Destacats

Pla d’equipaments culturals de Sant Esteve Sesrovires


  
El municipi de Sant Esteve Sesrovires va elaborar un Pla d’equipaments culturals amb l’objectiu d’analitzar la situació dels espais culturals locals i orientar-ne la planificació futura.

  

Espanya: la cultura en temps de crisi


  
Un informe coordinat per Enrique Bustamante per a l’Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas analitza l’impacte de la crisi econòmica en el sistema cultural espanyol.

Pla d’Acció Cultural de Cabrils (2014-2018)


  
El municipi de Cabrils va elaborar un Pla d’Acció Cultural (PAC) per al període 2014-2018 amb el suport del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona.
  

IVA cultural: comparativa dels tipus impositius a Europa


  
Un informe del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya compara els tipus d’IVA aplicats a diversos béns i serveis culturals en diferents països de la Unió Europea.
  

Tres problemas sobre los laboratorios ciudadanos una mirada desde Europa

Artur Serra | CTS: Revista iberoamericana de ciencia, tecnología y sociedad, Vol. 8, Núm. 23, 2013, p. 283-298


Resumen | Después de una primera ola de Living Labs, estos nuevos ecosistemas de innovación abierta parecen enfrentarse a un conjunto de nuevos problemas que podríamos resumir en los siguientes: ¿Qué papel pueden jugar los Living Labs en relación con la perspectiva de la Sociedad del Conocimiento y qué cambios pueden producir en los actuales sistemas de innovación? ¿Cómo se puede visualizar su escalabilidad y universalización? ¿Cómo serán adaptados por diferentes países y culturas?

La governança i la gestió de les institucions culturals nacionals


  
Un article de Joaquim Rius Ulldemolins analitza com han evolucionat els models de governança de les grans institucions culturals i les tensions entre política cultural, gestió i autonomia artística.
  

La cultura transgènica


  
En els darrers anys s’ha obert amb força un debat sobre qui produeix, gestiona i legitima la cultura. En aquest article, Helena Ojeda utilitza la metàfora de la “cultura transgènica” per descriure els processos en què pràctiques culturals nascudes en l’àmbit comunitari acaben absorbides o redefinides per les institucions i el mercat. El text parteix d’una discussió al Fòrum Indigestió que confrontava dues visions: la cultura com a espai de producció col·lectiva i la cultura organitzada segons la lògica de les indústries culturals. 

La lectura posa el focus en una tensió que travessa moltes polítiques culturals: què passa quan les formes culturals comunitàries entren en els circuits institucionals. El text convida a pensar com es poden reconèixer i sostenir aquestes pràctiques sense neutralitzar el seu potencial crític ni diluir-ne l’autonomia.
  
  

El finançament del patrimoni: ‘i això qui ho paga?’


  
La pregunta sobre qui paga el patrimoni apareix sovint quan es discuteix el seu ús turístic o el cost de mantenir monuments, museus o jaciments. Aquest text de Pere Izquierdo recorda que el patrimoni cultural és el resultat d’una cadena d’operacions molt més llarga: investigar-lo, documentar-lo, protegir-lo, conservar-lo i finalment fer-lo accessible a la societat. 

L’autor adverteix que confiar en l’explotació turística com a principal font de recursos és una expectativa fràgil. Bona part del valor econòmic generat pel turisme cultural no retorna als dispositius que fan possible la preservació del patrimoni, sinó que es distribueix en sectors com el transport, l’allotjament o la restauració. 

Llegir aquest article ajuda a situar una qüestió de fons en les polítiques patrimonials: si el patrimoni és un bé col·lectiu que s’ha de transmetre a les generacions futures, quin paper han d’assumir les administracions públiques en el seu finançament i en la definició de les seves prioritats.  
  

El nacimiento del “creador cultural”


  
En el sistema cultural contemporani, cada vegada intervenen més actors que no són estrictament artistes. Programadors, gestors, mediadors, productors o comissaris formen part d’un entramat que connecta la creació amb els públics. Aquest text de David Márquez proposa pensar aquest fenomen a partir d’una idea provocadora: el naixement del “creador cultural”.

La reflexió parteix d’una distinció útil. L’activitat artística remet als processos creatius dels artistes. La cultura, en canvi, és el procés social que permet que aquestes creacions circulin, es comparteixin i adquireixin sentit col·lectiu. 

Llegir aquest article ajuda a situar una qüestió central en moltes polítiques culturals: com es defineixen i es reconeixen les professions que sostenen el sistema cultural més enllà de la figura de l’artista. El text convida a mirar la cultura com un ecosistema de pràctiques i rols diversos que fan possible la relació entre creació, institucions i societat.
  
  

Beneficios fiscales a la cultura: IVA, IRPF e IS


  
La fiscalitat és un dels instruments menys visibles però més determinants de les polítiques culturals. En aquest article, Lluís Bonet analitza el pes que tenen els beneficis fiscals aplicats a la cultura dins el sistema tributari espanyol, especialment a través de l’IVA, l’IRPF i l’Impost de Societats. 

Aquest tipus de mesures funcionen com una forma indirecta de suport públic. No es tradueixen en subvencions directes, sinó en exempcions, deduccions o tipus reduïts que redueixen la recaptació fiscal amb l’objectiu d’afavorir determinades activitats culturals. 

Llegir aquest text ajuda a entendre que la política cultural no es construeix només a través de programes i pressupostos. També es configura a través de decisions fiscals que poden incentivar o limitar el desenvolupament de sectors culturals, l’accés dels ciutadans a la cultura i els equilibris entre mercat i acció pública.