blog de Centre d'Informació i Documentació

En marxa Movistar Artsy, una plataforma per a emprenedors culturals

Sota el lema «Petits festivals que neixen de grans idees», la companyia Telefónica ha posat en marxa la plataforma en línea Movistar Artsy, la qual vol fomentar l’emprenedoria en el sector cultural mitjançant el recolzament de festivals de petit format i trobades culturals a Catalunya de qualsevol disciplina.

Les persones i col·lectius interessats han de registrar les propostes al web i pujar un vídeo d’un minut on s’explica el projecte. Fins al 25 d’agost les propostes estaran sotmeses a votació popular al portal, i Telefónica n’ajudarà a impulsar les tres primeres aportant la infraestructura i la tecnologia necessàries per tirar-les endavant. En concret, la companyia telefònica ajudarà els concursants amb la pàgina web, amb la connectivitat amb els mitjans de comunicació així com en la producció, és a dir, el muntatge de l'escenari, el ticketing i la promoció.

Economia della cultura: «Cosa si deve fare e cosa non si deve fare per la cultura?

Abans de les últimes eleccions generals celebrades el passat mes de febrer a Itàlia, aquest número de la revista «Economia de la cultura» va plantejar a vint-i-cinc destacats especialistes italians del món de l'art i la cultura la qüestió següent: “Què cal fer i què no s’ha de fer per la cultura?”. Entre aquests especialistes de diferents sectors culturals i disciplines s’hi troben responsables d’organismes, institucions i empreses culturals, empresaris, gestors, comissaris d’art, editors, juristes, productors audiovisuals, acadèmics, directors de festivals, creadors, ... que, cadascú des de la seva disciplina, reflexiona i opina sobre aspectes relatius a la gestió i organització administrativa de la cultura i dels béns culturals, als recursos que s’hi dediquen i a les modalitats de finançament; a l’educació, la demanda i el consum cultural; al paper de la cultura com a instrument de construcció de la identitat nacional; als impactes socials de la cultura; a la creativitat i les indústries culturals; etc.

Internacionalización de las industrias culturales y creativas españolas

La Fundació Alternativas presenta aquest estudi, coordinat per Fernando Rueda, sobre el potencial d’internacionalització de les indústries culturals i creatives (ICC) de l’Estat espanyol. Segons els autors, Javier Celaya, fundador de diverses empreses de comunicació i noves tecnologies,  i els economistes Pau Rausell Köster (Universitat de València) i Anna Villarroya Planas (Universitat de Barcelona), el sector de les ICC és un dels pocs que es troben en una bona situació per poder superar l’actual crisi econòmica perquè els seus productes tenen un elevat grau d'innovació tecnològica, el teixit empresarial està composat majoritàriament per petites i mitjanes empreses (que són les principals generadores d’ocupació), i el seu capital humà és més qualificat que a d’altres sectors. A més, aquest sector no requereix grans inversions a llarg termini per ser productiu. Té una gran repercussió en l’economia digital i pot jugar un paper important en la política exterior així com en la imatge del país.

Cultura i desenvolupament urbà: Cap a una ciutat-empresa?

El passat dia 30 d'abril es va celebrar el Seminari “Cultura i desenvolupament urbà: Cap a una ciutat-empresa?” a càrrec del Professor de Sociologia João Teixeira Lopes (Universitat de Porto – Facultat de Lletres) i organitzat pel Centre d'Estudis sobre Cultura Política i Societat (CECUPS)
El seminari es  va focalitzar en la instrumentalització de la cultura com a mòbil per a la planificació estratègica i la creació de consens, posant en evidencia les estratègies que les ciutats desenvolupen en un context de competitivitat global. Teixeira Lopes  va abordar la problemàtica partint d'una anàlisi crítica de la relació entre "classes, territoris, districtes i indústries creatives" i  va proposar un model d'usos de la cultura a l’espai públic urbá basat en un concepte alternatiu de democràcia cultural.

What is a Museum?

