Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

El que és bo es fa esperar

Nordic Journal of Arts, Culture and Health | Stephen Clift

Les expectatives no sempre coincideixen amb la realitat. Esperar alguna cosa durant molt de temps pot fer que, arribat el moment, tot es vegi d’una altra manera.

Stephen Clift (professor emèrit d’educació sanitària a la Canterbury Christ Church University i professor visitant a la St John University de Nova York) ha contribuït a la investigació i a la pràctica en el camp de les arts i la salut durant 20 anys. Com molts altres investigadors involucrats en la matèria, va rebre amb il·lusió la notícia de la realització de l’informe «What is the evidence on the role of the arts in improving health and well-being?» publicat per l’OMS i del qual ja hem parlat a Interacció.

Tanmateix, la lectura acurada del document li ha despertat un seguit de crítiques, les quals ha plasmat en un article publicat al monogràfic 'Arts & Health in the Time of Corona' de la revista «Nordic Journal of Arts, Culture and Health». D’acord amb Clift, hi ha tres factors que grinyolen especialment:
 

L’estat de la cultura a Espanya, abans i després de la COVID-19

Enrique Bustamante (Coord) | Observatorio de Cultura y Comunicación (Fundación Alternativas)

La/es cultura/es espanyoles semblen seguir una similar dinàmica de crisis i resurrecció, d’impuls artístic i caiguda econòmica des de la transició democràtica.

En el cas espanyol, la nova crisi ha arribat en el moment en què tot just es començava a detectar una recuperació de la cultura després d’una dècada perduda, tal i com l’ICE 2019 es referia als últims 10 anys. Un any més tard, la sisena edició de l’'Informe sobre el estado de la Cultura 2020. La acción cultural exterior de España. Análisis y propuestas para un nuevo enfoque' (ICE 2020) ha hagut d’afegir als seus temes d’anàlisi els efectes que la COVID-19 ha tingut en la cultura espanyola.

Les dues cares de la moneda

International network for contemporary performing arts (IETM)  i Europe Beyond Access (Disability Arts International)

Apropar-se a les diferents regions geogràfiques, facilitar l’accés lliure a totes les publicacions, assegurar l’accessibilitat física i proveir de subtítols i traducció en llengua de signes les sessions de treball i jornades. Aquestes són algunes de les accions que desenvolupa l’International network for contemporary performing arts (IETM) per complir amb un dels seus principals valors: la inclusió. Però és suficient?

Prohibit abaixar la guàrdia | Presentació de l'estudi: Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

L’emergència sanitària que estem vivint a escala global no ens ha de fer oblidar-nos de l’emergència climàtica. La situació d’urgència és real i el fet que l’escenari més positiu del qual parlen els científics a casa nostra tingui a veure amb l’augment de 2,5 graus de la temperatura és tan sols un dels molts exemples que ho posen de manifest. Davant d’aquesta greu situació, els petits canvis no són una opció; cal una transformació profunda, un reajustament del sistema actual.

Parlar de sostenibilitat és parlar del dia a dia, i el sector cultural i creatiu pot contribuir a la conscienciació de la societat. Com és ben sabut, la cultura no protagonitza cap dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 però, de fet, és present en tots i cadascun d’ells.

Aquestes han estat algunes de les paraules de Miquel Curanta (director de l'ICEC),  Arnau Queralt (Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) i de Salvador Samitier (Director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic) al llarg de la jornada que va tenir lloc al CCCB el passat 7 d’octubre amb l’objectiu de presentar l’estudi Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català, impulsat pel CoNCA i realitzat per l’empresa britànica Julie’s Bicycle.

Cultura i sostenibilitat a la corda fluixa

Gijs de Vries | Ifa (Institut für Auslandsbeziehungen)

Aquest 2020 es compleixen 5 anys de l’adopció de l’Agenda 2030 i dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), dels quals a Interacció se n’ha fet referència des del punt de vista de la cultura. Amb l’estudi Culture in the Sustainable Development Goals. The Role of the European Union publicat per l’Ifa, Gijs de Vries pretén oferir una visió general de l’estat de l’Agenda passats aquests 5 anys a la vegada que té en compte l’impacte provocat per la crisi en la qual ens trobem immersos actualment a causa la COVID-19.

La cultura és al cor de la identitat d’Europa.

