institucions i equipaments culturals

 
   
L'informe que recull els principals indicadors de l’any 2023 dels teatres i auditoris que participen al Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipalsmarca un punt d'inflexió respecte dels anys anteriors. Si els informes de 2021 i 2022 estaven dominats per la recuperació després de la pandèmia, el de 2023 mostra que aquesta etapa pràcticament s'ha completat. El Circuit recupera bona part dels nivells previs a la COVID-19 i, en alguns indicadors, els supera.

 

El MAC ha celebrat recentment el seu 15è aniversari i ho ha fet superant totes les expectatives i amb nous projectes de futur en marxa.
 

El Museu d’Art de Cerdanyola ha celebrat 15 anys i ho fa amb la satisfacció d’haver superat les expectatives inicials, quan naixia el museu, en un edifici modernista, per esdevenir un petit centre d’art contemporani i conservar i fer recerca i difusió del patrimoni històric-artístic de Cerdanyola. Durant aquests 15 anys, el MAC ha passat de tenir una col·lecció de 200 peces a les actuals 3.500, gràcies a les donacions de particulars, les aportacions i dipòsits d’institucions com la Generalitat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Diputació o la col·lecció del Banc Sabadell. A més, durant aquests anys el museu ha prestat obres al MNAC, Museu Picasso o el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia.

  
Els ecomuseus i els museus etnològics catalans ocupen un lloc paradoxal dins el sistema cultural. Tot i la seva feble centralitat institucional i la manca històrica d’un gran museu nacional d’etnologia a Catalunya, molts petits museus locals han aconseguit una projecció pública notable i fins i tot reconeixement internacional. L’article de Xavier Roigé i Mireia Guil analitza aquesta contradicció i la converteix en una pregunta sobre el futur dels museus de proximitat en un context marcat per la pressió turística, la crisi climàtica i la transformació social dels territoris.
  

El 18 de juny es va celebrar al Centre LGTBI de Barcelona la segona jornada tècnica de “Passa el relleu”, una gincana de projectes culturals amb mirada LGTBQIA+, organitzada per l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya i el Centre LGTBI de Barcelona.
 

Durant l’activitat, es van intercanviar experiències i bones pràctiques per teixir sinèrgies entre diferents museus, centres cívics, equipaments culturals i socials, al voltant de la diversitat afectiva, sexual i de gènere.  

  
L’article parteix d’una constatació que travessa bona part de les polítiques culturals locals contemporànies: la cultura ha esdevingut central en els processos de transformació urbana, però ho ha fet des d’una posició ambigua, sovint desarticulada i plena de tensions internes. En aquest marc, la xarxa de Biblioteques Públiques de Barcelona es presenta com un cas especialment revelador per analitzar com es materialitzen aquestes contradiccions en els equipaments de proximitat.
  

El Consorci del Lluçanès ha impulsat l'edició d'una col·lecció de contes dirigits a un públic familiar amb històries vinculades al territori. Els volums tractaran diferents àmbits patrimonials i tindran com a protagonista una mallerenga blava, l'element conductor de les aventures.

Es busquen persones que es dediquin a la gestió cultural, artistes independents, persones que pertanyin a organitzacions socials, culturals i/o ecologistes locals de les ciutats de Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa, estan cridades a participar en l'Assemblea Metropolitana Manifesta, un prototip d'espai participatiu fruit de la col·laboració entre el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), amb la Biennal Manifesta en el marc de la Capital Europea de la Democràcia.
 
 

  
L'Informe del Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals. Resultats 2022 analitza l'evolució dels museus locals de la demarcació de Barcelona en el primer exercici sense restriccions derivades de la pandèmia. Les dades mostren una recuperació clara dels usos, de les activitats i de la relació amb els públics, alhora que confirmen la gran estabilitat de les estructures patrimonials i organitzatives.