L’article Governança de la ciutat i drets culturals situa la cultura al centre del debat sobre el futur urbà, no com un sector específic, sinó com una dimensió estructural de la vida col·lectiva. Les ciutats apareixen com espais simultanis d’oportunitat, conflicte i transformació, on es produeixen els imaginaris i les condicions que fan possible o limiten l’exercici de la llibertat. Des d’aquesta perspectiva, pensar la cultura implica pensar la ciutat en el seu conjunt, en les seves formes de governar-se i en la capacitat d’incorporar la ciutadania en aquest procés.
El programa de fàbriques de creació de Barcelona
Les fàbriques de creació s’han convertit en un dels símbols de la política cultural urbana contemporània. Aquest text les presenta com a part d’un model de ciutat basat en la creativitat, la innovació i la interconnexió. La seva aportació és clara: situar la creació artística com a infraestructura estratègica. Rellegir-lo avui implica introduir una certa distància. L’aposta per ampliar la base creativa conviu amb la necessitat de justificar la cultura en termes de retorn i amb el risc de vincular-la a lògiques de marca de ciutat. És en aquesta tensió on es juga bona part del sentit actual d’aquests dispositius. (n. de l'e., 2026)