Perill! La participació cultural en risc

Juan Arturo Rubio-Arostegui i Joaquim Rius-Ulldemolins  | Revista Española de Sociología, Vol. 29, Num. 1, 2020, p. 33-48

El canvi de dècada ha arribat acompanyat d’una crisi sanitària inesperada, la qual de retruc està comportant una crisi social i econòmica. Els efectes que està tenint en l’àmbit de la cultura, així com en molts d’altres, ja són palpables a hores d’ara, per bé que caldrà esperar anys per poder desenvolupar estudis amb prou perspectiva. A la gravetat de la situació actual cal sumar-hi el fet que molts dels sectors professionals més afectats per la pandèmia encara no s’havien recuperat de la crisi del 2008. Aleshores, en el cas concret de la cultura i especialment als països del sud d’Europa, es va experimentar una gran caiguda de la participació.

Aquest és el tema central d’estudi a 'Las políticas culturales en el sur de Europa tras la crisis global: su impacto en la participación cultural', de Rubio-Arostegui i Rius-Ulldemolins. El document arriba en un context marcat per una nova crisi, i això ens permet llegir-lo des d’una altre punt de vista, amb un ull posat als impactes que podria tenir l’actual situació en el sector cultural a llarg termini.

Adaptar-se o morir

European Festivals Association (EFA)

Buscar les diferències entre l’estiu del 2019 i el del 2020 és ben fàcil: banyistes trepitjant la sorra de la platja amb o sense mascareta. Festes majors programades o anul·lades. Concerts i festivals acollint multituds o a petits grups de persones assegudes a un metre i mig de distància. I així podríem continuar identificant desenes i desenes de canvis per crear un joc de les diferències que només els més pacients serien capaços de completar.

Indiscutiblement, el sector dels festivals ha estat un dels més afectats per la pandèmia mundial que ha generat la COVID-19. Durant el període comprès entre l’abril i el maig de 2020, i a partir de la participació de més de 200 membres de l’associació provinents de 37 països d’arreu del món, l’EFA va elaborar l’informe Festivals’ needs and commitments. Report on the occasion of the COVID-19 survey.

La pel·lícula de l'any

Això no ho teníem previst. Si vosaltres també sou d’aquesta mena, dels que s’embadaleixen pensant què faran a l’estiu mentre sonen les 12 campanades que anuncien el nou any, probablement és perquè preferiu no deixar lloc a la improvisació. Encara és ple hivern però ja teniu tots els dies de vacances planificats des de l’alba i fins que es pon el sol. Si a més, sou dels que compren vols i bitllets de tren sense assegurança (i sense pestanyejar, que els imprevistos només arriben quan els tems!) el coronavirus ha estat un entrebanc que ni tan sols us podíeu imaginar. Operacions programades? Negatiu. Possibilitat de trobar un oferta millor? Descartat. Enfadar-vos amb la família precisament quan teniu més temps d’estar junts i relaxats? Impossible. Tot això ho havíeu tingut en compte, però... i això de figurar-se que en qüestió d’un parell de mesos un virus desconegut es convertiria en una pandèmia que sacsejaria les nostres vides i rutines de dalt a baix? Fa mig any això us hauria semblat la sinopsis d’una pel·lícula de ciència ficció, oi?

Sobre la gestió comunitària. Entrevista a Helena Ojeda.

Parlem amb Helena Ojeda, amb motiu del cursLes administracions culturals municipals i la gestió comunitària: Un estat de la qüestió, que va impartir el passat febrer, juntament amb Xavier Urbano i Judit Font al CERC. Helena Ojeda és pedagoga social, màster en Gestió i resolució de conflictes i mediació i coordinadora de l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Abans de començar el curs vam conversar amb ella i aquest és el resultat.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2020

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya ha sigut de 168,0 milers de persones en el segon trimestre del 2020, xifra que es tradueix en una variació interanual negativa del -7,6%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra una reducció interanual del -10,6% en el cas de les dones i del -5,3% en el cas dels homes.

Per situació professional, la població assalariada disminueix un -15,3%, mentre que la no assalariada augmenta en un 7,5%El sector cultural aplega el 5,2% de la població ocupada a Catalunya, aquest segon trimestre de 2020. Pel que fa a l'Estat espanyol, la població ocupada en el sector cultural s'ha reduit  un -7,4% respecte l'any anterior i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,9%.