Destacats

Museus pobres, museus buits: què queda quan la cultura es construeix sense idees


  
Llegit avui, el text funciona com una advertència. En un context on la sostenibilitat dels equipaments torna a estar en qüestió, la pregunta no és només quants museus podem mantenir, sinó quin tipus de museus volem. I sobretot: si estem disposats a prioritzar el contingut i la funció pública per sobre de la forma. (n. de l'e., 2026)
  
Un llibre publicat en plena expansió d’equipaments culturals posa el dit a la nafra: no tots els museus són el mateix. Entre els que resisteixen amb pocs recursos i els que neixen sense contingut, s’hi dibuixa una crítica que continua interpel·lant avui les polítiques culturals.
  

Un model en qüestió: límits i tensions del finançament cultural espanyol en el context europeu


  

La crisi econòmica no només redueix recursos, també posa en evidència les bases del sistema. L’estudi sobre el model espanyol de finançament cultural situa el debat en un terreny més profund: dependència pública, feblesa del mecenatge i dificultats per adaptar-se als estàndards europeus.
  


Fidelitzar públics: canvis estructurals i màrqueting per a les arts



Discurs molt alineat amb l’agenda europea d’audiències. Encara recognoscible, però conceptualment superat. Reflecteix una orientació cap a la captació i diversificació d’audiències que ha marcat moltes polítiques culturals. Avui, aquest enfocament conviu amb mirades més crítiques que posen l’accent en la relació, la corresponsabilitat i els drets culturals. El text ajuda a entendre aquest punt de partida.(n. de l'e., 2026)
  

MACBA: la dreta, l'esquerra i els rics


  
El documental “MACBA: la dreta, l’esquerra i els rics”, produït pel col·lectiu SUB (Societat U de Barcelona), revisa l’origen i l’evolució del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i utilitza el seu cas per obrir un debat sobre les polítiques públiques d’art contemporani
  

Anuario de la música en vivo 2014

Associació de Promotors Musicals (APM)

La facturació de la música en directe cau un 28% respecte l’any anterior amb la pujada de l’IVA i Espanya perd atractiu per als grans artistes internacionals, segons va afirmar Pascual Egea, president de l'Associació de Promotors Musicals (APM), a la presentació d’aquest anuari que mostra que el negoci va obtenir 59,1 milions menys de facturació neta, fins a situar-se en 147,4 milions d’euros. Egea es queixa també del ‘baix preu de les entrades’, una situació que considera forçosa després d’anys en què el públic nacional s’ha acostumat a la filosofia de la ‘cultura gratuïta’ per la intervenció dels ajuntaments com a promotors.

Estudi d’impacte del Mercat de Música Viva de Vic en el 2012 i 2013

Mercat de Música Viva de Vic

El Mercat de Música Viva de Vic-MVLab torna a ser objecte d’un estudi de la part de la Universitat Oberta de Catalunya amb l’objectiu de mesurar la incidència econòmica que aquest esdeveniment té en la indústria musical. L’estudi, a més de donar xifres sobre l’impacte del Mercat del 2012, ha avaluat també la qualitat de la passada edició (25è aniversari) i l’ús i el valor adquirits per les Xarxes Socials i les plataformes d’Internet en aquest dos últims anys.

Cultural policy : management, value and modernity in the creative industries

Dave O’Brien ׀  Routledge

Aquest llibre destaca la importància de la política cultural per a l’economia i la societat contemporània i apunta a la necessitat de què esdevingui un àmbit acadèmic diferenciat i interdisciplinari. L’autor reclama que des dels estudis culturals, àrea a partir de la qual s’ha desenvolupat la política cultural, es faci una aposta per establir un compromís més ferm amb la política i una major integració amb la sociologia. O’Brien considera que una mirada des de la ciència política i la sociologia pot aportar una major comprensió de la política cultural perquè jugui un paper clau en el desenvolupament de la societat actual.

Cultura y creatividad en la nueva economía urbana evidencias, discursos y críticas

Auxkin Galarraga Ezponda, Álvaro Luna García, Sandra González Durán |  Revista de dirección y administración de empresas = Enpresen zuzendaritza eta administraziorako aldizkaria, , Nº 20, 2013 

Resumen:  En la medida en que el papel de los sectores cultural, artístico y creativo en el desarrollo económico y social de las ciudades-región comienza a ser ampliamente reconocido gracias a las progresivas evidencias empíricas recogidas en los últimos años sobre su importante capacidad de dinamismo, innovación y conectividad global, las intervenciones de las diferentes administraciones públicas y agentes privados en este ámbito también han ido en aumento. Una vez que el sector industrial ha declinado de forma drástica y otras actividades terciarias de la economía urbana se encuentran estancadas o en declive (comercio, consultoría, servicios inmobiliarios, etc.), las formas de producción y trabajo cognitivo-culturales son crecientemente señaladas como grandes impulsoras de la regeneración urbana, el posicionamiento global de las ciudades-región, la creación de empleo y la conexión con las vanguardias culturales.

La necessària transformació del model productiu a Espanya: el paper del territori

Montserrat Pareja-Eastaway; Joaquín Turmo Garuz Documents d’Anàlisi Geogràfica 2013, Vol. 59, Núm 3  

Resum: El fracàs de les bases del model productiu espanyol fonamentat en una baixa productivitat s’ha traduït en una incapacitat absoluta de reacció davant la crisi econòmica amb creixents taxes d’atur i un greu estancament del PIB. El repte principal de l’economia espanyola requereix apostes decidides per pilars en els quals se sustenti un nou model productiu, això és, la creativitat, la innovació i el coneixement. Aquest article abordarà en primer lloc el marc teòric en el qual s’emmarca el paper que assumeix el territori al segle xxi com a motor de canvi econòmic. Seguidament, s’identificaran els aspectes clau del model productiu actual i, a continuació, s’estudiarà la contribució del territori al canvi de model sobre la base de quatre grans àrees metropolitanes: Madrid, Barcelona, València i Bilbao. Finalment, s’incidirà en les recomanacions de política pública tenint en compte els resultats anteriors.

La ciutat sensible: noves mirades i pràctiques urbanes emergent


  
Aquest article proposa una lectura de la ciutat des de les pràctiques informals i els usos alternatius de l’espai. S’inscriu en un moment d’interès creixent per la innovació social i les formes no institucionals de cultura. Aquestes qüestions continuen centrals avui, especialment en el debat sobre l’espai públic i la vida urbana. El text manté capacitat d’activar preguntes actuals(n. de l'e., 2026)