Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Las huchas en los museos

Las huchas culturales son un elemento progresista de corresponsabilidad por cuanto que contribuyen, de manera voluntaria y solidaria, a sufragar con una cuantía mínima los servicios de instituciones y museos

Hace unos meses, con motivo de la instalación de Un Belén Napolitano del XVIII, decidí instalar unas huchas culturales a la entrada y salida de la exposición para testar la disponibilidad de madrileños y visitantes a aportar una cantidad de dinero como contribución por los gastos que genera. Era un experimento de política cultural y de innovación social en la línea de lo que se hace en casi todos los espacios culturales anglosajones y en otros ámbitos. Y muy propio en un espacio como este que se llama CentroCentro Cibeles de Cultura y Ciudadanía.

Me gustaría compartir los resultados ahora que se ha suscitado una interesante polémica en algunos foros de opinión política. Antes debo aclarar que esta medida, como otras que afectan al espacio, pertenece al plan de gestión que defendí al recibir la responsabilidad de sacar adelante, como primer director, esta imponente fábrica cultural.

El mecenatge dels petits

Un interessant i imprescindible article de Toni González sobre la necessitat que el mecenatge s'adreci també a les petites organitzacions, empreses creatives i artistes, i no només als grans equipaments culturals.

Toni González és un consultor independent i gestor cultural que participarà en el curs "A la recerca de nous recursos: del mecenatge clàssic al crowdfunding".

Anuari de la música 2013

Enderrock , Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC)

L'Anuari  ofereix les últimes dades sobre el consum musical a Catalunya elaborades pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i analitza l’evolució de la inversió pública i la facturació del sector privat en la indústria de la música en directe, les vendes digitals i físiques de la indústria discogràfica, i l’exportació i el comportament de fires i mercats. Finalment, analitza l’estat de la qüestió en el pop-rock, la cançó d'autor, el folk, el jazz, la clàssica, les orquestres i conjunts i la música infantil i espectacles per a públic familiar.

Hi inclou articles de Jordi Gratacòs, president de l'ARC; Ferran Mascarell, conseller de Cultura; Carles Duarte, president del CoNCA; Esteve León, gestor cultural; el batlle de Girona, Carles Puigdemont; i reflexions de músics i experts de tots els àmbits de la cultura musical. També recull entrevistes a Jaume Ciurana, tinent de batlle de Cultura de Barcelona i president de l'ICUB; Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Cuturals de la Generalitat; i Joan Albert Amargós, conseller de la junta directiva de la SGAE. 

Open All Areas: Nous públics europeus

Hem publicat al blog LAB una crònica de les companyes d'Articket de la trobada Open All Areas que va tenir lloc els dies 20 i 21 de juny,un programa d’Audiences Europe Network, amb subvenció de la Unió Europea a través del programa Grundtvig d’aprenentatge continu. L’objectiu del programa és aprendre sobre la formació informal d’adults que normalment no són inclosos a les institucions culturals, a partir de la presentació i discussió de casos pràctics de cadascuna de les ciutats on s’organitza el workshop.

El workshop «Copenhaguen – A study visit» ha estat organitzat pel Center fur Kunst & Interkultur de Dinamarca, amb la participació de representants dels altres socis del programa i professionals convidats.

Cultura i desenvolupament: què ens diuen realment els joves?


  
Una mirada crítica que qüestiona els relats optimistes de l’economia creativa i posa el focus en la precarietat i les noves formes de producció cultural
  

Sin Whatsapp, sin Whatsapp

La lletra de la cançó Libertad sin ira, del grup Jarcha, ha sigut rebatejada amb la nova versió Sin WhatsApp, sin WhatsApp en què es parla de l'ús tan estès d'aquest programa, del joc Apalabrados, del Facebook o del Wi-Fi. És un sketch còmic del programa Oregon TV de la cadena autonòmica Aragón TV.

Cartografiar l’educació artística a Europa: què sabem i què falta per saber


  
Un informe comparatiu revela la fragilitat estructural del sector i proposa bases per a polítiques més sòlides i coherents.
  

L’Arts Education Monitoring System (AEMS) és un projecte de recerca europeu (2011–2013) impulsat per la Comissió Europea amb l’objectiu d’establir un marc comú d’anàlisi per comparar l’estat de l’educació artística i cultural als estats membres.

Paradoxes de l'excepció. Eduard Miralles. Editorial Cyberkaris nº 126 - Juliol 2013

Fa pocs dies els ministres europeus de comerç van donar llum verda a la Comissió Europea per tal d'iniciar les negociacions sobre un nou acord de lliure comerç amb els Estats Units d'Amèrica, tractat que se suposa que ha de reportar a Europa més de 100.000 milions d'€ en beneficis, un increment del PIB del 0,5% i la fi del malson de l'atur continental a gran escala. Per tal de fer possible la necessària unanimitat, França va exigir excloure el sector audiovisual de les negociacions. Setmanes enrere, i després d'una considerable mobilització del sector europeu (amb el suport de destacats creadors nord-americans) el Parlament Europeu va aprovar el manteniment de l'anomenada "excepció cultural", vigent en les relacions entre ambdós blocs des de l'any 1993, per una majoria de 381 vots contra 191. Tanmateix, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, visiblement insatisfet pel relatiu xantatge perpetrat pel govern francès, no s'ha estat de qualificar el sector audiovisual europeu de "reaccionari" i alguns ministres del ram com l'espanyol José Ignacio Wert han hagut de passar la maroma en considerar la posició del seu govern com més propícia a la "competència raonable" que a l'excepció cultural.

Quan el centre d’art es posa a escoltar: el laboratori com a política cultural


  
Un projecte del Centre d’Art Tarragona que entén la mediació com a espai de treball col·lectiu per repensar la producció cultural des del territori
  

International journal of heritage studies, Volume 19, Issue 3, 2013

La revista «International journal of heritage studies» presenta en aquest número sis articles que analitzen les aportacions que poden fer els museus i les organitzacions patrimonials al sector del benestar i la salut; les estratègies de protecció del patrimoni històric i desenvolupament urbà a les perifèries de Roma; la relació entre la ideologia de la República islàmica de l’Iran i la seva representació al seu museu nacional; els drets de la població indígena en els processos de nominació de Patrimoni Mundial de la Unesco; les estratègies per potenciar la imatge global de les ciutats creatives a través del patrimoni local, i el paper dels districtes històrics en el desenvolupament econòmic de les ciutats.