Destacats

RESHAPE: un experiment col·laboratiu per al canvi de paradigma en les arts


Reshape
 

Les veus que, darrerament, reclamen una transició cap a un ecosistema artístic alternatiu, més just i en consonància amb els diversos contextos socials locals, es multipliquen. RESHAPE, un projecte de recerca col·laborativa i desenvolupament, proposa instruments per avançar en aquesta línia i unificant iniciatives europees i del sud mediterrani.

Catalunya 2022: la cultura, clau per reactivar el país


Generalitat de Catalunya
 

La crisi sanitària ha evidenciat i agreujat una sèrie de problemes estructurals arreu del món i Catalunya no ha sigut una excepció. El Grup de Treball Catalunya 2022, creat a petició del Govern de la Generalitat i format per una trentena d’experts en diversos àmbits, ha treballat al llarg d’un any per elaborar una norantena de propostes adreçades a transformar el país.

Surfejant les onades: la cultura en una pandèmia que no s’acaba


La dita és clara: mai no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat. Però com que això d’ensacar cereals potser ens queda una mica lluny, serà millor que a partir d’ara fem servir una versió actualitzada del refrany: mai no diguis immunitat fins que no estigui tothom vacunat. Ja vèiem la llum al final del túnel. Queien l’estat d’alarma i les mascaretes. Xifres d’infectats, corbes de contagi, índexs de creixement, quedaven ben enrere. Volíem plaça, muntanya i platja. Però l’onada que ha arribat (o potser ha estat un tsunami?) no venia del mar. I ja hi tornem a ser: restriccions, tocs de queda, confinaments. La pandèmia és el conte de mai no acabar. Estem encallats en un cicle infinit d’obertures i tancaments. I què passa amb la cultura?

Continuen les actuacions per possibilitar l’ús de Cal Puigjaner com a espai museístic i d’exposicions


Després de l'estiu és previst que comencin les obres d'adequació de la casa pairal de Cal Puigjaner per poder començar el projecte de transformació de l'equipament en un museu i espai per exposicions. L'objectiu és poder ubicar una exposició etnològica de tot el territori del Montserratí.
 


El regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, Xavier Rota, ha avançat que s'està ultimant la contractació de l'empresa que ha de tirar endavant els treballs d'arranjament de la planta baixa de la casa pairal de Cal Puigjaner per poder dur a terme el projecte de museïtzació de l'espai

Cap a una nova generació de polítiques culturals basades en els drets


Vivim un intens període de transformació i incertesa. Aquesta afirmació era vàlida abans de la pandèmia, i ara, quan afrontem l’impacte de la crisi i busquem respostes als enormes reptes de futur, es constata encara més en el si de les polítiques a escala local i regional, i en les agendes internacionals. A la bretxa digital i de gènere s’hi afegeix la bretxa cultural: l’agreujament de les profundes desigualtats en matèria de participació cultural i la precarietat dels treballadors de la cultura, en tots els sectors, fa que sigui urgent l’establiment d’un marc polític que asseguri les condicions per a desenvolupar la vida democràtica als entorns urbans fent atenció als reptes de participació, desigualtat i cohesió en l’àmbit cultural i assegurant l’autonomia crítica de les persones.

Maria Lladó, nova directora de l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull


La seva designació cobreix la vacant deixada per Francesc Serés que fa un parell de setmanes va ser nomenat nou director de l’IRL.
 

El consell de direcció de l’Institut Ramon Llull ha aprovat el nomenament de la gestora cultural Maria Lladó Ribot com a nova directora de l’àrea de creació de la institució. La seva designació cobreix la vacant deixada per Francesc Serés, qui va assumir el càrrec el desembre de 2018, i que fa un parell de setmanes va ser nomenat nou director de l’IRL.

El disseny i elaboració de projectes culturals


Treballar per projectes s’ha convertit en una necessitat en el món de la gestió cultural. Però com podem elaborar-los de manera coherent, sòlida i fonamentada? I, sobretot, què entenem per aquest concepte? El projecte ha de ser la manera a través de la qual podem ordenar i tenir clars els nostres objectius i estructurar totes i cadascuna de les accions que, en el camp cultural, es duran a terme en el nostre municipi.

Pla d'usos del Centre Cívic Can Mallol de la Torre d’Arenys de Munt


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

Arenys de Munt compta a partir d’ara amb el pla d'usos del nou Centre Cívic Can Mallol de la Torre, ubicat en una antiga fàbrica, les obres d’adequació de la qual, està previst que acabin en 2021. El projecte d’aquest centre cívic va néixer arran de les necessitats detectades en 2016 al Pla d’Equipaments Culturals del municipi elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), qui signa ara aquest document en col·laboració amb l’ajuntament.

L’empresa sueca Paradox Interactive obre un estudi de videojocs a Sitges


Paradox Interactiva ha triat Sitges per la ubicació propera a Barcelona i pel seu "ecosistema de creativitat i cultura"
 

L'empresa de videojocs sueca Paradox Interactive ha obert un estudi a Sitges on preveu contractar una trentena de treballadors durant aquest any. L’estudi ha establert la seva filial a Catalunya sota el nom Paradox Tinto que s’especialitzarà en el disseny de videojocs d’estratègia i continguts per al seu joc Europa Universalis IV. EL regidor de Promoció Econòmica, Guillem Escolà, ha afirmat que "l’objectiu municipal és atraure més companyies del sector tecnològic que se sentin seduïdes per una localitat que ofereix un entorn excepcional per treballar i desenvolupar idees creatives"

Informe sobre l'estat de la cultura i de les arts en 2020: les administracions no aproven


CoNCA
 

Com ve sent costum des de l’any 2010, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha presentat el seu “Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2020” marcat, aquest any, per la pandèmia de la Covid-19 que ha agreujat la difícil situació estructural del medi cultural, on les organitzacions petites i mitjanes, que configuren el gruix de l’ecosistema cultural català, són les que més han patit les seves conseqüències. Una situació anòmala que tanca l’any amb un 20% de les persones treballadores de la cultura sense feina.