Apunts

Accés a la cultura: entre dret democràtic i instrument de política pública


  
L’informe Access to Culture – Policy Analysis parteix d’una constatació que travessa tota la història de les polítiques culturals europees: l’accés a la cultura no és una qüestió tècnica, sinó una expressió directa de les relacions de poder i de les formes d’inclusió o exclusió que defineixen cada societat. Des dels orígens de les institucions culturals modernes, vinculades a les elits i a la construcció de la identitat nacional, fins a les polítiques de democratització cultural del segle XX, l’accés ha funcionat com un indicador de qui forma part de la comunitat política i en quines condicions.
  

El tercer espai de la cultura


  
  
L’artista multimèdia nord-americà Randall Packer va ser pioner en representar la fusió de l’espai físic (primer espai) amb el virtual (segon espai), en un mateix lloc que pot ser habitat en xarxa per usuaris remots, simultàniament o de forma asíncrona. En aquesta nova dimensió se l’anomena el tercer espai. El concepte d'hibridació dels espais físics i virtuals, es dóna a partir que els participants en el tercer espai, estan essencialment en espais físics remots, i fa referència a una dimensió social etèria, tecnològica i connectada: la comunitat compartida.

Pros i contres de la gestió comunitària de la cultura


  
Intel·ligència col·lectiva, aquest és un lema que em va impactar per la profunditat del seu contingut i les variables que s’hi poden aplicar. Es tracta de l’eslògan de La Colaboradora, un entorn físic P2P que combina la filosofia de les xarxes d’intercanvi, entre iguals, amb el contacte humà. Una comunitat col·laborativa que treballa en els seus projectes empresarials, socials o creatius i com a únic requisit de pagament s’estableix l’intercanvi d’idees, serveis i coneixement.

Un intent d'apuntar “Pros i contres de la gestió comunitària de la cultura” en menys de 8.000 caràcters


  
  
Un intent d'apuntar “Pros i contres de la gestió comunitària de la cultura” en menys de 8.000 caràcters 

Una resposta simple passaria per:

pros:

  1. La ciutadania pren la iniciativa
  2. S'eliminen filtres i intermediaris
  3. La cultura es democratitza

Més enllà de l’accés? Equitat cultural, gestió comunitària i polítiques públiques


  
  
El context de marcades transformacions socials i econòmiques es tradueix en profundes desigualtats entre persones, entre comunitats i entre territoris. Tot i que no s’acostuma a reconèixer, aquestes desigualtats tenen també una dimensió cultural. “Ens han parlat sempre d’equitat social i d’identitat cultural, però per nosaltres la clau és la inversa: equitat cultural i identitat social.” Aquestes són paraules de Noemí Rocabert, directora de l’Escola Mestre Morera, del barri de Ciutat Meridiana, a Barcelona.

Cultura i gestió comunitària. públic significa “de la comunitat”, no “del govern”


  
Una reflexió sobre per què la cultura no ha de ser un recurs gestionat només des de l’Estat o el mercat sinó un bé comú que emergeix i es gestiona des de les pròpies comunitats.
  

Actualment, la ciutat de Barcelona està sent un camp d’experimentació brutal per a noves pràctiques de gestió i intervenció en diferents àmbits socials. Projectes com els de Can Batlló, la Flor de Maig, l’eclosió del món cooperatiu, l’obra social de les PAH, la incipient autogestió de projectes educatius o les cooperatives de consum, entre d’altres, estan configurant una xarxa profundament fèrtil a l’hora de definir els àmbits comunitaris.

Veure, interpretar i crear: repensar l’educació audiovisual a les escoles europees


  
Per què educar en imatges és avui tan essencial com ensenyar a llegir o escriure i com les escoles europees encara tenen molt per fer perquè això esdevingui realitat.
  

En una societat saturada d’imatges —pantalles, vídeos, publicitat, sèries o vídeojocs— saber “veure” no és innat, s’aprèn. L’educació audiovisual va més enllà de projectar una pel·lícula a classe com a recurs puntual.

Museus i joventut: aprendre més enllà de l’aula


  
Un informe europeu analitza com els museus poden esdevenir espais clau d’aprenentatge, inclusió i participació per a joves de 14 a 25 anys.
  

L’estudi elaborat pel grup de treball de NEMO i LEM examina el potencial educatiu dels museus en relació amb adolescents i joves. El document situa aquestes institucions com a entorns capaços de generar benestar, habilitats socials, participació cívica i oportunitats professionals

Devolvednos los museos y esto es lo que haremos con ellos

Jordi Sans | Formatística

Desde que estalló la semana pasada el #casoMACBA en el mundo del arte y de la cultura se han sucedido todo tipo de reacciones que han ido desde la noticia noticiosa hasta la pataleta y la reflexión, reacciones casi todas ellas surgidas desde las mismas entrañas donde se está jugando esta partida: las del museo neoliberal.

Llibreries en transformació: proximitat, comunitat i mutació digital


  
L’article analitza l’evolució recent de les llibreries a Catalunya en un període excepcional, marcat per l’impacte de la pandèmia entre 2020 i 2023. El punt de partida és clar: la crisi sanitària no només va alterar el funcionament del sector, sinó que va actuar com a accelerador de canvis latents, especialment en l’àmbit digital i en la relació amb la comunitat lectora.