institucions i equipaments culturals

Definició: infraestructures i institucions que articulen la vida cultural. Criteri: museus, biblioteques, teatres, centres culturals i polítiques d’equipaments.

La nova definició de museu obre una nova etapa per al sector


  

El passat 24 d’agost, en el marc de la 26ena Conferència General de l’ICOM que es va celebrar a Praga (República Txeca) es va aprovar una nova definició de museu, amb una àmplia majoria, més del 92% dels vots.

La nova definició neix de la voluntat d’adaptar la missió que han d’acomplir els museus actuals per tal de fer front als reptes del segle XXI,

Els meus millors consells, de Xavier Mingo Sánchez


Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


En aquesta ocasió ens acompanya Xavier Mingo, cap de l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Vic. 

Manifest de la Biblioteca Pública

“(...) no pararem d’explorar

i el final de la nostra exploració

serà arribar on vam començar

i conèixer el lloc per primera vegada.”

T. S. Eliot. Quatre quartets.


 

Un manifest és una declaració escrita en la qual una persona o institució explica públicament el seu propòsit i programa d’actuació.

Art (in)útil, sobre com el capitalisme desactiva la cultura


A les portes de l’agost, tenim lectura per aquest estiu.
 

Daniel Gasol | Raig Verd
 

És millor una obra artística pel fet de ser mediàtica i comptar amb una audiència elevada? És el creador qui s’adapta a les línies artístiques de les institucions amb la finalitat d’obtenir visibilitat? Existeix la llibertat de creació en l’art o està l’art sotmès a certs paràmetres?

Cultura, Patrimoni i Territori #ConversaKULT


La primavera passada vam celebrar un nou cicle de Converses KULT arreu del territori. Us en compartim la primera relatoria.
 

Valls va acollir el passat 13 de març una Conversa KULT al voltant de la cultura, el territori i el patrimoni. Els convidats eren dos representants del Konvent, antic convent de monges del Berguedà convertit en laboratori experimental artístic autogestionat, que van conversar amb Elisenda Trilla, de Produccions Saurines, a la fàbrica de ca l’Alemany, seu del Casal Popular.

Cultura, Comunitat i Transformació Social #ConversaKULT

Conversa KULT a l'Espai Llavors de l'Hospitalet, amb Fernando Paniagua, activista, agitador cultural i membre de 'No Callarem', i Francisco Rubio, soci de 'La Fundició', cooperativa cultural de la mateixa ciutat.

Equipaments culturals en mutació: del contenidor al laboratori


  
L’article d’Àngel Mestres parteix d’una constatació que desplaça una manera clàssica d’entendre la política cultural local: els equipaments culturals han estat històricament concebuts com a infraestructures estables —museus, teatres, centres culturals— que estructuren l’oferta i garanteixen la presència institucional de la cultura en el territori. Aquesta lògica, basada en la dotació i la cobertura, es veu avui tensionada per un context en què les pràctiques culturals, els agents i les formes de producció ja no responen a esquemes tancats ni previsibles.
  

Art, Consum i Treball #ConversaKULT

Relatoria de la segona #ConversaKULT amb Daniel Gasol, autor del llibre 'Art in(útil)' (Raig Verd) i Miquel Gordillo (Malarrassa)


El preu no decideix qui entra al museu


  
  
L'Anàlisi i debat sobre el sistema de preus dels museus de l'Institut de Cultura de Barcelona parteix d'una pregunta aparentment senzilla: quin impacte tindria modificar el sistema de preus dels museus municipals? Tanmateix, a mesura que avança l'anàlisi, el debat es desplaça. La qüestió ja no és tant si els museus han de ser gratuïts, sinó quin paper pot jugar la política de preus dins d'una estratègia més àmplia d'accés, sostenibilitat i desenvolupament de públics.

Quin paper exerceixen les botigues dels museus?


  
Quin paper exerceixen les botigues dels museus? Més enllà de la seva mera funció com a punts de venda de productes i generadors d’ingressos, les botigues poden esdevenir un complement important a l’experiència dels visitants. Factors com la titularitat de l’equipament, el seu nivell d’ingressos, el volum de visitants o els esforços de personal dibuixen un panorama concret.