Destacats

Els reptes de la cultura a les ciutats

Les polítiques culturals d'altres ciutats poden ser un referent o  tot al contrari, un aprenentatge del que veritablement no funcionaria a la nostra ciutat. Cada entorn requereix unes polítiques concretes i aquestes les podem veure reflectides a l'informe mundial sobre la cultura de les ciutats 2018, on es recullen les polítiques i projectes de 35 ciutat de diversos punts del planeta, de Lisboa a Hong Kong o de Dublin a Cape Town.

Informe de resultats del Cercle de Comparació de Serveis Culturals

S’ha publicat l’informe de la quarta edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de Serveis Culturals, un projecte que es realitza en col·laboració entre el Centre d’Estudis i Recursos Culturals, el Servei de Programació de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona i un grup de municipis de la demarcació, amb l’objectiu de recollir i analitzar informació sobre l’acció cultural d’aquests darrers. L’informe s’adreça a les Regidories i els serveis tècnics de cultura d’aquests ajuntaments i vol aportar elements per a una anàlisi global i integrada de la gestió dels serveis culturals locals orientada a facilitar la seva millora.

Un foc sostenible

Foc! Arreu del món, però especialment a les terres banyades per la Mediterrània, des de temps immemorials que el foc és essencial en moltíssimes de les festes i tradicions, que fan desaparèixer el vell, perquè arribi el nou i així marcar els canvis de cicle. La cremà de les falles és un dels punts àlgids d’una festa que fa només tres anys que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

L'Estatut de l'Artista a debat: Quin és l'impacte sectorial real?

PÍNDOLA FORMATIVA 

DATA: divendres 22 de març 
HORARI: de 10 h a 13 h 
LLOC: Fabra i Coats (carrer Sant Adrià, 20) 

INSCRIPCIONS

ReAccionar les Humanitats

La paciència és la mare de la ciència? Probablement la mare de la ciència i de la paciència, siguin les humanitats, perquè és a partir de les preguntes i de la raó que desfilen totes les ciències que expliquen la vida, o ho procuren. D’entre elles, les humanitats s’han relegat de certs àmbits per la seva aparent manca d’utilitarisme dins la societat de consum, o això ens han volgut fet creure?

'Territori contemporani'. Capítol 14

Territori contemporani, és un programa sobre art i cultura contemporània a comarques.

En aquest capítol, comencem al Baumannlab de Terrassa, un laboratori de creació jove amb vocació multidisciplinària, que té com a eix central les arts visuals i el pensament contemporani.

Per una Cultura sostenible

Observatorio Vasco de la Cultura | Eusko Jaurlaritza

-Si, ja reciclem! -Segurament hem sentit justificar així més d'una vegada el compromís sostenible d'una acció o una entitat. Avui però, la sostenibilitat d’unes polítiques o la gestió d’un projecte, passa per molts altres factors a tenir en compte, que evidentment, van molt més enllà de separar els residus generats.

El compromís amb la sostenibilitat, no és res nou en l'agenda mundial, però d'altra banda si que s'ha vist incrementat de forma notable en els darrers anys. L'aprovació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible el 2015, en el marc de l'Agenda 2030 de l'ONU, son la culminació d'un procés iniciat en els anys 80, el principal detonant és l'anomenat Informe Brundtland, que va ser el punt de partida de l'interès pel desenvolupament sostenible, que es manifesta en aquest estudi de l'Observatori basc de la Cultura.

Diversitat de cultures populars a la Catalunya del segle XXI

Extracte de l'article "Diversitat de cultures populars a la Catalunya del segle XXI" publicat al núm. 40 de Caramella. Revista de música i cultura popular.

A vol d'ocell, podem observar un mapa de Catalunya pintat amb diversitat de pràctiques culturals fetes des d'identitats diverses i en múltiples escenaris. Ara bé, quan acostem el focus distingim algunes pràctiques que adjectivem com a «nostres» i unes que no; unes de «tradicionals» que se singularitzen en relació a les que que no se'n consideren; celebracions culturals que són «d'interès nacional» i d'altres que no estan en disposició d'adquirir aquesta categoria. Etcètera. Entre les raons d'aquesta escisió de la cultura n'hi ha com a mínim una de sociològica i una altra de burocràtica: les persones classifiquem i estigmatitzem; les administracions, institucions i lobbies necessiten aquesta fragmentació per gestionar-ne l'exclusivitat.

1

Una peça més en l’engranatge cap a la creació d’un nou paradigma igualitari

Salaris i pensions, oportunitats, visibilitat, reconeixement, són termes clau en el cicle vital de les persones. Però sembla ser que encara falten més informes i estudis que evidenciïn les desigualtats entre homes i dones en aquests àmbits per tal que reflecteixin que les desigualtats de gènere en l’àmbit laboral son una constant en la nostra societat. I encara que els números no menteixen, també sembla ser que ni en l’àmbit privat i en l’àmbit públic s’ha trobat encara la fórmula per a dinamitar una cultura patriarcal que tenim tant arrelada en el nostre sistema i que forma part de la nostra societat. És com un virus del que no trobem la vacuna.

Ciutats, Cultures i usos del temps

La perspectiva de gènere com a eina imprescindible per a la reflexió sobre els múltiples desafiaments que afronten les ciutats en un canvi de cicle. La igualtat en la diversitat és a la vegada un repte i una oportunitat.

 

Intervenció de la Zaida Muxí a la Jornada Conjunta dels Cercles de Comparació Intermunicipal de l'àmbit cultural, celebrada el passat 12 de febrer a l'Espai Francesca Bonnemaison.