Destacats

   
Durant anys, la digitalització del patrimoni s’ha associat sobretot a la conservació i a la millora de l’accés. Aquest text introdueix un pas més: què implica obrir realment aquests fons i posar-los en circulació. Les experiències que recull apunten cap a una transformació més profunda, en què el patrimoni deixa de ser només objecte de gestió institucional per convertir-se en un recurs compartit. Rellegir-lo avui permet situar una pregunta que continua oberta: fins a quin punt les polítiques patrimonials han assumit les conseqüències d’aquest canvi o continuen operant sota lògiques més tancades. (n. de l'e., 2026)
  
  
El document qüestiona la participació superficial a les xarxes i defensa usos digitals que generin aprenentatge, implicació real i valor públic en el patrimoni cultural. 
  

  
Les Estadístiques Culturals de Catalunya 2014 descriuen una davallada sense precedents del sector cultural. El que hi apareix no és només una crisi econòmica, sinó l’efecte acumulat de decisions públiques que han reduït la capacitat de sosteniment del sistema.
  

  
Els festivals sovint s’invoquen com a motors econòmics locals. L’Estudi de l’impacte econòmic del Canet Rock 2014 permet posar xifres a aquesta afirmació, però també obre una lectura més acurada: què mesuren exactament aquests impactes i com es distribueixen dins el municipi. Més que confirmar una intuïció, el document ofereix una radiografia concreta de com un esdeveniment puntual activa i tensiona l’economia local.
  

  
Parlar de patrimoni sovint remet a inventaris, conservació o identitat. L’Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya introdueix un altre desplaçament: llegir-lo com a sistema econòmic, com a cadena de valor i com a camp d’activitat amb lògiques pròpies. El document no només quantifica, sinó que ordena el sector i en fa visibles les dependències, les concentracions i els marges de creixement. La pregunta que hi ressona no és només què tenim, sinó com funciona i per a qui aquest sistema patrimonial.