Destacats

 Lourdes Lopetegui
 

Ara fa un any es va celebrar al Museu Nacional el curs Introducció a l’Arts in Health. Creació i gestió de programes en salut mental: trastorns d’ansietat i depressió adreçat a professionals de la cultura i la salut. Lourdes Lopetegui, psicòloga, hi va assistir i ens explica l’experiència d’organitzar una activitat al Museu d’Art de Cerdanyola per a un grup de persones afectades d’ansietat i agorafòbia. L’experiència va resultar molt profitosa. En aquesta línia, el Museu Nacional ha iniciat juntament amb el Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron el programa Art i Salut.

KEA European Affairs i PPMI

Cap a quin camí es dirigeix el sector cultural i creatiu (CCS)? Quins són els reptes i oportunitats actuals i quina serà la situació d’aquí 10 anys? El Comitè de Cultura del Parlament Europeu aquest estudi per radiografiar la situació actual dels CCS i donar resposta a aquestes preguntes. Així doncs, Research for CULT Committee – Culture and creative sectors in the European Union – Key future developments, challenges and opportunities avalua com, a escala europea, els CCS es veuen afectats a dia d’avui, i com probablement ho estaran en un futur, pels canvis socials, polítics i tecnològics.

La seva lectura pot suposar una bona oportunitat per tots aquells treballadors de la cultura que vulguin fer l’exercici d’aplicar l’estudi a l’àmbit local, fent una autoanàlisi i avaluació que tingui en compte les particularitats del sector a casa nostra.

Culture 360 | Asia-Europe Foundation

En un context com l’actual, on el medi ambient s’ha convertit en una qüestió essencial, la següent guia pot servir per posar en valor aquest aspecte des d’una perspectiva cultural. Ens trobem davant d’un compendi que referencia organitzacions i iniciatives locals dutes a terme a tot el territori espanyol per tal de millorar i prendre consciència de la preservació del medi ambient. Totes les organitzacions seleccionades per formar part de la guia tenen en comú el seu caràcter col·laboratiu amb organitzacions internacionals.

  
El que emergeix en aquest text és una idea de fons: la millora de la gestió museística no pot reduir-se a instruments tècnics o a ajustos organitzatius. Té a veure amb el model de museu que es vol sostenir i amb el paper que se li assigna dins les polítiques culturals. Llegit avui, l’article continua sent útil perquè anticipa debats que s’han intensificat en els darrers anys. La pressió per diversificar ingressos, la dependència del turisme i la creixent hibridació entre allò públic i allò privat no han desaparegut. S’han consolidat com a marc estructural. Això desplaça la pregunta: no es tracta només de com gestionar millor els museus, sinó de des de quins criteris polítics i culturals es defineix aquesta millora.(n. de l'e., 2026)