blog de Centre d'Informació i Documentació

Teknokultura Vol 10, No 1 (2013) Laboratorios de procomún

Monogràfic de 'Teknokultura' on s’analitzen algunes modalitats que pot adoptar procomú en àmbits com l’art, la ciència, l’activisme o la ciutat. El número s’origina en el Laboratorio del procomún de Medialab-Prado i està coordinat per Adolfo Estalella, Jara Rocha i Antonio Lafuente.

En el primer article, “Laboratorios de procomún: experimentación, recursividad y activismo” els coordinadors contextualitzen la resta d’articles que conformen el número; expliquen com s’està articulant la investigació sobre el procomú a l’estat Espanyol: “com a objecte epistèmic o domini experimental distanciat de les fórmules convencionals que el contemplaven com un bé o règim de propietat”; fan referència a una presència molt estesa del procomú en l’àmbit de la producció cultural i creativa, i destaquen que el programari lliure i la cultura digital inspiren bona part de la reflexió al voltant d’aquest concepte.

El reconeixement explícit al paper de la cultura en el desenvolupament sostenible

El Consell Econòmic i Social (ECOSOC) és el principal organisme coordinador de la tasca econòmica i social de Nacions Unides. Les principals activitats que promou es relacionen directament amb qüestions econòmiques, de progrés social i de desenvolupament, i també amb la cooperació cultural i educacional. Aquest òrgan també vetlla pel respecte universal dels drets i les llibertats humanes.

En aquests moments està preparant l’Agenda de Desenvolupament post-2015, on es definiran les polítiques i programes per al desenvolupament durant les pròximes dècades. El proper mes de juliol l’ECOSOC celebrarà la seva reunió anual dedicada al tema: Ciència, tecnologia, innovació i el potencial de la cultura en la promoció del desenvolupament sostenible i la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

The Creative City Index

 John Hartley (Curtin University) & Jason Potts (RMIT University)

What makes a great city? This is the question that the construction of world city or global city indexes has sought to answer.

The CCI Creative City Index (CCI-CCI) is a new approach to the measurement and ranking of creative global cities. It is constructed over eight principal dimensions, each with multiple distinct elements. Some of these dimensions are familiar from other global city indexes, such as the MORI or GaWC indexes, which account for the size of creative industries, the scale of cultural amenities, or the flows of creative people and global connectedness. In addition to these indicators, the CCI-CCI contributes several new dimensions. These measure the demand side of creative participation, the attention economy, user-created content, and the productivity of socially networked consumers.

La eternidad ya no vive aquí. Un glosario de pecados museísticos

Tomislav S. Šola, director de la càtedra de Museologia i Gestió del Patrimoni de la Universitat de Zagreb, presenta en 'La eternidad ya no vive aquí'  un llistat dels vicis i defectes que han caracteritzat els museus al llarg de la seva història. L’autor reconeix la bona feina realitzada per molts professionals en les últimes dècades, però insisteix que cal adoptar un esperit extremadament crític per poder sobreviure a les circumstàncies canviants actuals.

Šola considera que les administracions locals, autonòmiques, estatals i europees han fomentat les bones pràctiques i l’excel·lència, i  que des de l’àmbit professional s’ha desenvolupat una nova museologia i, en molts casos, s’ha aplicat la pràctica d’una manera eficaç, creativa i professional. Però, en un moment en què els recursos públics són escassos i el capitalisme liberal que impera exigeix rendibilitat econòmica a les inversions, hi ha una negligència clamorosa dels professionals per establir objectius estratègics clau per al benestar de la societat.

La gestión de la ópera. Un estudio comparativo a nivel internacional

Òpera XXI, l’Associación de Teatros, Festivales i Temporadas Estables de Ópera en España és la responsable d’aquesta edició en castellà de l’estudi 'La gestión de la ópera. Un estudio comparativo a nivel internacional' sobre gestió de companyies i teatres d’òpera a Europa i Estats Units, elaborat per Philippe Agid i Jean Claude Tarondeau i editat el 2010 en anglès i posteriorment en francès. Els autors, experts internacionals en la matèria, expliquen els models nord-americà i europeu – amb Alemanya com a referència – i desmunten algunes idees preconcebudes, errònies i molt esteses a casa nostra sobre els models de finançament en aquests països. Aquesta edició inclou un estudi específic sobre el panorama operístic a l’Estat espanyol, encarregat per Òpera XXI a Philippe Agid.

Els autors analitzen les qüestions culturals, administratives i financeres que afecten als teatres i companyies d`òpera; comparen els mètodes de gestió europeu i americà i remarquen les seves debilitats i fortaleses. Al llarg de nou capítols s’hi analitzen temes relatius a la programació, la producció tècnica i artística, els públics i la difusió, el finançament, la direcció, l’organització, la gestió, així com també les tensions i crisis recents i les opcions estratègiques i perspectives.

Increase in sports participation and museums and galleries visits

 Published: 22 March 2013

Latest DCMS Taking Part Survey figures published, covering adults and children in England.

The number of women participating in sport and physical activity has increased by more than 1 million since London won the bid to host the Olympic and Paralympic Games in 2005, according to the latest figures from participation survey Taking Part.

And since 2010, there has been an increase of 1.2 million people who have participated in at least one 30 minute session per week of moderate intensity sport, 700,000 were women.

Taking Part, a survey conducted by DCMS, Arts Council England, English Heritage and Sport England on participation in sport, heritage and the arts, has released its figures covering January to December 2012 and boasts some of the highest participation figures since it began 8 years ago.

Apunts #12

Era una crisis de clase. Jaron Rowan. Demasiado superávit

The Olympic Games and cultural policy

Beatriz García, és una reconeguda experta mundial en grans esdeveniments culturals que ha analitzat en profunditat la dimensió cultural dels moviment olímpic. En aquest llibre presenta una investigació sobre l’evolució de les olimpíades culturals al llarg de l’últim segle i un estudi detallat del programa cultural de Sidney 2000. L’objectiu és identificar els principis que hi ha darrere del discurs olímpic en matèria de cultura, així com mostrar les tensions entre les aspiracions de comunicació global del moviment olímpic i els interessos particulars de les comunitats locals.

Culture shock

Samuel Jones assessora al Department for Culture, Media and Sport (DCMS) britànic, és un dels investigadors principals de la fundació Demos, centra el seu treball en les arts, els museus i les galeries, la creativitat i la comunicació internacional i intercultural.  «Cultures Shock»forma part d’un estudi pel DCMS, per avaluar la participació pública de la societat, en la cultura i els esports. L’estudi, independent, fa un conjunt de recomanacions en aquesta conjuntura de canvi polític i restriccions econòmiques.

Jones proposa al DCMS un conjunt de reflexions per avaluar perquè i com l’Estat a d’assumir una nova política cultural que incorpori una perspectiva cultural àmplia. Proposa, de forma provocativa, un seguit d’accions on reflexionar i actuar: Reinventar el propi Departament; establir un Consell de les Expressions Culturals; finançar els projectes culturals en el seu moment incipient, i per acabar, crear nous organismes culturals nacionals.