Destacats

¿Què es un comissari d’art?

¿Què es un comissari d’art?

Us recordem que podeu consultar les entrevistes a comissaris i comissàries d’art contemporani que es publiquen periòdicament a «Encuentros», suplement cultural del diari de Tarragona. Aquests professionals, tots amb una amplíssima experiència en el comissariat d’exposicions i que han col·laborat o ocupat càrrecs de responsabilitat en destacades institucions culturals, reflexionen sobre què pot i què no pot fer un comissari, on comença i on acaba la seva funció en l’organització d’una exposició o d’un projecte artístic. Les últimes entrevistes han estat:

La despesa dels municipis en cultura (2004-2013)


  
La crisi econòmica no només redueix la despesa cultural municipal, sinó que en transforma profundament l’estructura i el sentit. La dècada 2004-2013 permet veure amb claredat aquest desplaçament.
  


Les activitats culturals i pràctiques artístiques proporcionen benestar i felicitat

Daniel Fujiwara, George MacKerron ׀ Arts Council England

Recerca que analitza com afecta al benestar de les persones assistir a equipaments culturals o practicar activitats artístiques. La investigació examina les dades d’una aplicació per a iPhone anomenada Mappiness que proposar les 40 activitats diàries més comunes i mesura el grau de felicitat, de relaxació o d’activació que ens proporciona cada una. Els resultats mostren que les activitats artístiques i culturals obtenen puntuacions molt altes en termes d’efectes positius en la felicitat i la relaxació, per sobre d’altres activitats com viatjar, cuinar, comprar, veure la televisió o beure alcohol. Anar al teatre, dansa i concerts es situa en el segon lloc d’activitats que proporcionen més felicitat, només per sobre d’estar al llit. Anar a exposicions, museus i biblioteques són les terceres activitats més relaxants.

Terrassa: el patrimoni com a infraestructura cultural, social i econòmica


    
Què vol dir activar el patrimoni en una ciutat que ja en té molt? El Pla de dinamització del patrimoni cultural de Terrassa no parteix de la manca, sinó de l’abundància. I és aquí on apareix la qüestió de fons: com es passa de conservar a activar, de tenir patrimoni a fer-lo operar realment en la vida cultural i econòmica de la ciutat.
  

Pacto por la Cultura 2015

FEAGC. Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales 

El «Pacto por la Cultura 2015», presentado en el marco de la II Conferencia Estatal de la Cultura promovida por la FEAGC, tiene como objetivo establecer horizontes y referencias para el desarrollo cultural en el Estado español, convirtiéndose en un instrumento útil para agentes públicos y privados, para Administraciones de distinto nivel, para todos los sectores de la cultura, para la discusión ciudadana, en definitiva, para todos los agentes comprometidos con la cultura y su promoción.

Indicadors de cultura per al desenvolupament (CDIS) de la Unesco

Els indicadors de cultura per al desenvolupament de la Unesco (CDIS) són una eina estratègica i metodològica per avaluar i mesurar el paper multidimensional de la cultura en els processos de desenvolupament sostenible. El paper de la cultura en el desenvolupament sostenible s’ha situat com una qüestió política i estratègica molt important a escala nacional i internacional i és per això que la Unesco considera necessari proporcionar una demostració dels impactes de la cultura en el desenvolupament basada en dades quantitatives i indicadors. En aquest sentit, vol establir una base comuna i pràctica per ajudar a tots els actors involucrats a integrar millor la cultura en les estratègies i polítiques de desenvolupament. 

La diplomàcia pública i cultural de demà: noves estratègies per a nous reptes

Charles Nattier Sous ׀ Association internationale des études québécoises (AIEQ)

Informe que dóna a conèixer l’evolució recent de les estratègies i pràctiques de diplomàcia pública cultural desenvolupades a Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Regne Unit i als estats no sobirans de Catalunya, el Quebec i la Federació Valònia-Brussel·les. L’estudi sobre Catalunya està elaborat per Andrew Davis, delegat del govern de la Generalitat als Estats Units. Les anàlisis evidencien que cada vegada és més freqüent una diplomàcia ‘tova’ que complementi o rellevi a la diplomàcia oficial governamental. L’objectiu de l’informe és conèixer millor les polítiques i recursos per a la diplomàcia cultural implementades a país i estat no sobirà, detectar-hi diferències i convergències, identificar-ne els principals reptes i extreure’n lliçons útils per al Quebec.

Cultura compartida, propietat disputada


  
  
El debat sobre els drets d’autor s’ha presentat sovint com una qüestió tècnica o jurídica. Un terreny reservat a experts, indústries culturals i organismes internacionals. L’informe que Farida Shaheed presenta davant del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides desplaça radicalment aquest marc: la propietat intel·lectual no és només una qüestió econòmica. És també una qüestió de drets culturals, accés al coneixement i participació en la vida cultural.
  

Els festivals creixen més ràpid que les dades que els haurien d’explicar


  
Els festivals s’han convertit en peces centrals de la política cultural i urbana. Generen activitat, visibilitat i economia. Però hi ha una pregunta que encara no sabem respondre del tot: què fan realment i amb quin impacte?
  

 

Museo en llamas

Ens despedim d'aquesta setmana amb la cançó «Museo en llamas» com a resum al debat al voltant de la instrumentalització dels museus obert a la xarxa a partir de l’article «Barcelona y los museos como marionetas» de Santos M. Mateos.

LA BANDA MUNICIPAL DEL POLO NORTE from jotha on Vimeo.