries culturals i creatives en l’era de les plataformes
  

Philippe Bouquillion, Bernard Miège i Pierre Moeglin, en aquesta obra publicada per Presses universitaires de Grenoble, examinen l’aparició d’una nova economia política dels béns simbòlics que es troba en plena configuració.

  
L’informe europeu situa les institucions culturals al centre del diàleg intercultural. La qüestió no és tant el diagnòstic com la capacitat real de modificar pràctiques i estructures.
  

  
El llenguatge de les indústries culturals s’ha imposat com a marc dominant per explicar el paper de la cultura en l’economia. En aquest text, Santi Eraso qüestiona aquesta reducció i proposa recuperar la idea d’ecosistema cultural, molt més ampli que el conjunt d’activitats que generen productes i mercats. La seva reflexió recorda que la cultura també produeix coneixement, relacions socials, experiències i recursos simbòlics que no poden mesurar-se només en termes de consum o creixement econòmic. 

 El text convida a pensar si la cultura s’ha de governar només com un sector econòmic o com un ecosistema complex que sosté drets, imaginació i vida col·lectiva.
  

Jaron Rowan | Revista OC (Observatorio Cultural del Departamento de Estudios del Consejo Nacional de la Cultura y las Artes de Chile). Núm 23, Agosto 2014

Investigador y agitador cultural. Ph.D. en Estudios Culturales de Goldsmiths University of London. Autor del libro Emprendizajes en Cultura (Traficantes de Sueños, 2010), y co-autor de Cultura libre digital (Icaria, 2012) y La tragedia del Copyright (Virus, 2013). Ha impartido docencia en el grado de humanidades de la UOC, el M.A. in Culture Industry de Goldsmiths University of London y en la actualidad es coordinador del Área de Arte del Bau, Centro Universitario de Diseño de Barcelona.

Vivimos un inusitado momento de transición en lo que a las políticas culturales se refiere. Actualmente se encuentran agotadas las dos principales tradiciones sobre las que se sustentaban hasta ahora dichas políticas. La primera basada en la visión ilustrada donde la cultura es percibida como un ente educador o lo “mejor que se ha dicho o escrito”, como argumentó en su momento Matthew Arnold. La otra, más reciente, describe la cultura como un elemento de desarrollo económico cuyo valor reside en su capacidad de generar beneficios económicos. En el siguiente texto analizaremos el porqué del agotamiento de ambos discursos y veremos qué espacios y posibilidades siguen existiendo para pensar en un nuevo paradigma de políticas culturales que pueda salir de este impasse. Discutiremos acerca de cómo la cultura ha pasado de ser un ente civilizador, una fuente de riqueza a ser un problema para la ciudadanía que recela de las ayudas públicas y la denominada cultura de Estado, como para la clase política que no sabe muy bien cómo pensar la cultura tras la crisis económica global.

Joaquim Rius Ulldemolins | Política y Sociedad. Vol 51, No 2 (2014)

Resumen: El desarrollo del análisis de la política cultural por parte de las ciencias sociales ha producido una teorización sobre los modelos de política cultural por parte de la sociología y la ciencia política. En estos análisis se plantea la influencia del modelo nacional de política cultural sobre las formas de gobernanza y gestión de los equipamientos culturales. No obstante, en este artículo defenderemos que actualmente es el modelo local de política cultural el que influye en el modelo de institución cultural. Ello se explica por la creciente importancia de la cultura en las estrategias de desarrollo local. Para demostrarlo analizaremos el caso del Modelo Barcelona de desarrollo local y política cultural, que destaca por el nivel de liderazgo del gobierno local, la gobernanza multinivel, el uso de la cultura en los procesos de planificación urbana y una tendencia a la concertación público-privado en la gestión pública. Un Modelo Barcelona que determinará la génesis y desarrollo de sus equipamientos culturales, generando un modelo singular y relativamente exitoso.

 Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha ideat una agenda d'acció a l'àmbit de la gestió cultural que es converteixi en un 'full de ruta' per a una millor adaptació i capacitat de resposta a la digitalització. Aquesta agenda, a partir de les opinions d'informadors i investigadors qualificats, vol generar debat i reflexió sobre totes les qüestions  que afecten directament la gestió cultural.

John D. Carnwath, Alan S. Brown ׀ Arts Council England, WolfBrown

Informe que revisa la bibliografia existent sobre el valor i els impactes de les experiències i pràctiques artístiques culturals. L’estudi es centra en la recerca acadèmica i en documents polítics i estratègics publicats al llarg dels darrers vint anys. Proporciona una panoràmica dels coneixements, marcs teòrics i aproximacions metodològiques emprats per investigar com les experiències artístiques influeixen en les persones. També s’hi fa referència al valor i a la qualitat des de la perspectiva de les organitzacions i es pregunta com són les organitzacions que aconsegueixen que la gent tingui experiències impactants i com pot avaluar la qualitat de les organitzacions culturals.

Manu Fernández González, Ciudades a escala humana ׀ Diputació de Barcelona

Aquest document intenta sistematitzar possibilitats d’usos i funcions de reactivació temporal de determinats espais i equipaments públics. L’objectiu és servir als governs locals com a una primera aproximació ordenada a una tipologia de projectes d’activació urbana amb les seves pròpies peculiaritats. Segons l’autor, durant els darrers anys, gairebé a contracorrent davant d’una manera de pensar el territori i la ciutat excessivament centrada en l’expansió, la creació de nous equipaments i l’edificació, s’ha conformat una base important d’experiències i tipologies de projectes amb una visió alternativa sobre el paper de la ciutadania en la construcció de la ciutat des dels seus espais més propers. En aquest document es presenten algunes d’aquestes propostes que van des d’estratègies d’apropiació col·lectiva per a la revitalització de solars abandonats o l’activació d’espais públics fins a la reutilització d’edificis industrials i altres equipaments per dotar-los d’usos alternatius.