Destacats

  
Es tracta d’un text de l’antropòleg Manuel Delgado, presentat com a intervenció en unes jornades sobre teatre i municipi a l’Institut del Teatre de Terrassa. El text proposa una lectura crítica del concepte de cultura i del seu ús institucional. Delgado assenyala que sovint el terme “cultura” s’utilitza per designar un camp difús de produccions amb un valor simbòlic especial, que opera com a mecanisme de reconeixement i jerarquia social. 
La reflexió apunta que aquest “culte a la cultura” pot funcionar també com un instrument de legitimació política i econòmica dins les societats contemporànies. 

Llegir aquest text ajuda a una pregunta que travessa les polítiques culturals: fins a quin punt la defensa de la cultura pot convertir-se també en una manera de justificar determinats ordres socials i institucionals.
  
  

  
La política cultural també es pot llegir a través dels pressupostos. Aquest apunt recupera un article de Lluís Bonet que analitza l’evolució de la despesa pública en cultura a Espanya durant els anys de la crisi econòmica. Les dades mostren una reducció significativa tant en la inversió per habitant com en el pes de la cultura dins dels pressupostos públics. 

La lectura posa de manifest que la cultura acostuma a ser una de les primeres partides afectades quan s’imposen polítiques d’austeritat. Al mateix temps, el text permet observar com aquestes decisions pressupostàries reflecteixen prioritats polítiques i models de política cultural.
  
Llegir aquest article ajuda a situar una qüestió recurrent en el debat cultural: què passa amb el valor públic de la cultura quan el seu finançament es redueix de manera sostinguda dins els pressupostos de les administracions.
  
  

  
Un informe internacional examina com les dades personals de consum cultural redefineixen el mercat digital i plantegen nous dilemes polítics.
  

L’estudi elaborat per Ernst & Young per al Forum d’Avignon analitza l’emergència d’un nou ecosistema econòmic basat en les dades personals vinculades als comportaments culturals.

ICOM-España presenta a l’últim número de la seva revista digital el monogràfic “Museos, género y sexualidad” on s’hi analitza el paper de la dona i el de totes les altres variants de gènere, identitat i orientació sexual al llarg de la història, així com la seva representació als museus. La coordinadora del número, Liliane Cuesta Davignon, denuncia situacions de discriminació i persecució de les llibertats a països com Rússia on es persegueixen artistes i persones amb orientacions sexuals diferents. Davignon aposta perquè, des dels museus, s’actuï per difondre i posar en valor el paper de la dona en la història de l’art, la creació de les societats i també es recolzi als artistes i a les seves obres, independentment de la seva orientació sexual o del contingut que s’hi representi.