Apunts

Fundació Biblioteca Social

Neix la Fundació Biblioteca Social amb la voluntat de contribuir a compensar els desequilibris socials a partir de col·laborar amb les biblioteques públiques en projectes que duen a terme dirigits als sectors més vulnerables de la societat: nens i joves, sovint de famílies amb dificultats, amb problemes de comprensió lectora, persones en atur i immigrants, amb risc d’exclusió social, persones grans, que han aportat a aquesta societat i que sovint estan soles, etc.

De la vanitat a la saviesa : el paper cibernètic dels museus

Tomislav Šola ׀ Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

Breu conferència on aquest prestigiós museòleg croat assenyala que cal un canvi d’estratègia global per passar del coneixement a la saviesa, que és el coneixement amb objectius nobles i morals. Šola afirma que cap patrimoni té sentit si no es converteix en veritable saviesa i que les institucions de la memòria pública han de ser una part més de l’esforç col·lectiu global per donar sentit a les nostres vides i fer que el nostre planeta sigui o continuï sent habitable per a tothom. I que la responsabilitat, basada en una  profunda comprensió ètica i professional, és el camí de la salvació.

L’enjeu culturel : la réflexion internationale sur les politiques culturelles 1963-1993

Laurent Martin ׀ La Documentation Française

Obra que analitza i destaca la importància del paper que va jugar el Servei d’Estudis i Recerca (SER) del Ministeri d’Afers Culturals francès durant el període que va ser dirigit per Augustin Girard, entre 1960 i 1990, dins el marc de reflexió internacional sobre les polítiques culturals. Segons l’autor, es tracta d’una història poc explicada que il·lustra un moment d’expansió i gran influència de model francès de política cultural a Europa i a la resta del món.  L’obra aborda aquesta anàlisi del punt de vista de la comunitat internacional i es fixa també en el paper actiu que hi van jugar la Unesco i del Consell d’Europa.  

Els sectors de les arts escèniques a França i a la ciutat de Guatemala

Isabelle Barbéris, Martial Poirson ׀ Presses Universitaires de France ׀ Oikos  Observatorio Andaluz para la Economía de la Cultura y el Desarrollo

Dos estudis que analitzen el sector de les arts escèniques i les particularitats del seu model de negoci i finançament en aquests dos territoris tan diferents. El primer, «L’Économie du spectacle vivant» fa un repàs a l’evolució històrica de l’economia d’aquest sector a França i es planteja si es tracta d’un sector en aquests moments arcaic o si contràriament, pot aportar idees o ser un bon laboratori per experimentar un nou model de capitalisme. El segon, «El sector de las artes escénicas en medios urbanos» analitza el sector a la ciutat de Guatemala amb l’objectiu de remarcar la importància del sector per al desenvolupament cultural i econòmic del país.

El impacto económico de las industrias creativas en las Américas

La Organización de los Estados Americanos (OEA), el Banco Interamericano de Desarrollo (BID) y el Consejo Británico (British Council), comisionaron conjuntamente el informe “El impacto económico de las industrias creativas en las Américas, ejercicio realizado por primera vez con el fin de demostrar la importancia de la contribución de las actividades culturales y creativas —tales como las artes, el diseño, la música y la publicidad, entre otros— [1] al crecimiento, al empleo y al comercio en el hemisferio.

Educació artística i cultura contemporània

Gary Granville (ed.) ׀ Intellect

La retòrica que, en aquests moments domina en la política educativa respon a un discurs crític enganyós que emmascara una orientació política i un model educatiu orientat al servei de l’economia. Aquesta és una de les principals conclusions d’aquest llibre que analitza els debats que envolten la situació actual de l’educació artística reglada i no reglada. L’obra inclou assaigs teòrics i experiències pràctiques que analitzen les oportunitats, els problemes i els reptes de l’educació artística en tots els nivells educatius així com en les  d’institucions culturals i en les comunitats a les que serveixen. Tot i que s’hi estudia en profunditat el cas concret d’Irlanda, el llibre aborda el tema des de una àmplia perspectiva internacional.

Neix Art-Xipèlag, Observatori de la Cultura de les Illes Balears

Art-Xipèlag, Observatori de la Cultura de les Illes Balears, és un nou projecte posat en marxa fa uns dies per un grup de gestors de Mallorca, Menorca, i Eivissa per donar un servei fins ara inexistent a les Illes: una nova plataforma especialitzada i dedicada íntegrament a la cultura que es crea, es mostra o s'estudia a les Illes, en la que s'hi poden trobar informacions de tot els àmbits de la cultura insular.

Fins ara, i degut a les característiques geogràfiques i polítiques de la nostra comunitat, no existia un lloc únic on poder-se informar sobre professionals de la cultura, entitats o esdeveniments entre illes. A Art-Xipèlag volem acostar professionals, públic, associacions, entitats, institucions i totes aquelles persones interessades en cultura.

Libro Blanco del desarrollo español de videojuegos

Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento (DEV)

La industria del videojuego española se consolida como motor en la economía digital, ofreciendo así múltiples oportunidades para todas las empresas y para la creación de empleo. Esta es la conclusión que se desprende del 'Libro Blanco del desarrollo español de videojuegos' que ha presentado la Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento (DEV).

Este estudio ha sido patrocinado por U-tad, Centro Universitario de Tecnología y Arte Digital y ha contado con el apoyo de ICEX. El documento presentado, recoge los principales datos de la industria, así como algunas recomendaciones para potenciar el impulso de este sector.

La industria española del videojuego facturó 313,7 millones de euros en 2013, cifra que sitúa al sector entre las principales industrias nacionales de contenidos digitales. Además, se estima que las ventas del sector crecerán hasta los 723,6 millones de facturación en un período de tres años, una tasa anual compuesta del 23,7%.