Destacats

Technology and Digital Initiatives: Casos pràctics per a museus


Juilee Decker (ed.) | Rowman & Littlefield
 

Aplicacions, podcasts, llocs web... la tecnologia té avui un rol fonamental com a mitjà de comunicació amb els visitants dels museus i per millorar substancialment el format i el contingut dels programes educatius i l’accés obert a col·leccions d’arreu del món.

«Technology and Digital Initiatives: Innovative Approaches for Museums» repassa deu estudis de casos sobre l'ús de tecnologies per part dels promotors de projectes dels museus, l’ús que en fan els usuaris i el seu impacte com a element d’innovació.

Descobert el primer sistema planetari musical

Inspirats per la descoberta del Trappist-1, un sistema planetari a 40 anys llum del nostre format per set planetes i una estrella, un grup d’astrofísics i músics va decidir aplicar música a la seva estructura harmònica i rítmica. El resultat és Trappist Sounds, una creació feta amb simulacions numèriques que imita el moviment de les òrbites, totes en ressonància (en el sistema solar, només Plutó està en ressonància amb Neptú).

Com promoure la participació artística local? Experiències des d’Anglaterra

England Arts Council – Dep. for Communities and Local Government (DCLG)

La integració de la comunitat és sovint un procés orgànic que no es pot crear artificialment des de l’administració. Aquest és el punt de partida d’aquest programa de l’Arts Council England (ACE) que recolza i posa de relleu bones pràctiques artístiques i culturals que tenen com a finalitat augmentar la participació, construir uns valors comuns i promoure la integració social.

Aquest projecte es va dur a terme entre 2014 i 2016 a quatre ciutats angleses (Birmingham, Bradford, Bristol i Burnley) i va comptar amb la col·laboració de 355 voluntaris locals.

Deuwatts: artistes i científics, connexions possibles

No hi ha una única manera d’entendre el món. L’art i la ciència són dues de les formes de coneixement que intenten donar resposta a la curiositat humana, i sempre han estat una parella de fet, malgrat que des de fa temps conviuen clandestinament. El desenvolupament de les TIC ha fet que la seva relació sigui més visible, però una altra cosa es que visquin sota el mateix sostre.

‘Art i ciència’, un dels capítols del ‘Deuwatts’ ―programa setmanal de ciència, salut i medi ambient de Betevé―, entrevista investigadors artistes i científics per aprofundir en les actuals formes d’interacció entre aquestes dues disciplines, art i ciència, i per donar a conèixer projectes que fan possible espais d’encontre i col·laboració mútua.

Ciències i lletres: la falsa divisió de la Cultura

Laura Paús | espiantdimonis

El 1959 Charles Percy Snow, físic i novel·lista anglès, va ser l’encarregat de pronunciar una de les conferències anuals més prestigioses de la Universitat de Cambridge, la Rede Lecture. El títol de la conferència va ser «The Two Cultures and the Scientific Revolution» («Les dues cultures i la revolució científica»). L’expressió «les dues cultures» va ser la manera de Snow de referir-se als dos pols en què veia que es dividia —cada cop més profundament— la vida intel·lectual a Occident: en un pol, hi havia els intel·lectuals literaris (que, diu Snow, «per casualitat, mentre ningú no mirava, van prendre el terme “intel·lectuals” per referir-se només a si mateixos, com si fossin els únics»), i en l’altre, els científics. I entre ells s’obria «un abisme de desconfiança i incomprensió». És a dir, Snow va parlar ja de la divisió en «ciències i lletres» que avui continua tan vigent.

La universitat no pot continuar separant el que el món ja ha barrejat


  
Durant dècades, la universitat ha organitzat el coneixement separant humanitats i ciències. Avui, aquesta divisió és cada cop menys operativa. La qüestió no és si cal connectar-les, sinó què implica fer-ho.
  

Cultura i discapacitat a Àsia i Europa

Jordi Baltà Portolés | Asia-Europe Foundation (ASEF)

Quines pràctiques s’estan desenvolupant en l’àmbit de la cultura i la discapacitat? Quines polítiques culturals i mesures legislatives s’han adoptat fins ara? Jordi Baltà Portolés mostra a «Culture and disability. Policies and practices in Asia and Europe» una selecció de projectes i programes en els 53 països que pertanyen a l’Asia-Europe Meeting (ASEM), una organització intergovernamental que des del 1996 promociona la cooperació i les bones pràctiques en diversos àmbits com ara l’econòmic i l’educatiu entre institucions asiàtiques i europees, i que compta amb un portal específic per a les arts i la cultura: ASEF culture360.

Fer accessible un esdeveniment cultural no és adaptar-lo: és repensar-lo des de l’inici


  
Llegida avui, la guia manté tota la seva utilitat com a instrument operatiu. Però sobretot funciona com a indicador d’un canvi més profund: el moment en què la cultura comença a assumir que l’accés no és una qüestió perifèrica, sinó una condició de possibilitat. (n. de l'e., 2026)
  

Quan parlem d’accessibilitat en cultura, sovint pensem en mesures puntuals. Aquesta guia obliga a fer un pas enrere: no es tracta d’afegir solucions, sinó de dissenyar esdeveniments que, des del primer moment, puguin ser viscuts per tothom.

No penso callar


  
La llibertat d’expressió sovint es defensa en abstracte. Aquest vídeo la situa en un terreny més concret: què passa quan algú et diu què pots fer i què no pots fer en un acte creatiu. La resposta, posada en mans d’infants, és directa i reveladora. La peça no busca complexitat, busca evidència. Revisar-la avui permet recordar una idea que no sempre es té prou present: la llibertat cultural no és un punt de partida assegurat, sinó una condició que cal sostenir activament des de les pràctiques i les institucions. (n. de l'e., 2026)
  

Què passa quan una autoritat limita l’expressió artística en un entorn aparentment neutre.
  

Accés extensiu, vinculació limitada


  
    

Quan es mira un programa com Anem al teatre en seqüència anual, el més rellevant no és tant el volum d’activitat com la seva capacitat de sostenir-se i expandir-se en el temps. L’informe 2015–2016 permet llegir aquest moment de consolidació: una política que ja ha assolit cobertura territorial i que opera amb una certa estabilitat, però que continua plantejant interrogants sobre la intensitat real de la relació amb la cultura.