Destacats

Un 'lifting' integral als concerts de música clàssica?

En un recent article publicat al seu blog, el jove director d'orquestra suís Baldur Brönnimann afirma que és urgent repensar el concert de música clàssica en la seva totalitat i apunta 10 coses que hauríem de començar a canviar.  Què en penses?

I encara més, aquí teniu un magnífic exemple de la Universitat de Maryland Symphony Orchestra (UMSO) on els músics són ballarins.  Aquesta experiència pot potenciar la comunicació amb el públic més jove? 

See video


El programa de fàbriques de creació de Barcelona


  
Les fàbriques de creació s’han convertit en un dels símbols de la política cultural urbana contemporània. Aquest text les presenta com a part d’un model de ciutat basat en la creativitat, la innovació i la interconnexió. La seva aportació és clara: situar la creació artística com a infraestructura estratègica. Rellegir-lo avui implica introduir una certa distància. L’aposta per ampliar la base creativa conviu amb la necessitat de justificar la cultura en termes de retorn i amb el risc de vincular-la a lògiques de marca de ciutat. És en aquesta tensió on es juga bona part del sentit actual d’aquests dispositius. (n. de l'e., 2026)
  

Fàbriques de la cultura: entre creativitat i instrumentalització


  
Una lectura crítica del model de les “fàbriques de cultura” que s’ha estès en les polítiques culturals contemporànies. El text interroga el seu paper com a espais de producció i innovació, posant en dubte si responen a necessitats culturals reals o si operen com a dispositius d’un model econòmic més ampli. Més que oferir respostes, obre un camp de tensió que continua vigent. (n. de l'e., 2026)
  

L’article qüestiona el paper de les noves institucions culturals com a espais de creació o com a eines al servei de models polítics i econòmics.
  

La Sociedad de coste marginal cero: el internet de las cosas, el procomún colaborativo y el eclipse del capitalismo

Jeremy Rifkin | Paidós

Per a Jeremy Rifkin, economista i sociòleg nord-americà, les mesures monetàries del BCE no són més que un pal·liatiu a la crisi que no serveixen per fer front als motius de fons d'aquesta, ja que lliguen amb la gran transformació que experimenta el nostre sistema econòmic.

Segons Rifkin, hem de veure que en la tercera revolució industrial en què estem ens endinsem, en un sistema econòmic nou. Aquest no és ni el capitalisme tradicional ni el socialisme sinó un món en què es creen immenses xarxes per internet per intercanviar béns i serveis, un altre paradigma econòmic que es diu procomú col·lectiu, en què els productors són al mateix temps consumidors. Amb això, decreix l'interès per acumular béns, es compra menys, s'estalvia més, cada cop es comparteix més i es desmunten les perspectives de venda de molts sectors. Així, les indústries convencionals es col·lapsen per falta de beneficis. Un canvi de paradigma, que ha arrasat la indústria cultural tradicional -però no la creació ni el consum-, que es pot fer extensiu a altres sectors productius, tal com vaticina l’autor.

Anàlisi comparativa dels incentius fiscals a la producció cinematogràfica i audiovisual a Europa i Canadà

Centre national du cinéma et de l’image animée

Estudi sobre el funcionament dels sistemes d’incentius fiscals existents en els sectors de la producció cinematogràfica, audiovisual i de vídeo en Europa i Canadà. S’hi analitza amb detall el funcionament d’aquests sistemes a Bèlgica, Canadà, Luxemburg, Alemanya, Irlanda, Hongria i Regne Unit i es fa una anàlisi comparativa de cada país amb el sistema francès.

Estudio fábricas de creación

Observatorio Vasco de la Cultura

Las fábricas de creación se han convertido en uno de los principales laboratorios creativos de las ciudades, que las ponen en marcha como parte importante de su política de innovación e investigación artística, por un lado, y de producción cultural, por el otro. Así mismo, las fábricas  también son parte importante de las políticas dirigidas a los nuevos o jóvenes creadores que  encuentran en estos espacios la posibilidad de dar sus primeros pasos hacia la profesionalización.

Fàbriques i creadors

Montse Badia | Bonart. Núm. 160 agosto-setembre 2013

La necessitat dels artistes d’utilitzar uns espais apropiats a les seves necessitats individuals i a la seva pràctica professional ha existit sempre. La desmaterialització de l’art, des de les pràctiques conceptuals dels 60, va alliberar els artistes d’una implicació personal en el procés d’elaboració dels objectes artístics, i el concepte de taller, tradicionalment considerat com el lloc d’aprenentatge dels aspectes més artesanals del treball artístic o l’espai on l’artista experimenta en solitari la gènesi de la creació, va canviar per esdevenir un laboratori d’idees en el qual el creador conceptualitza però no necessàriament formalitza o objectualiza els seus projectes.

Silencio y política. Aproximaciones desde el arte, la filosofia, el psicoanàlisis y el procomún

Medialab-Prado


Llibre que recull una selecció de textos sobre la relació entre política i silenci. Diversos artistes, gestors, acadèmics i molts activistes compromesos amb les noves realitats econòmiques i socials i els nous moviments i idees polítiques com el 15-M, es plantegen les següents qüestions: Com es contemplen la política i el silenci des de l’art? Quina importància té internet en la gestió de la realitat? Quines són les polítiques d’incorporació de l’altre? Quins conceptes van associats a la democràcia? Quin és el paper actual de l’art? Quin és el poder de la cultura? Els autors i autores aborden totes aquestes qüestions des de disciplines com l’art, la reflexió estètica, la filosofia, l’antropologia, els estudis de gènere, la psicoanàlisi i els béns comuns.

Finançament i despesa pública en cultura al País Basc - 2012

Observatorio Vasco de la Cultura

El Observatorio Vasco de la Cultura presenta los resultados de la tercera edición de la Estadística de financiación y gasto público en cultura de la Comunidad Autónoma de Euskadi, con datos correspondientes a 2012.

Desde el punto de vista técnico, el estudio destaca por la amplitud del perímetro de análisis: participan 147 ayuntamientos y 58 organismos autónomos, sociedades públicas y fundaciones, además de las tres diputaciones forales y el Gobierno Vasco. 

La ciudad híbrida. La mediación de las TIC en la experiencia de la ciudad

Angelique Trachana | Arte, Individuo y Sociedad Vol 26, No 2 (2014) p. 233-254

Resumen: El concepto de “ciudad híbrida” se acuña en el nuevo contexto tecnológico para señalar una serie de fenómenos contemporáneos que se producen en la conjunción de las condiciones físicas de la ciudad y la virtualidad de soporte tecnológico. El término puede encontrase asociado a categorías tan actuales como smart cities o “ciudades inteligentes”, “ciudades de código abierto” y a los nuevos “aprendizajes” de “hacer ciudad” con el “uso cotidiano de internet”. Aquí, sin embargo pretendemos extender el alcance de su significado haciendo una síntesis de “aprendizajes” que modifican nuestra percepción del entorno. Desde el mundo de las artes como la fotografía o el cine hasta la televisión y ahora internet y las múl­tiples herramientas telemáticas de uso cotidiano, comprobamos cómo la mediación tecnológica, incide intensificando la percepción sensible de la ciudad y ampliando el imaginario de los ciudadanos.