blog de Centre d'Informació i Documentació

«Popular music and cultural policy» International journal of cultural policy Vol.19, Iss.3, 2013

L’últim número de l’«International journal of cultural policy» analitza models de polítiques i exemples pràctics de gestió de la música popular a escala local i estatal de països com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Escòcia, Anglaterra i EUA. Els articles inclosos fan referència tant a iniciatives per finançar i fomentar aquesta música com a esforços per contenir els excessos que genera. També deixen entreveure que en moltes ocasions la música popular es veu afectada de manera molt directa per decisions adoptades en altres àmbits com l’educatiu, el legislatiu (drets d’autor) o la planificació urbana. Els governs i administracions s’han de posicionar, regular i equilibrar nombroses dicotomies (alta cultura enfront de baixa cultura, música com a art enfront de música com a indústria, interès públic enfront d’interès privat, dret al soroll enfront de dret al descans, ...) Els ciutadans poden entrar en contacte amb la música popular en qualsevol moment i a través de múltiples formes fet que provoca nombrosos debats estètics, econòmics i polítics.

The Value of presenting: a study of performing arts presentation in Canada

Us presentem aquesta recerca sobre el valor i els beneficis de les representacions d’arts escèniques en viu al Canadà i la seva repercussió en els ciutadans, en les comunitats i en la societat. Encarregada per la Canadian Arts Presenting Association (CAPACOA) i elaborada per Inga Petri de l’ Strategic Moves, la investigació revela que els canadencs – amb independència de la seva condició socioeconòmica - valoren molt positivament els espectacles escènics, i identifica un ampli ventall de beneficis associats amb la salut i el benestar dels individus, la vitalitat i el dinamisme de les comunitats i la solidaritat i la cohesió social.

L’estudi s’ha realitzat tenint en compte diverses perspectives: la dels artistes i creadors, productors, personal tècnic, agents, mànagers i promotors, així com la dels municipis, els patrocinadors privats o d’altres sectors relacionats com la sanitat, els serveis socials o l’educació.

¿Quieres una aplicación?

Desde 2011, o incluso desde mucho antes, se vienen enlazando diferentes estudios que analizan las posibilidades que tienen las Tecnologías de la Información y la Comunicación en el ámbito de la didáctica y la interpretación de los museos o cualquier otro espacio expositivo. También numerosos encuentros ponen de relieve la importancia que en los años venideros tendrán las innovaciones en este sentido.

Iniciativa interessant per fomentar l’òpera entre els joves

A Younger Theatre és un web britànic per a la promoció de les arts escèniques (i del teatre en particular) que ha engegat una iniciativa per fomentar l’òpera entre els joves de 18 a 26 anys. Els interessats han d’omplir un qüestionari i explicar perquè volen participar en el projecte. Als joves escollits se’ls regala una entrada per a assistir a una representació d’òpera i a una trobada posterior amb artistes i altres joves participants en el projecte. També se’ls convida a formar part d’un vídeo promocional de l’espectacle.

Es tracta d’una bona pràctica a tenir en compte per totes aquelles organitzacions artístiques que vulguin ampliar i/o fidelitzar el seu públic jove i adolescent. Resulta d’especial interès perquè els participants tenen l’oportunitat de socialitzar la seva afició amb altres joves de la mateixa edat i ampliar la visió de la seva experiència teatral amb les impressions proporcionades pels propis artistes.

The Digital Future of Creative Europe. Booz & Company

Enquesta encarregada per Google a la consultora Booz & Company en què s’analitza l’impacte de la digitalització i d’internet en el sector de les indústries culturals a Europa. L’informe fa referència al període 2001-2011 en els 27 països de la UE i presta una atenció particular a Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Polònia i Regne Unit, i es concentra en cinc sectors: cinema i televisió, premsa (diaris i revistes), edició de llibres, música i videojocs.

L’objectiu de l’estudi és determinar fins a quin punt els mitjans digitals i la cultura de la gratuïtat han contribuït a una desacceleració del creixement i a una supressió de llocs de treball.