Tegan Kehoe | Createquity

The whole idea of museums as art institutions is based on an implicit assumption that art museums are typical of all museums. It’s true that the traditional mores of a museum atmosphere – quiet, solemn, reflective, reverent – are based in the heritage of art museums. However, museums are much more diverse than that. Of the museums that were accredited by the American Association (now Alliance) of Museums as of 2012 (which is a small sample of the museums in the US), 10% were general or multidisciplinary, and 8% were focused on natural history or anthropology. Science and technology museums, children’s museums, and many history, anthropology, and natural history museums define their goals very differently than a traditional art museum. For example, the Association of Science-Technology Centers says, “Science centers encourage the innate curiosity that resides in all of us, providing opportunities for education, awareness of social and global issues, even recreation.” Many museums are arts institutions, but the term “arts” is inadequate to describe the breadth of the museum field.

For this reason, museums are often described as cultural institutions, rather than arts institutions. 

Arts included in wellbeing measures

A review of the criteria for tracking the nation’s wellbeing sees arts participation included for the first time.

People’s engagement in the arts is for the first time to be recognised as one of the factors that contributes to wellbeing in the Office for National Statistics’ (ONS) Measuring National Wellbeing Programme. A new report reviewing the criteria used to measure wellbeing in the UK reveals that questions on arts, culture and sports participation have been the most commonly requested additions to the survey.

Crisi, cultura, sector cultural i desobediència

Jordi OliverasNativa

El passat divendres 10 de maig vaig participar a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que portava per títol “La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats”. Abans de la xerrada vaig publicar uns apunts al meu bloc buscant contrastos per a polir la intervenció. Ara, un cop passat, reelaboro una mica aquelles idees incorporant algunes coses sorgides de l’experiència.

Quin és el problema?

La preocupació que sembla recollir el títol de la taula és lògica, la qüestió de la davallada de recursos per la cultura en els darrers anys és un problema real que angoixa a molta gent (artistes, gestors, empresaris,…) i ens fa preguntar-nos per la sostenibilitat del que hi havia. Però alhora, tal com es presenta, sembla assumir un parell de supòsits enganyosos que convé atendre abans de buscar respostes:

The contribution of the arts and culture to the national economy. Centre for Economics and Business Research

Informe en què s’analitza els impactes de la cultura i les indústries creatives en l’economia del Regne Unit. Es tracta d’un encàrrec de l’Arts Council of England (ACE) al Centre for Economics and Business Research (CEBR) per conèixer la contribució directa del sector cultural als indicadors macroeconòmics nacionals – producte interior brut (PIB) o valor afegit brut (VAB), taxa d’ocupació i despesa a les llars – així com les contribucions indirectes a d’altres sectors com el turisme, la indústria o el comerç. L’estudi forma part d’un dels eixos estratègics de l’ACE – aconseguir que la inversió en cultura sigui sostenible i contribueixi al desenvolupament i la innovació – i es basa en dades quantitatives proporcionades per l’Oficina Nacional d’Estadístiques i en dades qualitatives extretes d’entrevistes en profunditat a agents dels diferents sectors.

«Soterrem les vies» : Música per reivindicar el soterrament de les vies de L'Hospitalet

Des de l’any 2000, un seguit d’entitats de la ciutat treballen plegades a la plataforma ‘L’Hospitalet sense vies’ reivindicat el soterrament de les vies a la ciutat, un projecte aprovat però que està totalment aturat, l’Escola de Música i entitats musicals de la ciutat es van afegir l’1 de juny a la reivindicació amb accions musicals a quatre de les passarel·les que travessen les vies. 

Strategic management in the arts

Us presentem un nou manual de gestió estratègia que incideix en la necessitat d’instaurar una nova manera de pensar més innovadora i emprenedora a les organitzacions artístiques i culturals. L’autora, Lidia Varbanova, professora del Department of Management de la John Molson School of Business de la Concordia University de Canadà, aprofita la seva àmplia experiència com a docent i consultora de projectes internacionals per elaborar aquest manual que convida al gestor a aplicar la visió estratègica en totes les fases de la seva gestió. També insisteix en què cal estar molt atents als canvis i a les dinàmiques externes de cara a preparar a l’organització per actuar de manera adequada i aprofitant totes les seves capacitats i recursos.