Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Cap a un nou marc fiscal per a l’associacionisme cultural

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

El document presenta 17 propostes que afecten diferents àmbits: Impost sobre Societats, Comptabilitat i comptes anuals, Mecenatge, IVA, IBI, taxes i finançament. Així mateix, l’informe conté un apartat final, “Possibles línies de treball i reflexió”, on s’esbocen algunes línies de discussió a aprofundir en el futur i, entre d’altres, apunta la necessitat de debatre d'elements que permetin distingir una fiscalitat aplicable al sector no lucratiu distinta de la fiscalitat aplicable al sector comercial.

Hacia un manifiesto de los [ESPACIOS] de nueva generación

Raúl Oliván | raulolivan

1. Hay espacio donde hay personas. Una construcción adquiere categoría de espacio cuando tiene una unidad de referencia con la que medirse. La única unidad que puede dotar de dimensión significativa a un espacio son las personas. El mejor indicador posible es cuántas personas producen/obtienen cuánto valor en los márgenes de un espacio dado.

2. Los tres modelos de gestión que conocíamos hasta ahora (público, privado y social) deben dar paso a un cuarto paradigma. Un modelo de confluencia e hibridación donde las fronteras desaparecen.

3. Las iniciativas más confluyentes son las que mejor se han adaptado a los vertiginosos cambios de nuestra era. Cada uno de los tres vectores aporta habilidades esenciales a los proyectos de nueva generación. La inteligencia colectiva y la empatía del enfoque social; la escala, el músculo y la seguridad jurídica de la acción pública; la capacidad de innovación y orientación a resultados de la lógica privada.

Tuit de la setmana

Perquè hi ha tanta gent que necessita seguir el guió que li dicten. Us imagineu que per un dia obríssim escenaris imprevistos? Us imagineu?

Veure, interpretar i crear: repensar l’educació audiovisual a les escoles europees


  
Per què educar en imatges és avui tan essencial com ensenyar a llegir o escriure i com les escoles europees encara tenen molt per fer perquè això esdevingui realitat.
  

En una societat saturada d’imatges —pantalles, vídeos, publicitat, sèries o vídeojocs— saber “veure” no és innat, s’aprèn. L’educació audiovisual va més enllà de projectar una pel·lícula a classe com a recurs puntual.

Museus i joventut: aprendre més enllà de l’aula


  
Un informe europeu analitza com els museus poden esdevenir espais clau d’aprenentatge, inclusió i participació per a joves de 14 a 25 anys.
  

L’estudi elaborat pel grup de treball de NEMO i LEM examina el potencial educatiu dels museus en relació amb adolescents i joves. El document situa aquestes institucions com a entorns capaços de generar benestar, habilitats socials, participació cívica i oportunitats professionals

Tuit de la setmana

@mireiamora

Anàlisi dels principals debats actuals sobre política cultural

David Bell, Kate Oakley ׀ Routledge

Llibre que fa una anàlisi crítica i reflexiva dels principals debats actuals en matèria de recerca sobre política cultural. Els autors adopten un enfocament espacial o geogràfic per explorar la investigació en política cultural des d’una perspectiva urbana, nacional i internacional. I contextualitzen aquests debats amb una reflexió sobre el significat dels termes ‘cultura’ i ‘política’ quan s’uneixen per formar l’expressió ‘política cultural’. Bell i Oalkey es basen en exemples i recerca contemporània, així com en la seva experiència acadèmica i en l’àmbit de la consultoria, per plantejar una anàlisi crítica sobre la política cultural i el seu paper a escala global.

Decàleg per al Foment del Mecenatge i el Patrocini Cultural

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha publicat  el 'Decàleg per al foment del mecenatge i el patrocini cultural', que proposa una sèrie d’estratègies de política governamental alhora que informa a agents culturals i entitats donants sobre recursos en aquest àmbit. El document s’ha elaborat amb l’objectiu d’establir unes bases per reorientar la transformació de les polítiques culturals, econòmiques i fiscals fins ara vigents.

#Joconfesso: Reflexions disperses d'una gestora (cultural) qualsevol

L'estraperlista

Ja fa uns mesos que, per circumstàncies o perquè hi ha alguna cosa ‘calent’ a l’ambient preelectoral, he anat assistint a un munt d’actes i trobades relacionades amb polítiques culturals i els nous canvis de paradigma, canvis que, inevitablement, ens estan avocant a una nova realitat cultural de la qual anem aprenent sobre la marxa a base de bufetades la majoria de les vegades, perquè ens agafa reaccionant i no ‘accionant’. Algunes de les trobades m’han fet realment qüestionar-me un munt de coses que fins llavors no m’havia parat a pensar i la solució als enigmes de les quals encara no en tinc resposta. Iniciatives com el ‘Debat Interacció, Els reptes de les polítiques culturals locals’ organitzat el passat mes de desembre pel CERC -Diputació de Barcelona, al qual va assistir un gran nombre de professionals disposats a experimentar amb els llenguatges, i on se’ls va proposar apropar-los, mitjançant l’intercanvi proactiu d’opinions, a plantejaments i realitats i projectes ja existents, projectes que res tenen a veure amb les clàssiques fórmules de la gestió cultural típica de manual d’administració pública, és a dir, ciutadans/espectadors, sinó amb ciutadania activa fent-se lloc en el seu territori, que proposa i exigeix espai actiu i veu i vot per crear i fer cultura, per exemple.

El cercle virtuós: per què la creativitat i l’educació cultural compta

John Sorrell, Paul Roberts, Darren Henley | Elliott&Thompson

Llibre que fa una aproximació renovada a l’educació cultural i creativa al Regne Unit. Segons els autors vivim en l’era de la creativitat ja que és part integral de tot el que fem i inspiradora d’innovació i de millora del nostre entorn, els nostres productes, les nostres empreses i la qualitat de les nostres vides. I en aquest context, consideren que tothom ha de tenir dret a una educació cultural de la màxima qualitat pel beneficis i avantatges que aporta tant als individus com a la col·lectivitat, i afirmen que les activitats culturals i una actitud creativa hauria de formar part del dia a dia dels joves pels seus beneficis acadèmics, físics, socials i emocionals.