CultSurfing: connexió de projectes singulars

Enguany es posa en marxa la primera edició del programa CultSurfing.Connexió de projectes singulars, impulsat per la Direcció Barcelona Capital de l’Institut de Cultura de Barcelona i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu catalogar, connectar i donar visibilitat a projectes culturals singulars dels Països Catalans. El procés per a presentar projectes ja està obert i es fa a través d’un formulari en línea que trobareu Aquí

Jo vull ser públic de la cultura

Ferran Farré |  Vindicacions. Espai personal de Ferran Farré

Tinc una colla d’amics en la cultura, que quan senten parlar de públics es posen nerviosos, a la defensiva, i carreguen sense pietat contra la idea de crear públics, d’educar públics… Fa temps que em fan rumiar. Per una barreja de respecte i de por –ja que estan bastant més posats que jo en el discurs- mai m’he atrevit a portar-los la contrària; però ara, amb la protecció de la distància, el reforç de la calma que dona un matí empordanès solejat , ple de pardals que no paren de xerrar i a la vista cobdiciosa del cirerer encara carregat, penso que puc.

Sóc conscient que ells defensen la vessant més combativa, la que veu en la cultura una eina de transformació i de canvi, de lluita, i no és que jo ho vulgui negar, ja ho crec que des de la cultura es poden fer aquestes coses!; però penso que es agafar una mica la part pel tot, i té un no sé què d’excloent, i si m’apureu, d’elitista.

L’arquitectura de la biblioteca: recomanacions per a un projecte integral

A partir d'un acord entre l'editor, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya; la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, i el mateix autor, ja és possible descarregar-se gratuïtament el llibre "L'arquitectura de la biblioteca: recomanacions per a un projecte integral", escrit per Santi Romero, arquitecte de la Gerència de Serveis de Biblioteques.

Es tracta d'un llibre especialitzat en equipaments bibliotecaris que pretén ser un instrument per planificar i projectar de forma integral una biblioteca, a partir del treball comú entre arquitectes, bibliotecaris i usuaris.

L'art de la resiliència. Eduard Miralles. Editorial Cyberkaris nº 125 - Juny 2013

Setmanes enrere dos bons amics d'Interarts han estat a Santa Maria, una ciutat de poc més de 250.000 habitants a l'estat de Rio Grande do Sul, Brasil, per tal d'engegar un programa de recuperació de l'energia ciutadana col·lectiva a través d'eines i recursos de tipus cultural. A principis d'aquest any s'hi va incendiar la discoteca Kiss, provocant gairebé 250 víctimes, i des d'aleshores l'ànim de la ciutat no ha tornat a ser el mateix. Aquests dies celebrem el vintè aniversari de la fundació de "Pallassos Sense Fronteres", una Organització No Governamental d'arrels inequívocament catalanes que a hores d'ara s'ha estès per tot el món, amb una trajectòria indiscutible en la recuperació de la convivència a través de l'art dels somriures, especialment entre la població infantil, en comunitats que han patit els traumàtics efectes de les guerres o les catàstrofes naturals. Diverses organitzacions municipals vinculades a la unitat temàtica de cultura de la xarxa de Mercociutats varen crear l'any 2010 una farmaciola o kit de "Primers Auxilis Culturals" per tal de contribuir a pal·liar els efectes del terratrèmol que a principis d'aquell mateix any fa afectar la regió de Valparaíso a Xile.

La British Library demuestra la viabilidad y el valor de su gestión

En estos momentos en que se cierran bibliotecas por razones económicas y en virtud de los recortes que a todos nos afectan, la Biblioteca Británica ha demostrado con datos el valor que aporta a la sociedad, incluso para aquellos que no hacen uso de sus servicios de manera directa.

Según la evaluación que facilita en un informe reciente –similar al que ya hiciera en 2003, antes de toda esta crisis- la labor de la biblioteca más importante del Reino Unido no sólo crea el valor social, humanístico, formativo de toda biblioteca, sino que su contribución a la sociedad británica también se traduce en valor económico para los usuarios y población en general.

Así, según los datos que recoge el informe, su valor económico es casi cinco veces superior a los costos que representa.