Interacció

  
El Llibre Blanc de la Cultura a Terrassa neix d’un ampli procés participatiu impulsat pel Consell Municipal de la Cultura i les Arts amb la voluntat de repensar el futur cultural de la ciutat. El document parteix d’una constatació: després de dècades dedicades a construir equipaments, ampliar serveis i democratitzar l’accés a la cultura, el repte ja no és créixer en infraestructures sinó activar millor els recursos existents, reforçar les connexions entre agents i situar la cultura al centre del projecte de ciutat.

El llibre es redacta en un context marcat per la crisi econòmica iniciada el 2008 i per l’impacte de la digitalització. Els seus autors argumenten que els models basats en grans inversions o projectes emblemàtics han esgotat bona part del seu recorregut i que cal orientar les polítiques culturals cap a la gestió intel·ligent del capital cultural acumulat, entenent aquest capital sobretot com a capital humà, relacional i comunitari.

La diagnosi identifica deu grans conclusions. La primera és que Terrassa és una ciutat culturalment madura, amb una xarxa extensa d’equipaments, serveis, entitats i empreses culturals. La segona apunta que, malgrat disposar d’actius reconeguts com el jazz, el patrimoni o l’audiovisual, la ciutat encara no ha aconseguit articular una marca cultural compartida que projecti aquest potencial de manera coherent.

Un dels aspectes més destacats és la valoració del teixit associatiu. El document considera que la singularitat cultural de Terrassa rau en la força del tercer sector, capaç de generar activitat cultural pròpia amb un alt grau d’autonomia. Aquesta realitat es complementa amb un sector empresarial cultural actiu i amb capacitat de generar ocupació i innovació.

Ara bé, la principal debilitat detectada no és la manca d’iniciatives sinó la manca de connexions. El llibre assenyala que cada equipament, entitat o sector tendeix a treballar de manera relativament autònoma i que existeix un ampli marge per impulsar formes de cooperació, transversalitat i concertació que multipliquin l’impacte dels recursos ja disponibles.

També apareixen dues preocupacions. D’una banda, la necessitat d’utilitzar la cultura com a eina de cohesió territorial, connectant els barris i generant noves centralitats culturals. De l’altra, la voluntat d’arribar als anomenats «no-públics», aquells sectors de la població que no participen habitualment de la vida cultural i que exigeixen noves estratègies de mediació, participació i proximitat.

Més que un pla d’acció convencional, el Llibre Blanc es presenta com un exercici de reflexió estratègica sobre el paper de la cultura en una ciutat mitjana del segle XXI. La seva aportació principal és desplaçar l’atenció dels equipaments i els projectes cap a les relacions, la governança, la cooperació i el capital cultural acumulat. Una mirada que dialoga amb molts dels debats actuals sobre polítiques culturals locals.  
  

Referència 

Ajuntament de Terrassa. (2015). Llibre Blanc de la Cultura a Terrassa. Ajuntament de Terrassa

Text complet (pdf)