Destacats

Col·lectiva75. Idees i coordenades per una cultura a Mataró




Hi ha textos que no proposen un model tancat sinó una manera de mirar. Col·lectiva75 s’escriu des d’aquesta posició: la d’algú que ha treballat en cultura local i que, a partir d’aquesta experiència, prova d’entendre què funciona, què es trenca i què caldria reorientar. El llibre defensa una cultura feta des de la cooperació, l’associacionisme i la barreja de pràctiques, en un moment en què moltes polítiques tendeixen a fragmentar-se en sectors i especialitzacions. Rellegir-lo avui permet reconnectar amb una idea exigent: que el valor de la cultura no es construeix només en els projectes, sinó en les relacions que és capaç de teixir. (n. de l'e., 2026)
  

Com podem engegar un procés participatiu dinàmic? Algunes idees sobre participació i intel·ligència col·lectiva


 

En l’àmbit de la governança de la cultura una de les propostes que destaquen a l’hora d’engegar processos participatius i assemblees deliberatives és crear processos tot partint d'un sorteig. El punt d’arrencada és la igualtat d’oportunitats per ser seleccionat en el procés, tenint en compte a més que cadascuna de les persones triades percep una remuneració per participar en el grup. Qualsevol persona, així doncs, pot ser seleccionada, tot evitant que només hi participin perfils amb una alta formació. Aquestes persones dediquen entre tres o quatre caps de setmana a reflexionar i debatre un tema específic, tot fent recomanacions als governs respectius.

Banc de Bones Pràctiques en cultura: projectes culturals per inspirar, estimular i sumar


  
  

Partir d’una idea, transformar-la en un projecte, dedicar-hi els mateixos recursos, intentar seguir procediments similars, però aplicats a llocs diferents i, segur que els resultats variaran. És complicat treballar amb fórmules preestablertes en l’àmbit cultural, on intervenen tantes variables no tangibles ni quantificables com el talent, la bellesa artística o les emocions, i on molts àmbits d’actuació no estan regulats o sistematitzats i depenen en grau molt elevat de la voluntat i capacitat política i tècnica de les administracions i dels agents locals.

Impuls d'una estratègia de cultura digital als municipis


  
La digitalització fa temps que forma part del discurs cultural. El que no sempre està clar és com es tradueix en acció concreta als municipis. Aquest text se situa precisament en aquest punt i proposa una cosa més exigent que incorporar eines: pensar la cultura digital com a estratègia. Això implica revisar organització, projectes i relació amb la ciutadania. Rellegir-lo avui permet identificar una qüestió que continua oberta: fins a quin punt la digitalització s’ha integrat realment en la política cultural local o si encara funciona, sovint, com una capa afegida més que com una transformació de fons. (n. de l'e., 2026)
  

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) promou la publicació d’Impuls d’una estratègia de cultura digital als municipis, elaborada per Marc Hernandez Güell, amb el propòsit de facilitar el plantejament estratègic d’ajuntaments que vulguin repensar, millorar i articular la dimensió digital en la seva acció cultural. 

Cultura, Patrimoni i Territori #ConversaKULT


La primavera passada vam celebrar un nou cicle de Converses KULT arreu del territori. Us en compartim la primera relatoria.
 

Valls va acollir el passat 13 de març una Conversa KULT al voltant de la cultura, el territori i el patrimoni. Els convidats eren dos representants del Konvent, antic convent de monges del Berguedà convertit en laboratori experimental artístic autogestionat, que van conversar amb Elisenda Trilla, de Produccions Saurines, a la fàbrica de ca l’Alemany, seu del Casal Popular.

Cultura, Comunitat i Transformació Social #ConversaKULT

Conversa KULT a l'Espai Llavors de l'Hospitalet, amb Fernando Paniagua, activista, agitador cultural i membre de 'No Callarem', i Francisco Rubio, soci de 'La Fundició', cooperativa cultural de la mateixa ciutat.

Laura Huerga, nova presidenta del PEN català


L'editora de Raig Verd, Laura Huerga, ha estat escollida presidenta del PEN català.

 
 

Laura Huerga i Ayza (Barcelona, 1978), editora cofundadora de Raig Verd i escriptora, d’assaig i d’infantil, ha estat escollida aquest dimarts nova presidenta del PEN català. La nova màxima responsable institucional de l’entitat s’ha escollit durant l’assemblea, amb tots els vots a favor excepte dos en blanc.També és membre d'Interacció. Huerga és el dotzè president en cent anys d’història de l’entitat i la cinquena dona en ocupar aquest càrrec.

Com es posiciona la cultura en la localització dels ODS?


Culture2030goal
 

Malgrat que la missió de diverses xarxes culturals de rellevància internacional per aconseguir el reconeixement de la cultura amb un Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) propi no es va assolir finalment amb l’adopció de l’Agenda 2030

Idees i estratègies per a un finançament artístic inclusiu, just i flexible


IETM
 

Repensar els models i instruments de finançament de les arts per ajudar el sector artístic a evolucionar i seguir en sintonia amb el context canviant de la societat actual és una qüestió que, si bé no es tracta d’un debat nou, s’ha vist confirmada amb les necessitats que ha fet palesa la pandèmia.

Populisme cultural d’esquerres: és possible un nou paradigma cultural a Espanya?


Cultural Trends | J. A. Rubio-Arostegui i J. Rius-Ulldemolins
 

La relació entre populisme i cultura ha sigut objecte de molts debats acadèmics en la darrera dècada, sobretot en el que respecta a la llibertat d’expressió i els drets de les minories, per la qual cosa s’han centrat – a Europa – en el populisme de dretes.