Destacats

Model SoPHIA per a l´Avaluació Holística d´Impacte del Patrimoni



El Model SoPHIA per a l’Avaluació Holística d’Impacte del Patrimoni és un dels resultats principals del projecte SoPHIA. Al 2021, l’esborrany de model es va aplicar a 12 casos d’estudi i els resultats es van resumir a l’Informe dels Casos d’Estudi D2.2; també es va debatre amb la comunitat de pràctica de SoPHIA – investigadors, professionals, responsables polítics i altres parts interessades – durant un procés de reflexió col·lectiva

L’acció climàtica necessita la cultura


Creative Carbon Scotland
 

La cultura juga un paper essencial per conscienciar la ciutadania en la conservació i protecció del medi ambient i per imaginar futurs alternatius de la mà dels projectes artístics i de la participació. En el Dia Mundial de l’Educació Ambiental reivindiquem el rol essencial de la cultura per facilitar el camí de la transició ecològica.

L’educació cultural i el seu rol en la configuració dels discursos polítics


 International Journal of Cultural Policy | C. Steigerwald
 

El discurs al voltant de l’educació cultural s’ha aplicat des de diferents enfocaments que, si bé, tendeixen a integrar diverses pràctiques de la cultura, la participació o l’educació, sembla no comptar amb una definició coherent per part dels seus defensors en l’àmbit conceptual i teòric, sobretot pel que fa als seus objectius i abast.

Manifest per a un futur pròsper de les arts escèniques


FuturStage Research Group | Harvard metaLAB
 

“L’escenari del futur és ara. No pot haver-hi un retorn postpandèmic a l'antiga ‘normalitat’, que ja estava fracturada; el moment per a la valentia, la visió i l'acció és ara”. Amb aquesta contundent crida tanca el Manifest futurStage, el qual defensa una visió de l'espectacle com a dret humà,

Vertebrar culturalment els Països Catalans


Relatoria del la quarta conversa dels Debats KULT, amb Jordi Oliveras, Eunice Romero, Rosa Cerarols, Eloi Aymerich i Nando Cruz
 

Ell passat 2 de desembre vam cloure el cicle de debats “Cultura, Comunitat, Revolució” a un espai que ens vincula històricament amb la nostra proposta política: la Lleialtat Santsenca, un edifici aixecat per una cooperativa obrera fundada fa cent anys al barri de Sants. En aquest quart debat vam plantejar la revisió del model cultural per als Països Catalans des de les perspectives de la creació, la programació, els vincles amb l’administració i la participació dels públics.

Vint-i-un grans de raïm culturals per tancar el 2021 (sense ennuegar-se, és clar)


Queden poques hores per tancar un altre any. Han estat tres cents seixanta-cinc dies pandèmics que tenim ganes de deixar enrere, amb el permís d’una nova lletra de l’alfabet grec. L’òmicron és una o, és a dir, un cercle, forma geomètrica que ens recorda l’uròbor, la serp que es mossega la cua i que simbolitza l’etern retorn, la infinitud. Com la pandèmia, el conte de mai no acabar. Després que plogués sobre mullat, que surfegéssim onades i resistíssim sismes i erupcions, semblava que teníem el peu al coll al virus, però ha tornat a mossegar.

Cultura, llengua i identitat


Relatoria de la tercera conversa dels debats KULT, amb la participació de Jordina Arnau, Júlia Ojeda, Marina Massaguer, Francesc Viadel i Julià de Jòdar
 

El passat dijous 4 de novembre vam fer el tercer dels debats KULT, on vam parlar de la llengua en la cultura i la cultura en català a la biblioteca Jaume Fuster, la primera de les moltes col·laboracions que farem amb les biblioteques de Barcelona, membres de la xarxa KULT.

Relacions culturals: abordar la pau i l’estabilitat en contextos fràgils


Jordi Baltà | EU National Institutes for Culture - EUNIC
 

Que els programes artístics i culturals són una arma per donar veu a les comunitats marginades i per contribuir al desenvolupament inclusiu i a la cohesió social potser no és cap notícia. Aquestes bases, però, són un bon punt de partida per reflexionar des de la cultura al voltant de les nocions contemporànies de "pau", cada vegada més connectades amb el desenvolupament i la justícia social.

La cultura després de la distinció


  

L’entrevista a César Rendueles publicada a la sèrie #LaDistinción d'Arteinformando funciona com una impugnació directa d’una part important del relat cultural contemporani. El text apareix el 2020, enmig d’un context de crisi sanitària i social que accelera preguntes que ja feia temps que erosionaven el sistema cultural: qui queda fora de la cultura legitimada, quina relació hi ha entre capital cultural i desigualtat, i fins a quin punt les institucions culturals continuen reproduint mecanismes de distinció social sota una retòrica aparentment emancipadora.