blog de CERC

La cultura com a eina de cohesió territorial

Obdulia Domínguez i Manel Gil (EDAS| Ajuntament de Vacarisses | Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona

Pla d’acció cultural de Vacarisses

Els valors culturals com la creativitat, memòria generacional, diversitat i el coneixement contribueixen al desenvolupament i satisfacció personal, motiu pel qual són cada vegada més importants i reconeguts per les polítiques culturals. Tanmateix, aquests beneficis també es tradueixen en el benestar col·lectiu perquè actuen com un element que fonamenta el sentiment d’arrelament, atès que la pràctica conjunta d’activitats culturals ajuda a cohesionar els grups socials.

Per bé que des de l’administració pública es fomenten aquests valors arreu, el seu estímul, des de la perspectiva de la cohesió territorial, és especialment necessari en aquells municipis que pateixen una certa fragmentació com a conseqüència d’una trama urbanística complexa o una geografia accidentada, entre d’altres.

Pla d'Acció Cultural de Sant Celoni i la Batllòria

El  Pla  d’Acció  Cultural  de  Sant  Celoni  s’ha  d’entendre  com  l’instrument  que guiarà  la  vida  cultural  del  municipi  durant  els  propers  anys.  Es  tracta  d’un document operatiu que ha de convertir-se en un dels principals referents tant pels responsables polítics i tècnics de l’Ajuntament, com per les empreses i professionals del sector privat, les entitats i associacions culturals i el conjunt de la ciutadania. 

L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa

Nicolás Barbieri i Yunailis Salazar | L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa

Mentre les polítiques públiques en matèria de salut, habitatge o educació han anat incorporant l’equitat com a objectiu i criteri en la seva agenda, l’equitat en la cultura, entesa com la igualtat d’oportunitat de tota la ciutadania per a exercir els seus drets culturals, no sol ser una qüestió que aparegui explícitament en les polítiques culturals dels ajuntaments.

Amb l’objectiu de determinar com els municipis es plantegen els reptes vinculats a l’equitat cultural en l’àmbit de l’acció pública i quins són els factors que generen més desigualtat, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta “L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa”. Per elaborar-lo, s’ha comptat amb la implicació dels municipis del Prat de Llobregat, Igualada, Sabadell i Tiana.

La despesa en cultura dels municipis (2014-2017)

Una vegada passats els anys més durs de la crisi econòmica, sembla els pressupostos en cultura comencen a recuperar-se. Tot i això, el creixement és tímid i els ajuntaments segueixen prioritzant altres partides per davant de les de cultura: el 2009 aquesta despesa representava un 9,4% de la seva despesa global, mentre que el 2017 es situava al 5,9%.

Una altra metodologia per a l’estudi dels impactes de la cultura?

Reflexionar sobre la influència de la cultura en les persones i en les societats és un repte essencial per a les polítiques culturals. Les experiències culturals tenen la capacitat d’afectar i transformar els estats emocionals, però també cognitius, estètics i relacionals de persones i grups. L’abast d’aquesta potencialitat depèn de variables com el capital cultural dels individus, la seva sensibilitat emocional o el context en el qual es produeix el fet cultural.

Informe de resultats del Cercle de Comparació de Serveis Culturals

S’ha publicat l’informe de la quarta edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de Serveis Culturals, un projecte que es realitza en col·laboració entre el Centre d’Estudis i Recursos Culturals, el Servei de Programació de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona i un grup de municipis de la demarcació, amb l’objectiu de recollir i analitzar informació sobre l’acció cultural d’aquests darrers. L’informe s’adreça a les Regidories i els serveis tècnics de cultura d’aquests ajuntaments i vol aportar elements per a una anàlisi global i integrada de la gestió dels serveis culturals locals orientada a facilitar la seva millora.

Despullar l'educació i la cultura

Sabem del cert que els municipis contribueixen, des de la seva política cultural, a l'educació dels ciutadans. Com també ho fan des de la resta de polítiques públiques. Ara bé, per fer-ho de manera conscient, explícita i, perquè no, intencionada, cal aprofundir les relacions entre els àmbits de l’educació i la cultura, barrejar-les, compartir espais -físics i mentals-, treure-li la bata a una i el barret a l'altra, assumir coresponsabilitats i, en definitiva, pensar en la cultura des de l'educació i en l'educació des de la cultura.

Les dades culturals. Consideracions ètiques, problemes i oportunitats

El Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona es proposa reflexionar al voltant de les dades culturals amb un estudi que posi sobre la taula quins són els mecanismes de captació de dades que tenen a l’abast els ajuntaments i que, al mateix temps, reflexioni sobre les implicacions ètiques vinculades a la recollida i la gestió de les mateixes.

Estudi d’impacte del carnaval de Terra Endins de Torelló

L’Ajuntament de Torelló va presentat aquest dimarts l’estudi elaborat per l'oficina el CERC (Centre d'estudis i Recursos Culturals) de la Diputació de Barcelona i Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya sobre l’impacte econòmic, social, cultural i mediambiental del Carnaval de Terra Endins, que se celebra al municipi.

El treball va ser una prova pilot de la metodologia per a l'estudi dels impactes dels esdeveniments culturals, impulsada pel CERC en col·laboració amb Eurecat i que té per objectiu mesurar com afecten a les les persones i les societats els esdeveniments culturals: quins són els seus efectes en la qualitat de vida de les persones, en els seus coneixements, en la creativitat, la capacitat d’innovació o la salut, i, també, en una dimensió més col·lectiva, en la cohesió social, la identitat cultural, el reconeixement a l’exterior, la transformació urbanística, el medi ambient o la sostenibilitat.