Durant anys, la digitalització del patrimoni s’ha associat sobretot a la conservació i a la millora de l’accés. Aquest text introdueix un pas més: què implica obrir realment aquests fons i posar-los en circulació. Les experiències que recull apunten cap a una transformació més profunda, en què el patrimoni deixa de ser només objecte de gestió institucional per convertir-se en un recurs compartit. Rellegir-lo avui permet situar una pregunta que continua oberta: fins a quin punt les polítiques patrimonials han assumit les conseqüències d’aquest canvi o continuen operant sota lògiques més tancades. (n. de l'e., 2026)
El document qüestiona la participació superficial a les xarxes i defensa usos digitals que generin aprenentatge, implicació real i valor públic en el patrimoni cultural.